Diumenge a la tarda, sortint de gimnàs, amb la Dawn vam dedicar-nos a passejar pels carrerons de Gràcia. Volíem anar a fer un cafè, però en algun lloc on no haguéssim estat, algun lloc que ens inspirés. Vam trobar un bar súper rar. Semblava una taverna de fot 70 anys, la clientela que hi havia aquell diumenge a la tarda tenia, el més jove, 70 anys. Però el portava un tio tatuadíssim, tenia una pantalla gegant on anava projectant vídeos i fotia la pinta que al vespre es transformava en una mena de pub musical amb DJs alternatius.

En un racó en una escala que pujava al pis de dalt i que estava totalment fora de servei, hi tenien una col.lecció de souvenirs i martingales de plàstic que acumulaven un dit de pols. A fora al carrer hi havia una taula plena de plantes acabades de regar i prenent el sol. Ho vam trobar súper kitsch, súper autèntic.

Les fotos no li fan justícia. El cert és que ens va encantar. I vam tastar un formatge adobat cassolà de la muerte! (i l’amo ens en va donar la recepta!!!!)