A single Man (La Dawn està enamorada del Colin Firth, i el cert és que el trailer de la pel.li pinta súuuper bé)
The Road: mira que el llibre del Kerouac em feia mandra… Però ahir mentre esperava el bus la vaig veure anunciada a la marquesina i avui toooots els diaris es desprenien en elogis cap a aquesta pel.li. Així que sucumbirem, ves!
Infamous Basterds
Dissabte:
Al matí aniré a gimnàs. He començat una nova rutina per augmentar massa muscular. En un altre post ja us l’explicaré. De moment l’únic que puc dir és que avui ha sigut el primer dia i estic totalment cruixit!
També m’he d’acostar a Granollers a recollir el dorsal i l’acreditació de la mitja marató que hi corro diumenge. Suposo que quedarem amb l’Ana i el Ferran, que també hi corren, per fer el cafè i passejar per la Plaça Porxada.
Al vespre espero que també de tranquis, perquè diumenge em toca matinar. Que la cursa comença a les 10.45, però entre metro i tren tinc ben bé 1 horeta fins a Granollers! O sigui que veurem possiblement alguna altra pel.li de la llista.
Diumenge:
Mitja marató de Granollers al matí. A la tarda, quedar amb la colla per berenar i explicar que tal per Berlín mentre ens fotem una xocolata amb melindros o un cafè amb un bon tros de pastís?
Encara tinc pendent la mega entrada explicant com va anar la celebració del ‘casament 2′ fa dues setmanes a BCN. No me n’oblido, eh!
Els nostres amics ens van regalar a banda de mooooltes monedes un fantàstic cap de setmana a Les Cols Pavellons, amb esmorzar inclòs, un dinar, i un sopar al restaurant Les Cols… i una anada en globus per damunt de la Garrotxa, per veure’n tota la zona volcànica!
Les Cols és un restaurant de luxe, que tot just la setmana passada es va saber que ha guanyat la seva segona estrella Michelin (uuuuau nens, quina passada!!!!). També tenen un petit hotelet que fot una bona pinta!!:
I la pujada en globus, la veritat és que en tenim moltíssimes ganes! Ha de ser preciós!
Total, que no m’enrotllo més: Ja acabo de fer la reserva! L’hotel té poques habitacions i no tenien disponibilitat fins al juliol, de manera que hi anem el cap de setmana del 16-18 de juliol, per celebrar el nostre aniversari de casats (del casament 1 a Hong Kong, que és el 15/07)
El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)
Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.
Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!
A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.
Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.
Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.
Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”
La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.
Aquest capde pinta súper guai. No faré res en particular, però en tinc unes ganes boges!!!
Ara com ara, el maxiplan seria estrenar la temporada platgil o piscinil (segurament me n’aniré a la piscina del meu gimnàs a prendre el sol i banyar-me, anar a la platja sempre m’acaba fotent pal). Oh síiiiii! tot dissabte a la tarda estirat sota un sol que “te torras” hahahaha (ho sento, em faig riure a mi mateix amb aquest acudit més vell que el nar a peu)
A banda, he de portar la funda nòrdica i un parell de jaquetes a la tintoreria, que me les rentin i plastifiquin fins l’hivern vinent, netejar una miqueta el piset, com cada setmana, estudiar japo, quedaré amb l’Àlex (temporalment desirenitzat) i, segurament, amb la meva excompanya de japo, la Tònia, que li he de donar un póster de kanjis súper xulo qeu vaig comprar-nos per internet.
Segurament també faré una festa de comiat a la Sydney i a la Camberra. Fa al menys deu anys que les tenim, els últims 4 visquent amb mi, i ja no són felices. Me’n vaig adonar de sobte a Hong Kong. Vam anar a un parc on hi havia un estany ple de tortugues com les meves nedant o prenent el sol amb una pinta de felicitat total! Em vaig adoar que la Sydney i la Camberra també haurien de poder viure així.
La Dawn em va explicar que les hi duia la gent que les comprava petities i quan creixien ja no se’n volia fer càrrec.
Total, que deixaré la Sydney i la Camberra a la bassa que hi ha al parc de la Ciutadella. Si hi han peixets, de segur que també hi poden nedar lliurement tortuguetes!
Mica a mica, amb aquest post, la meva intenció és de recuperar el temps perdut. Però com que tinc tant per explicar, ho faré per fascicles.
Per a mi aquest cap de setmana ha tingut 4 dies. Divendres vaig agafar-me festa i ahir va ser la Putíssima, així que hem gaudit d’unes minivacancetes súper divertides la Dawn i jo.
El divendres va començar amb trucades de feina a les 10 del matí que em van obligar a passar-me per l’oficina en comptes d’anar a gimnàs. Mecàsum! Jo que em noto que perdo els abdominals, i resulta que no puc anar a gimnàs!!! (el tema dels meus abdominals em preocupa… Com que ara hi vaig menys, al gimnàs, he recuperat una capeta de greix q me’ls tapa i que la Dan troba híper sexy, però que a mi no m’acaba de fer el pes)
Però en 10 minuts vaig enllestir a l’oficina i, un cop sacrificat el gimnàs, vaig anar a esperar-la a la sortida de l’acadèmia i vam prosseguri amb el nostre dia:
- Exposició de Ródtxenco a la Pedrera. malgrat tenir ganes de veure-la, em va reafirmar una vegada més en que no m’agraden els moviments d’avantguarda, especialment els russos.
- Exposició “A la ciutat xinesa” al CCCB, molt interessant sobre la transformació i urbanització galopant de la Xina en els darrers anys. T’hi pots passar moltes hores si et mires totes les pel.lis i documentals. A més, anar-hi amb la Dawn aportava un punt de vista diferent al tema, em podia aprofundir en molts conceptes de la cultura xinesa tradicional.
- Patinatge sobre gel a l’Skating. S’hi va apuntar l’Ester i ens ho vam passar súper bé!!! La Dawn va ser la meva heroïna, l’Ester, que havia començat al mateix nivell que jo (havíem patinat només 2 cops amb l’institut), al final ho feia de puta mare, i jo… bueno, m’ho vaig passar molt bé hehehe
- Sopar amb companys de classe de la Dawn, on vam conèixer el Mark de San Diego, que amb els seus 20-i-pico anys de vida i amb el mes que portava a BCN, “no havia agafat mai el metro”. Flipant flipant. (Perles del tipus: “I’ve been on the purple line, but the blue line– I don’t know how it works”)
- Copes amb l’Ester, l’Irene, l’Àlex i el Lucas pel Raval. M’ho vaig passar molt bé!
Dissabte no vam fer gaire res. Dia gos. Jo em vaig dedicar a repassar el meu alemany (n’estic bastant satisfet, per ser que el tenia abandonat des de feia 12 anys!) llegint un recull de comptes i la Dawn va estar navegant per internet. Vam veure piratilla el Quantum of Solace, que no em va agradar gens (aquest nou James Bond és com una merda. Més que el 007 sembla Rambo!) i, a la nit, vam anar a la festa de benvinguda de l’Atsushi, que ja torna a ser a Barna.
Pel títol, sembla la típica redacció escolar de quan teníem 7 anys.
En resum, però, el cap de setmana hem fet bastanta vida casolana. Divendres la D. havia d’anar a veure a una amiga artista que havia muntat una mena de festa-performance al seu taller a L’Hospi. Em va passar a recollir al gimnàs i vam anar cap allà. Així que ens en vam poder escapolir vam tornar cap a casa.
Dissabte vam llevar-nos tard, tots dos estàvem bastant cansats, i, com a missió especial, havíem d’anar a l’òptica per mirar-em el tema de les meves lentilles. Com que hi vam anar acabats de llevar (a les 15.30 de la tarda), no hi havia ningú i em van poder atendre súper bé.
Vam anar a l’Òptica universitària de Diputació amb Rambla Catalunya, on em van explicar que les meves lentilles anteriors eren molt “canyeres”, pq estaven pensades epr dur-les 24 hores seguides si volies, però que estaven fetes de silicona. I que, a la llarga, la silicona a molta gent (com moi) li provoca problemes, pq és més porosa i s’hi incrusta més la ronya.
Me’n va donar unes de difernets de prova (anava a escriure de demo… deformació professional). La noia em va dir que les portés tota la setmana i que hi tornés dissabte següent per revisar-me els ulls again. Ahir ja me les vaig posar i avui també i so far so good. M’emociono: no hauré de portar ulleres!!!! Podré tornar a dur lentilles!!!! Iuhuuuuuuu!!!!
En acabat, vam anar a donar un tomb per l’Fnac del Triangle (encara era pre-hora punta i s’hi estava bé) i vam anar-nos-en als Flori a veure Quemar después de leer, la nova pel.li dels germans Cohen.
Boníssima. Una anada de bola per riure sense parar durant dues hores. Amb el Brad Pitt (neng, que els anys passen, eh! Hurrrtx les potes de gall!!!!), el George Clooney i la Frances McDormand, una actriu que m’encanta, sempre fa papers boníssims i t’hi petes de riure. Em sembla que és la dona d’un dels Cohens…
En acabada la pel.li vam decidir tornar a casa, on vam sopar, xerrar, jo vaig mirar un capítol de la meva nova sèrie preferida, The Big Bang Theory (2 frikis físics antisocials comparteixen pis i són veïns d’una cambrera buenorra) i anar a dormir.
I ahir diumenge sí que va ser dia gos gos total! Jo em vaig llevar com empatxat de l’estómac i sense gana ni res… La D. em va preparar una arrosset bullidet estil de Hong Kong i vam passar el dia no fotent res: llegint, xerrant, escoltant música… I vam començar les classes de cantonès. A partir d’ara m’ensenyarà cantonès. Ens hi vam estar unes dues hores i vaig aprendre algunes paraules bàsiques, els números i una mica d’estructura lingüística bàsica.
La meva conclusió (atenció, després del dia 1 de classe): és una llengua àgil, perquè tot són monosílabs, amb una gramàtica híper fàcil i flexible, però amb dos inconvenients: paraules que sonen igual són diferents pq una es diu més aguda que l’altra, o més greu (com moltes llengües asiàtiques, el xinès cantonès és tonal. Les paraules es diferencien també per l’entonació. Hi ha 6 tons diferents, em sembla). L’atre inconvenient és l’escriptura, of course! Tot són ideogrames! I la D. és molt estricta amb com els he d’escriure, l’ordre del traçat, etc.
En fi, va ser molt productiva, la classe, i crec que va cundir bastant.
En acabada vam sopar lleugeret (verdura bullida, tots dos estàvem com empatxats, encara) i al catre.
Per si algú en tenia algun dubte, no vam anar a caminar. Portàvem dos o tres anys fent la caminada i ja tocava una ‘ginyadeta’. El que va passar és que dissabte plovia molt i feia molt de fred i ens va desanimar. I ens vam quedar xerrant fins a les 2 de la matinada i esclar, l’endemà no hi havia quei es llevés a les 7!
El cap de setmana va ser un festí familiar de menjar i més menjar. I ens ho vam passar molt bé. Vam xerrar, riure i… menjar! Hahahaha
I, per cert, a mi el capde me’l van regalar. És que són un sol de gent!! El Benet, el Sabés, la Rosa i la Marga van decidir fer-me la sorpresa de convidar-me com a regal d’aniversari: “ja que vas dir que no volies res material, doncs hem pensat…”. MOLTES GRÀCIES!!!! (I no calia, eh! [però m'ha fet molta il.lusió ])
El Benet va ser el nostre “reporter ditxaratxer” i va dedicar-se a documentar fotogràficament cada minut del cap de setmana. El Sabés també va estar amb la videocàmara (que es van comprar per gravar la Clàudia, estaclar!). Així que m’ho passin, ho penjaré al blog.
A la Rosa i el Sabés se’ls veu híper feliços. Me n’alegro molt per ells. Se’ls veu molt units, amb moltes ganes que vingui la Clàudia i amb molts plans de tota mena.
I el Benet i la Marga tenen una gateta! és la Guspi (de Guspira) i és de la raça dels “mapatxes de Maine”. És preciosa i estan que hi perden el cul (lògic, ho entenc perfectament, fa un any, jo també feia una setmana que tenia al Coco i també estava igual que ells… menys les esgarrapades!).
En fi, un molt bon capde!
És curiós com hi ha gent que coneixes des de fa segles i amb el temps cadascú ha anat fent la seva vida, però a la vegada segueix havent-hi uns lligams i un afecte tan forts.
El compte enrere ja ha començat oficialment. Em queden 3 capdes abans de marxar a Austràlia. I ja els tinc tots ocupats:
12-13/07 (o sigui, aquest capde): Pugem a casa el Sabés a Gòsol a fer la caminada popular de Gòsol. Hi anem la Rosa i el Sabés (i la Clàudia, of course), la Marga i el Benet, i moi. Només caminarem el Benet i jo, però és l’excusa per passar el capde junts, menjar embotits i coca de xocolata i riure. A més, serà l’últim cop que els veuré abans del setembre.
Divendres 18/07 fem sopar amb els de BCN. Serà com un comiat fins al setembre amb tots els que no vénen a Austràlia: Lucas, Ester, etc (que no em fan pena, eh, pq també es fotran unes vacances de la hòstia!: L’Ester fot Alemanya, Dinamarca i Àustria.)
19-20/07 Tinc la convenció d’steps i aeròbic a Cambrils. Com que he d’estalviar per anar Austràlia, no m’hi quedo a dormir el dissabte sinó que pujo i baixo amb tren. Així m’estalvio l’hotel, el sopar de gala del dissabte, la festa que munten després, etc. En total, m’estalvio més de 100€.
Divendres 25/07 sopar de comiat amb la Gemma. Serà sopar + cine…
26-27/07 Última classe de japonès de la temporada (hal.leluia!!!) i dissabte al migdia pujo a Darnius, el poble de la dona del meu pare, a passar el capde amb ells: descansar, no fer res i deixar-me cuidar. També serà el baibai fins al setembre.
I fainalí, dissabte 02/08 volando voy, volando vengo, y hacia Austràlia, que hi falta gent!!
Divendres vaig estar mig malalt. Dic mig perquè en realitat el que em va agafar va ser una oscarada de les meves: al matí em trobava pèssim, amb mal de cap i cansat. Jo ja sé que quan això em passa no vol dir que estigui malalt. Vol dir que m’he de fer el malalt, que és molt diferent: el meu cos vol descansar i no fer res, senzillament. Ja m’ho veia a venir, pq ja feia dies que no em venia de gust anar a treballar.
Al matí vaig anar al despatx, pq teníem una reunió important amb un possible nou proveïdor i, tot i que s’hi reunia el Clay, jo havia d’estar-me perllà fent el paripé.
Al migdia me’n vaig nar cap a casa i em vaig fotre de pet al llit. Vaig dormir d’una tacada fins a les 19.30h. Em vaig llevar, vaig navegar per internet, vaig fer deures de japo, vaig sopar i mirar la tele… I a l’hora de tornar a dormir, cap a les 2, no tenia son.
Un veí té un rellotge de pèndol q marca cada quart. I vinga sentir passar els quarts… quarts de quatre, les quatre, quarts de 5, les 5… Al final, a les 6 em vaig llevar i me’n vaig nar a l’ordinador a fer japo, fart de donar voltes pel llit. M’hi vaig estar fins a les 7, que me’n vaig entornar al llit. El gong de les 7.30 va ser lúltim que vaig sentir. Llavors em deuria adormir fins que em va sonar el despertador a les 10h.
Lo fort del cas és q dissabte estava jo fresc com una rosa!
A tope, tio
Després del descans divendril, dissabte tornava a anar de bòlid. Em sembla que vaig aguantar el ritme de dissabte a base de te verd: Lleva’t corrents, vesteix-te corrents, esmorza corrents, fes-te el dinar corrents, vés-te’n a japonès corrents…
La classe de japonès és els dissabtes de 12-15h. La d’aquest dissabte va ser molt intensa, com podeu veure en el meu post anterior. Després, vaig dinar en un plis i cap a gimnàs. M’hi vaig estar 3 hores, tu!
Primer una hora de màquines, després una hora d’aeròbic i en acabat una hora de body pump. Feia com 5 anys que no en feia i vaig quedar baldat (encara avui, dilluns, n’estic!)
Després del body pump, corrents cap a casa, perquè em va passar a recollir la Gemma per anar al Mercat de les Flors a veure el Nacho Duato.
D’una bellesa plàstica increïble
L’espectacle del Duato, basat en la pel.li El Cel Sobre Berlín, va ser preciós, maquíssim, d’una bellesa plàstica increïble. Dels espectacles que hem vist amb l’abonament de temporada, aquest i el de l’Akram Khan han estat els millors amb diferència (el de l’Akram Khan, per a mi, és el millor de tots– brutal!!!).
T’hi ficaves dintre, vibraves, se’t posava la pell de gallina…
Reunió de tupperwares
Diumenge vaig nar-me’n a dinar a casa els meus avis, que des de Nadal que no els veia. Me’ls estimo molt, però em ratllen també molt. Per sort, sempre surto carregat de túpers amb “menjar de l’àvia” congelat per 15 dies.
un fantàstic cap de setmana a 
+ 
