Archives for posts with tag: capde

Ve el bon temps i vénen de gust cançonetes alegres per al cap de setmana. Us en deixo una de l’Anett Louisan, una cantant famosa alemanya que canta en estil pop-cabaretenc.

“Drück die Eins”, “marca l’u”, és una cançó seva que ens va passar la profe a alemany dissabte passat i que se m’ha convertit en la banda sonora de tots aquesta setmana. Fins i tot la Dawn ja la té avorrida!

Fent servir el símil d’una centraleta telefònica (“si desitja parlar amb reserves, marqui el tres”), li diu l’Anett a la seva exparella que se’n vagi a la merda després que la deixés tirada per una altra tia. La tornada:

Brauchst du Hilfe bei der Frage
wie´s mir geht in meiner Lage-
ich Gefühle für dich hege oder Groll.
Wieviel ich dir glauben sollte,
was ich jetzt noch von dir halte
und wie oft mir sowas noch passieren soll,
drück die null


Et cal ajuda amb la qüestió

de com em va en el meu lloc

de si albergo sentiments o rencor

de si t’he de creure gaire

d’ara què en penso de tu

i amb cada quan encara m’han de passar coses així

prem el zero

Bon cap de setmana!

Ja m’he llevat taral.lejant aquesta cançó i en tot el dia no me l’he treta del cap.

És una mica nyonya, però al menys és positiveta :-)

És el “Tenía tanto que darte” dels Nena Daconte

Veig que ja porto tres divendres penjant posts amb cançons. Em sembla que ho haurem d’institucionalitzar… Què millor que començar el cap de setmana cantant??!!

Vinga tots: Tenía tan-to, que dar-te, tantas co-sas, que contarte, tenía tanto amor… guardado en mi interior. Tenía tan-to que dar-te…

Bon cap de setmana a tots!

Com se us presenta el vostre capde? Per a mi hi haurà classes d’alemany, gimnàs, dinar d’aniversari familiar, dormir fins més tard, veure un parell de pel.lis, passejadetes…

Feu el que feu, passeu-vos-ho molt bé!

Trobada aquí mentre buscava “cap de setmana”.

Què faré aquest capde?

Divendres vespre:

Segurament veurem una pel.li. De fet, tenim una llarga llista de pel.lis que volem veure:

  • Precious
  • A single Man (La Dawn està enamorada del Colin Firth, i el cert és que el trailer de la pel.li pinta súuuper bé)
  • The Road: mira que el llibre del Kerouac em feia mandra… Però ahir mentre esperava el bus la vaig veure anunciada a la marquesina i avui toooots els diaris es desprenien en elogis cap a aquesta pel.li. Així que sucumbirem, ves!
  • Infamous Basterds

Dissabte:

Al matí aniré a gimnàs. He començat una nova rutina per augmentar massa muscular. En un altre post ja us l’explicaré. De moment l’únic que puc dir és que avui ha sigut el primer dia i estic totalment cruixit!

També m’he d’acostar a Granollers a recollir el dorsal i l’acreditació de la mitja marató que hi corro diumenge. Suposo que quedarem amb l’Ana i el Ferran, que també hi corren, per fer el cafè i passejar per la Plaça Porxada.

Al vespre espero que també de tranquis, perquè diumenge em toca matinar. Que la cursa comença a les 10.45, però entre metro i tren tinc ben bé 1 horeta fins a Granollers! O sigui que veurem possiblement alguna altra pel.li de la llista.

Diumenge:

Mitja marató de Granollers al matí. A la tarda, quedar amb la colla per berenar i explicar que tal per Berlín mentre ens fotem una xocolata amb melindros o un cafè amb un bon tros de pastís?

El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)

Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.

Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!

A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.

Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.

Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.

Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”

La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.

En resum, perxò, un bon cap de setmana!

Què tal el vostre? Us ho heu passat bé, també?

Pel títol, sembla la típica redacció escolar de quan teníem 7 anys.

En resum, però, el cap de setmana hem fet bastanta vida casolana. Divendres la D. havia d’anar a veure a una amiga artista que havia muntat una mena de festa-performance al seu taller a L’Hospi. Em va passar a recollir al gimnàs i vam anar cap allà. Així que ens en vam poder escapolir vam tornar cap a casa.

Dissabte vam llevar-nos tard, tots dos estàvem bastant cansats, i, com a missió especial, havíem d’anar a l’òptica per mirar-em el tema de les meves lentilles. Com que hi vam anar acabats de llevar (a les 15.30 de la tarda), no hi havia ningú i em van poder atendre súper bé.

Vam anar a l’Òptica universitària de Diputació amb Rambla Catalunya, on em van explicar que les meves lentilles anteriors eren molt “canyeres”, pq estaven pensades epr dur-les 24 hores seguides si volies, però que estaven fetes de silicona. I que, a la llarga, la silicona a molta gent (com moi) li provoca problemes, pq és més porosa i s’hi incrusta més la ronya.

Me’n va donar unes de difernets de prova (anava a escriure de demo… deformació professional). La noia em va dir que les portés tota la setmana i que hi tornés dissabte següent per revisar-me els ulls again. Ahir ja me les vaig posar i avui també i so far so good. M’emociono: no hauré de portar ulleres!!!! Podré tornar a dur lentilles!!!! Iuhuuuuuuu!!!! :-D

En acabat, vam anar a donar un tomb per l’Fnac del Triangle (encara era pre-hora punta i s’hi estava bé) i vam anar-nos-en als Flori a veure Quemar después de leer, la nova pel.li dels germans Cohen.

Boníssima. Una anada de bola per riure sense parar durant dues hores. Amb el Brad Pitt (neng, que els anys passen, eh! Hurrrtx les potes de gall!!!!), el George Clooney i la Frances McDormand, una actriu que m’encanta, sempre fa papers boníssims i t’hi petes de riure. Em sembla que és la dona d’un dels Cohens…

En acabada la pel.li vam decidir tornar a casa, on vam sopar, xerrar, jo vaig mirar un capítol de la meva nova sèrie preferida, The Big Bang Theory (2 frikis físics antisocials comparteixen pis i són veïns d’una cambrera buenorra) i anar a dormir.

I ahir diumenge sí que va ser dia gos gos total! Jo em vaig llevar com empatxat de l’estómac i sense gana ni res… La D. em va preparar una arrosset bullidet estil de Hong Kong i vam passar el dia no fotent res: llegint, xerrant, escoltant música… I vam començar les classes de cantonès. A partir d’ara m’ensenyarà cantonès. Ens hi vam estar unes dues hores i vaig aprendre algunes paraules bàsiques, els números i una mica d’estructura lingüística bàsica.

La meva conclusió (atenció, després del dia 1 de classe): és una llengua àgil, perquè tot són monosílabs, amb una gramàtica híper fàcil i flexible, però amb dos inconvenients: paraules que sonen igual són diferents pq una es diu més aguda que l’altra, o més greu (com moltes llengües asiàtiques, el xinès cantonès és tonal. Les paraules es diferencien també per l’entonació. Hi ha 6 tons diferents, em sembla). L’atre inconvenient és l’escriptura, of course! Tot són ideogrames! I la D. és molt estricta amb com els he d’escriure, l’ordre del traçat, etc.

En fi, va ser molt productiva, la classe, i crec que va cundir bastant.

En acabada vam sopar lleugeret (verdura bullida, tots dos estàvem com empatxats, encara) i al catre.

I vosaltres, què heu fet el capde??

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.