Archives for posts with tag: Barcelona

Brillant imatge d’aquí

Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.

Els propers mesos seran de gran provisionalitat…

  • Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
  • Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
  • El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
  • El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
  • El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
  • Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
  • Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
  • 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
  • Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
  • Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!

 

Divendres de Setmana Santa l’Edu i la Gemma van baixar a BCN. L’Edu, la Gemma, la Laura, la Irene, l’Àlex, la Dawn i jo vam anar a fer una súper paella i a passar el dia per la Barceloneta, aprofitant que feia solet. Vam acostar-nos fins al nou Hotel W o “l’hotel vela”. Molt xulo l’hotel i com n’ha quedat l’entorn.

Va ser un dia molt agradable.

Fotos made in Laura:

Amb la Dawn hem passat 6 dies a Berlín. Ens ha nevat tot el dia, les temperatures oscil.laven entre el -7 i els 0 graus, però ens ho hem passat molt bé. Com que a ella els museus no li agraden i jo ja els havia vist la vegada anterior, vam tenir molt més temps per passejar, entrar a botiguetes…

Una primera constatació és que a Alemanya (o al menys a Berlín) tot és mooolt més barat que a BCN. Menjar fora és, de mitjana, un 30% més barat. El súper també és més barat, i a més hi pots trobar la tira de productes ecològics. Un quilo de taronges from Spain són més barates a Berlín que a Barna!

De fet, hem tornat amb les maletes plenes de xampús, cremes, pa, etc perquè valen la meitat que a Barna.

En el camí de l’absurd hi ha el preu dels pisos, on valen una quarta part el preu barceloní. Un pis de 80m2 en una zona mitja, et pot sortir per 90.000€! Omaigod, i jo què hi foto a BCN??

Vam estar-nos a casa del Bounty i la Michelle, una parella austríaco-brasilera amics de la Dawn i encantadors. Ens han tractat fenomenalment bé, ens ho hem passat genial i hem rigut un munt. Tant de bo vinguin a veure’ns a l’estiu!

Els propers dies penjaré fotos.

Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!

La Dawn va arribar el dia 15 de setembre. Ja fa doncs dues setmanes i mitja que estem visquent junts.

I què hem fet durant aquestes dues setmanetes?

Visitar tota la família, quedar amb tots els amics i… fer vida de parella: llevar-nos junts, menjar junts, sortir a sopar junts, passejar junts, fer classes de patinatge en línia, veure Gossip Girl (lanostra sèrie prefe del moment)… en fi, el que fa la gent normal.

(El que no he fet durant aquestes dues setmanetes llargues és actualitzar el blog.)

DSC00158

Aquest any treballo tot el mes d’agost. Com que plegarem a les 15h, se’m planteja bastant bé per dedicar les tardes a piscineta, gimnàs, anar a les terrassetes d’estiu, llegir, anar a museus, etc.

De fet, em sembla que des que treballo que no havia passat mai tot l’agost a la ciutat, i en tinc ganes!

El màxim que faré serà anar a veure els meus pares un cap de setmana a Darnius, a l’Empordà, i un altre a Pineda de Mar, al Maresme.

I els que comenceu ara les vacances, passeu-vos-ho molt bé!

(La foto es de les Canàries fa dos anys, però queda estiuenca)

Acabo de posar en pràctica el que el Jaime, el meu compi de japo, em va explicar:  des de la web de les Biblioteques de Barcelona (de tota la província), pots reservar qualsevol llibre (o DVD, etc) de qualsevol biblioteca. Entres a la base de dades, busques el material que vols, t’indica on està disponible i, o bé el sol·licites, o t’hi col·loques en llista d’espera, amb l’avantatge que et truquen quan ja el tens disponible perquè el passis a recollir. Està súper bé!!

Mai no he sigut gaire amant de les biblioteques. M’encanta llegir llibres, però m’encanta comprar-los, de fet sóc bastant compulsiu. Però ahir era a l’Fnac fent una cua horrible per pagar quan em vaig dir: “nen, a la merda, passa de fer cua, mira si hi és a la biblioteca”.

I això és el que he fet. Però com que el que em volia comprar és d’aquests súper èxits (un altre thriller escandinau, “Aurora Boreal“), m’hauré d’esperar una mica per llegir-lo, un parell de setmanetes, perquè a totes les biblios es troba en préstec, però bueno, mentrestant avançaré The White Tiger (El tigre blanc), que m’han dit que està molt bé!

Veus que bé? Al cap de sis anys de teure’m el carnet de la biblioteca, ja no només em servirà per tenir descomptes en els cines, sinó també per agafar llibres a la biblioteca!! Ves quina cosa!! I tot gràcies a la tecnologia, perquè si no puto pal!!!

Algú ha fet servir aquest sistema de reserva online de la biblio? Algú ha llegit aquests llibres? Què en penseu?

casament-xines

Farem dues cerimònies. La primera serà a Hong Kong el 15 de juliol. La segona serà a Barcelona el novembre, en una data encara per determinar.

Per temes de paperassa, la primera serà la “oficial”. Era més fàcil casar-nos allà i després regularitzar el matrimoni en el consulat espanyol, que no a l’inrevés.

La segona cerimònia, la de Barcelona, en canvi, serà la més fiestera. També serà la que hi haurà més convidats.

Tot i que de moment no en vull donar gaires detalls més, per això de mantenir la sorpresa, sí que diré que el casament hongkonguès serà una cerimònia ben senzilla, encara ens falta determinar a on, però ja hem començat a buscar i rebuscar aliances. I no és gens fàcil!!! Totes semblen iguals, però costa trobar-ne una que ens quedi bé tant a ella com a mi!

Pel que fa al casament de Barcelona, serà una festassa xula en algun hotel maco.

I fins aquí puc llegir, com diria la Mayra.

Com havia anunciat divendres amb molta il.lusió, dissabte la Dawn i jo teníem previst anar a la disco. La primera idea era anar al Sutton, però ràpidament ho vam canviar pel Ribelinos perquè teníem invitacions.

Doncs en comptes de tornar a casa a les 5 de la matinada, suats i extasiats després de ballar non-stop durant tres o quatre hores seguides, vam tornar a casa a les 5 després de passar-nos una hora a la caserna dels mossos d’esquadra de Les Corts.

A la Dawn li van robar el moneder al metro. El duia a la butxaca de la jaqueta i li va pispar el paio assegut al seu costat quan anàvem de camí cap a la discoteca.

Era un tio amb una gabardina tres quarts, prim, amb pinta argentí o xilè, cara angulosa i que anava bebent una cervesa.

La sort és que el bolso, que el portava a la falda sota la jaqueta, no l’hi van tocar. Hagués estat molt pitjor, perquè hi duia el mòbil i la càmera. El moneder el portava a la butxaca perquè acabava de timbrar la tarja per entrar al metro.

El malparit li va fotre uns 35€, les claus de casa, el seu NIE d’estudiant (per sort l’adreça que hi posava no coincideix amb les claus de casa), una T-50-30 acabada d’estrenar i dues targetes de crèdit. Una, de La Caixa, que vam poder anul.lar ràpidament, i una altra del seu Citibank de Hong Kong que ens vam haver d’estar més d’una hora al telèfon perquè els ineptes de Visa Internacional ens fotessin puto cas.

Vam trucar al 112 i ens van dir que, el millor, és que anéssim a comissaria. Com que estàvem a metro Les Corts (és on el fill de puta va baixar) ens van dir que anéssim a la comissaria que hi havia a cinc minuts.  Hi vam anar i, tot s’ha de dir, ens van atendre estupendament, molt eficients i molt amables. Ens van dir que amb les càmeres de seguretat del metro de segur que podrien veure el pavo. I que si tenia antecedents potser el trobarien. (Si no…)

Pfff em fot una ràbia! 

Sempre em deia la Dawn que BCN té fama de molt insegura, de robatoris, etc. I jo li deia que era una exagerada i que a Hong Kong tenen la màfia. I patapam! Segon cop que li roben en el metro en un any (el primer el tio que li volia fotre 20€ va acabar recargolant-se pel terra d’una patada als colons que ella li va fotre!).

Mirat pel cantó positiu, una aventura més que ens ha passat i que podrem explicar als nostres néts!

Avui a les 8.50h a la línia groga del metro en direcció Poblenou.

Davant meu dos paios amb pinta i tuf a tornar de festa. L’un aixarrancat i l’altre amb els peus al seient del davant (evidentment).

I de cop i volta, algunes perles:

- Mira tio, ja és Barce

- Osti sí tio, Barce, queeeeeeee fooooort!!!!

I jo: “Barce”? “Barce”? Des de quan a la Barceloneta se li diu Barce? Què m’he perdut?

O una altra:

- És que tio, jo vaig començar als 16… amb maria, tabac i de tot… i esclar, mira que ho intento eh! però joder, si aconsegueixo deixar el tabac, és que joder, és que.. sats…, sarà molt important!!

- Claaaar tio!

- Claaaar tio, perquè serà una cosa menys, sats. I lo que hi guanyes en salut, sats! Pufff és que m’ho imagino, i amb lo que m’estalviaré pots obrir un local, sats? -atac de riure- Sí tio, un d’aquests guapos, eh, amb súper high design i tal, tio

- Flipes tio! Ca guapo tio!

I tercera perla:

- Perquè era un pavo súper cool, sats? Però era scandalous, sats?

- Ja tio

- Sí tio, i li dic ‘hey man, can I touch your arm?’ perquè el tio és inglès, sats? Y el pavo va y se pone en plan chulín y que joder tio, pero de buen royo, eh!

- Sí tío, pero cómo se pasó, no, tío?

- Sí tio. Es va passar multíssim. Però el pavo és el rei. Va ser really scandalous, de verdad!

Conclusió:

M’he adormit 15 anys. m’he despertat per anar a una reunió i resulta que he estat 15 anys en hivernació i ara tothom va a la Barce, riu com a babaus politoxicòmans i parla en catanglenyol.

Això sí ViscABarcelona més súper cool que mai

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.