O sigui, una entrada escrita després de Gósol
Per si algú en tenia algun dubte, no vam anar a caminar. Portàvem dos o tres anys fent la caminada i ja tocava una ‘ginyadeta’. El que va passar és que dissabte plovia molt i feia molt de fred i ens va desanimar. I ens vam quedar xerrant fins a les 2 de la matinada i esclar, l’endemà no hi havia quei es llevés a les 7!
El cap de setmana va ser un festí familiar de menjar i més menjar. I ens ho vam passar molt bé. Vam xerrar, riure i… menjar! Hahahaha
I, per cert, a mi el capde me’l van regalar. És que són un sol de gent!! El Benet, el Sabés, la Rosa i la Marga van decidir fer-me la sorpresa de convidar-me com a regal d’aniversari: “ja que vas dir que no volies res material, doncs hem pensat…”. MOLTES GRÀCIES!!!! (I no calia, eh! [però m'ha fet molta il.lusió 
])
El Benet va ser el nostre “reporter ditxaratxer” i va dedicar-se a documentar fotogràficament cada minut del cap de setmana. El Sabés també va estar amb la videocàmara (que es van comprar per gravar la Clàudia, estaclar!). Així que m’ho passin, ho penjaré al blog.
A la Rosa i el Sabés se’ls veu híper feliços. Me n’alegro molt per ells. Se’ls veu molt units, amb moltes ganes que vingui la Clàudia i amb molts plans de tota mena.
I el Benet i la Marga tenen una gateta! és la Guspi (de Guspira) i és de la raça dels “mapatxes de Maine”. És preciosa i estan que hi perden el cul (lògic, ho entenc perfectament, fa un any, jo també feia una setmana que tenia al Coco i també estava igual que ells… menys les esgarrapades!).
En fi, un molt bon capde!
És curiós com hi ha gent que coneixes des de fa segles i amb el temps cadascú ha anat fent la seva vida, però a la vegada segueix havent-hi uns lligams i un afecte tan forts.
