El passat dia 15 la Dawn i jo ens vam casar. La cerimònia en si va ser prou senzilla, va durar no més de 10 minuts. A les 15h vam ser al registre civil, per emplenar formularis, signar i pagar. A les 15.15, la data que teníem assignada per a l’enllaç, vam passar cap a una sala contígua, on en una taula de reunions ens vam asseure, en una banda, la núvia i el nuvi, i en l’altre els dos testimonis (el pare de la Dawn i el Lucas). De cap de taula s’hi va asseure la jutgessa de pau. Al fons de la sala hi havia cadires per als assistents i espectadors, que al final van ser uns 50.
La cerimònia va ser en cantonès. Podíem triar cantonès o anglès, però el més lògic era el cantonès. Quan va arribar el tros que havíem de parlar, jo vaig llegir el meu text en anglès, que deia algo així com que “davant de tots els congregats, poso per testimoni que jo Òscar Visús Llobet prenc a la Dawn [nom complet] com a legítima muller”. La Dawn, a continuació, va llegir el seu text en cantonès.
Ens vam intercanviar els anells, ens vam fer el petó de rigor, i ja érem marit i muller!!!!!!
I després, fotos.
El registre civil estava ubicat en un edifici molt mono, només per a casaments, al bell mig d’un parc, un escenari ben bonic. A l’exterior hi fotia una calor horrorosa, uns 35º amb 90% d’humitat, per la qual cosa vam seguir ben ràpidament cap a l’hotel Shangri-La, on la Winnie, la millor amiga de la Dawn ens hi havia regalat la nit de noces. Al cafè del lobby vam estar fent el te amb alguns dels convidats fins que va ser hora d’anar al sopar, on només hi havia convidada la família de la Dawn, el Lucas i la Winnie. En total, 16 persones.
El sopar va ser en un restaurant d’estic cantonès, i va consistir en 8 plats més arròs, fideus, begudes i postres.
El cert és que durant tot el matí abans del casament i durant tota la cerimònia jo estava híper nerviós: em va costar 15 minuts fer-me el nus de la corbata i em vaig estar tota l’estona rient pels descosits. Riure de felicitat i de súper nervis!!
El dia següent del casament, abans d’anar-nos-en a passar el dia a Disneyland Hong Kong, vam haver d’anar al Consulat espanyol per validar el certificat de matrimoni hongkonguès a Espanya. La funcionària del consulat, la Consuelo, ha estat molt simpàtica durant tot el procés i força ràpida. El tema és que, alguns problemes a banda, ens ho ha tramitat tot molt ràpidament i ja tenim el certificat de matrimoni i el llibre de família espanyol.
Com a nota curiosa, el llibre de família té sis pàgines per inscriure-hi els fills. Espero que no les haguem d’ocupar mai totes!!! Amb un de sol anem més que contents!!!
