Divendres de Setmana Santa l’Edu i la Gemma van baixar a BCN. L’Edu, la Gemma, la Laura, la Irene, l’Àlex, la Dawn i jo vam anar a fer una súper paella i a passar el dia per la Barceloneta, aprofitant que feia solet. Vam acostar-nos fins al nou Hotel W o “l’hotel vela”. Molt xulo l’hotel i com n’ha quedat l’entorn.
Va ser un dia molt agradable.
Fotos made in Laura:
Dilluns passat vam decidir anar a passar el dia a Sitges. Després d’una banyadeta accidentada, vam deicir que el millor era solucionar el dia fotent-nos una paella com Déu mana davant de la platja.
Craso error, my friend!
El restaurant La Niña (situat al costat dels restaurants La Pinta i la Santa Maria) semblava fantàstic i com que ja era tardet, cap a les 15.30, hi vam trobar lloc de seguida.
Ens vam demanar una paella marinera per a dos i es van portar…
1) La paella més salada que hagis menjat mai
2) La paella amb més llar que hagis menjat mai
3) La paella amb el pitjor servei que t’hagis trobat mai.
Exemples de mal servei:
- No ens van dur tovallons!
- Arribem, ens senten parlar en anglès i “Here’s the menu in English“, ens diu el cambrer, d’aspecte sudamericà. “Ah, gracias“, li contesto. “Ah, tú la carta la quieres en español?“, em diu. “O en catalán“, m’aventuro jo. “Hahaha uy, en catalán no tenemos haha“
- Li pregunto la diferència entre la paella marinera i la Can Parellada i em dispara “uy, pero tú eres de aquí, no? Tú eres catalan, deberías saberlo!!“
- Hem de demanar quatre vegades el compte per poder pagar
Al final, no li deixem gens de propina i em quedo el boli bic que m’havia donat per firmar el rebut de la Visa.
4) La paella se’ns va posar fatal. Ens va donar una somnolència terrible i a mi em va sentar com un totxo!!!
Conclusió: no aneu mai al Restaurant La Niña!!!!
PS. Malgrat tot, ens vam divertir, com demostren les fotos 
Diumenge teníem quàdruple celebreació aniversàrica (ei, que no he dit “aniversàDica”, eh, estem tots fets unes rosetes!!!) de l’Ester, la Irene, el Lucas i el Dani. També se’ns van afegir l’Elena, la germana de l’Àlex, i l’Anna, la parella del Dani.
Vam anar a un restaurant de Gràcia anomenat l’Arrosseria de X. Són especialistes en arrossos valencians i, la veritat, és que van ser boníssims. El tipus que va triomfar era un arròs caldós “del Senyoret”, amb peixet, escamarlans i sípia que estava boníssim de la muerte. l’Àlex se’n va demanar un, el “Passejat”, amb butifarra de ceva, cigrons i orella de porc que també estava molt bo.
Abans, com a entrants, ens havíem fotut que si un carpaccio de bacallà i salmó, que si un foi amb poma, que si uns sipietes amb ceva i tomàquet. I de postres, la booooomba! de xocolata.
Tot regat amb vinet blanc (que jo no vaig ni catar perquè no puc prendre alcohol), aigua, cafès i infusions.
En acabar de menjar vam fer entrega dels regalets:
- Per al Lucas, una súper samarreta mega molona del Desigual
- Per al Daniel-san, una xuli-gorra, que a ell li encanten
- Per a les noies, uns massatges “per a la teva feminitat” amb olis essencials que a part de desestressar i deixar-los la pell fina i llisa, serveix per al seu cantó femení.
(Vaig gravar-ne vídeos amb el mòbil. Queda pendent que els pengi)
Vam riure molt i vam sortir del restaurant rodolant de taaant d’arròs com havíem endrapat!
La nota negativa
La nota negativa va ser, per una banda, el servei, que era lent, mal organitzat, caòtic i no t’entenien (parlessis en la llengua que parlessis). I per l’altra, que ens volien cobrar més del compte pel vi i ens van aplicar un càrrec by the face “pel servei” i “pel pa” de 33€! Si al menys el servei estigués al nivell!!!
El vi ens ho van arreglar, però la resta… Ho vam solucionar no deixant propina (de fet, ja se la van cobrar, perquè ens van tornar malament el canvi), decidint en veu alta no tornar-hi més i… bé, una altra cosa que reservo per al proper post.
És que sóc un crac. Quan un és bo, ho és, què vols fer-hi! 
Hahahaha!
Tanta autocomplacència té un motiu: la panxa plena i ben alimentada. Com a part de la reentrée post-vacacional, m’he proposat cuinar millor, a partir de les premises següents:
- Cuinar sa
- Cuinar bo
- Cuinar ràpid (no més de 20 mins a la cuina!)
- Disfrutar-hi
Així que ahir per sopar em vaig fer:
- Mongetes tendres i sardines al vapor (un cop l’aigua bull, es fa en 3 mins). Les mongetes queden cuites però cruixents i súper gustoses, i les sardines queden toves i fetes al punt. Súper sa i no cal afegir-hi sal (opcionalment, pots tirar una mica de sal Maldon per damunt de les sardines, però vaja, no els fa falta)
- Postres d’arròs blanc amb oli d’oliva i Cola-Cao. Agafes una mica d’arròs blanc bullit, li tires un raig d’oli i culleradetes de Cola-Cao al gust, ho remenes i llest per menjar. Queda més bo si està fred. Recomano tenir l’arròs ja bullit del dia anterior i tenir-lo a la nevera. No és una marranada, queda boníssim!
- Tot regat amb un te vermell (ajuda a la digestió, porta la tira de minerals i no du teïna)
I ara als matins (sí, ara em llevo d’hora, a les 7 com a molt tard, per tenir temps de fer coses a casa i esmorzar amb tranquil.litat i anar feliç i tranquil cap a l’ofi) em faig farinetes de fruita.
Des que la Marga em va enviar un powerpoint explicant els beneficis de la fruita i com menjar-ne, que m’encanten aquestes papilles. El tema és que es veu que la fruita no es digereix a l’estómac, sinó directament a l’intestí. Per això és millor no menjar-ne amb els àpats (en tot cas, 20 mins- mitja hora abans de cada àpat), sinó sola. Es veu que el millor moment de menjar fruita és de bon matí. Si esmorzes fruita, ja dones energia al cos (la fructosa) perquè comenci a funcionar a saco després de tota la nit sense menjar, però no li dones ni sucres refinats, ni greixos, ni res. El cervell s’alimenta únicament de sucres (fructosa, etc). D’aquesta manera li dones l’estímul que necessita per començar el dia ben despert.
A més, com que al matí l’estómac està buit, la fruita passa directament a l’intestí i se n’optimitza l’absorció.
Pues això, que de bon matí em faig la meva farineta de fruites. Avui me l’he feta amb una taronja, dos plàtans i una poma. Mmmmh, que bo!
I mentres em feia les farinetes (2 minuts amb la minipímer), també m’he fet sushi per avui dinar. Però com que me’n sento molt orgullós, això serà motiu d’una altra entrada.
