Archives for posts with tag: casament

Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.

Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)

Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.

Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.

Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.

Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:

Seguidament, una bona platerada de sushi:

I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…

De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.

El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc. :-)

Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.

En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.

Va ser tota una súper experiència!!!

Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.

I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.

Em va encantar!

Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.

Guaiteu:

Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.

Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!

El nostre sopar:

A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.

Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!! :-D

Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!

…ens casàvem a Hong Kong.

Moltes felicitats!!!!!!!

El Nando se’ns ha casat! El cap de setmana passat ens va convidar a celebrar-ho. Va fer una cosa ben original: llogar tot un càmping. Tots els seus amics ens hi vam estar des de divendres a la tarda fins diumenge. Vam gaudir de sol, piscina, vam descansar… Per a la Dawn i jo va ser d’un relax total, vam riure molt, ens ho vam passar súper bé i ens ha servit de mini break abans no vingui el Cèdric.

També va servir per veure’ns tota la colla i gaudir de dos dies plegats, veure’ns, xerrar…

Dissabte sopar va ser la celebració del casament. I va consistir en una graellada argentina boníssima!!!

Moltes felicitats, Nando i Laura! Que sigueu feliços per sempre!!!

Fa dies que no escric. Porto uns dies massa enfeinat:

- Projectes interessants a la feina

- Morir-me de calor

- Preparar-ho tot per l’arribada del Cèdric (que estem ja de 36 setmanes, i a la 38 ja podria néixer!!!)

- Comprar el cotxet del Cèdric

- Ens han regalat un canviador i el llitet del Cèdric

- Deixar preparades la bossa per a la Dawn i per al Cèdric per si toca sortir pitant cap a l’hospital

- Acompanyar amics en moments difícils

- Rentar, planxar i plegar tota la roba del Cèdric: entre la que hem anat comprant (no gaire) i la que ens han regalat (un munt!) en té més que nosaltres!

- Indignar-me amb tribunals espanyols i amb polítics espanyols i catalans (Som una nació. Tenim dret a decidir!!)

- Preparar-me per assistir a un casament aquest cap de setmana

- Desapuntar-me del gimnàs a partir del mes que ve perquè l’únic esport que faré serà canviar bolquers

- Començar a passar certs nervis pre-cedriquians: estarem a punt? anirà tot bé? serem bons pares? serà un nano feliç? serà un nano feliç amb nosaltres?

- Llegir llibres de lideratge molt recomanables

- Seguir simplificant la meva vida: al Facebook li queden els dies comptats, he decidit…

- Seguir plantant un jardinet al nostre minibalcó: tenim enciams, tomaquera, pebroters, síndries, menta, romaní,alfàbrega…

En fi, com podeu veure, moltes coses i poques ganes d’escriure. Com a regalet, us deixo amb l’ecografia que vam fer del Cèdric divendres passat, la del 3r trimestre. Ens van dir que pesa 2,699kg, grosset per les 35 setmanes. Guaiteu-lo que guapo!!!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els meus companys de Totem ens van regalar pel casament un estupendo cap de setmana al Balneari Broquetas de Caldes. Hi anem avui a la tarda. Ens inclou sopar, una nit d’hotel, esmorzar, accés a les instal.lacions del balneari i un tractament a escollir.

I demà a la tarda l’Ana, que viu a Caldes (i es curra cada dia 45 min en bus + 15 min en metro per venir a treballar), ens farà de cicerona i ens mostrarà la fantàstica Vila del Pingüí, que n’hi diu ella, les termes romanes i la mundialment famosa Font del Lleó, d’on surt aigua bullint i sulfurosa, de grans propietats medicinals.

(De fet, perxò a Caldes hi ha balnearis, perquè tenen aigües calentes molt riques, tal com ja van descobrir els romans o els burgesos barcelonins de finals s.XIX que hi anaven a “prendre les aigües”)

Ens fa molta il.lusió aquest cap de setmana: estar tots dos, tranquil.lets, deixant-nos mimar…

Ja us explicaré!

Oioió!

A mode previ a la mega party de dissabte, us mostro més fotos que m’ha passat la Laura Sebastián (moltes gràcies!) del comiat de solters que ens van muntar a la Dawn i a mi. Apa, gaudiu-ne!

Oleeeee, que guapo el nostre Equip A particular! Merci nanos!

Retrobament al Tibidabo després d’haver-nos tingut segrestats durant una hora i mitja.  :-D

Eh que ens van deixar macos?

Foto d’equip al Tibidabo

Abella pacifista i princesa wonderbra.

La Dawn em maltracta. En tinc les proves!!

Kara o què?

Que romàntics, desafinant amb l’Eternal Flame! (bueno, jo, perquè la Dawn cantava súper bé)

En fi nanos, dos dies i més festaaaaaaa!!!! Farraaa guarraaaaa!!!

Dissabte 07/11 ens van fer el comiat de solters. Estàvem a casa tan tranquils quan, de cop i volta, sentim des del balcó una colla de bojos que comencen a cridar, xiular i cantar: “Visca Hong Kong, visca Sabadell!”.

comiat solter 1

Treiem el cap i, morts de vergonya, ens adonem que hi ha tots els nostres amics a baix al carrer, vestits amb samarretes carabassa amb la nostra foto impresa.

Anteriorment ens havien donat una llista d’elements que havíem de portar.  Agafem els patracols, ens autodesitgem sort, i baixem al carrer.

El primer que van fer va ser donar-nos una samarreta temàtica a cadascú i dir-nos que ens poséssim els antifaços. Ens van repartir a cadascú a un cotxe diferent i apa, som-hi.

comiat solter 2

Però a on?

Aaaah, sorpresaaaa! Ja us ho trobareu!!!

Al final vam arribar al Tibidabo.

Va ser súper guai!

Un cop a dins, ens van començar a fer tot de proves. La cosa va començar malament, perquè la primera prova va ser: demaneu-li a algú de l’altre sexe que us descordi el primer botó dels pantalons i la primera senyora a qui ho vaig demanar va fugir corrents amb cara de “socorrs, un maníac”! Per sot una parella jove amb un fill es van prestar més a la conya.

Ens van fer un test de preguntes generals (resulta que jo sóc més bon hongkonguès que la Dawn catalana) o un altre tipus Su Media Naranja (us en recordeu?) amb pissarreta inclosa amb preguntes com ara “al llit quina és la teva postura preferida?”. Per sort vam acertar.

Però sens dubte el més espectacular va ser passar-nos tot el dia disfressat de princesa (jo) i d’Abeja Maya (la Dawn, que estava guapíssima!). Vam ser l’atracció de tots els nens. Per allà on anàvem, tothom començava a cantar: “En un país multicolooor”.

comiat solter 3

(Aquest foto ens encanta, ens l’hem impresa i emmarcada a casa!)

Va ser boníssim que, tot dinant, dos nens d’uns sis o set anys se li acosten a la Dawn i tots seriosos li pregunten:

- Com és que les abelles també veuen cocacola?

comiat solter 4

El Tibidabo va ser molt bonic. Ens ho vam passar molt bé. No hi havia estat des que l’havien reobert i trobo que l’han deixat molt bé: les vistes són espectaculars i l’han fet rotllo vintage, amb un toc antic que queda molt agradable, ja sigui per passejar-hi o per muntar a les atraccions. Val la pena!

comiat solter 5

Del Tibidabo vam passar un moment per casa i, ja canviats, vam anar a sopar. Teníem taula reservada a Eterna, un restaurant d’espectacle amb drag queens. Va ser molt divertit, cantaven cançons i es ficaven amb el públic. Això sí, la Dawn i jo ens vam passar tota la nit pregant que, sisplau, ens ignoressin. I per sort no se’ns van acostar!

comiat solter 6

El Dani i el Lucas es van partir el cul (ups!) de tant de riure!!!

comiat solter 7

Finalment vam acabar la nit cantant karaoke, on vam riure molt. Tant del que cantàvem nosaltres, com el que cantava la resta de públic. Hi havia molt de friki suelto! Un pavo que es pensava que estava a Operación Triunfo, i una senyora sudamericana que portava 10 copes de mes, no s’aguantava dreta, no veia la lletra de les cançons que cantava i tot i així va atemptar una vegada i una altra cançons d’aquestes súper karaokils de “me has herido, me ha robado el corazón y se ha ido con otra”.

La nostra colla vam cantar Entre dos tierras, Isla bonita, Mamma mia, Eternal Flame (la Dawn i jo), etc

comiat solter 8

La Irene i jo cantant al ritme de la Madonna a Isla Bonita: “él dihow te amow” amb accent americà hua hua hua! :-D

Vam arribar a casa cap a les 5, reventats, però mlt contents. Els nostres amics s’havien currat un dia esplèndid!

Moltes gràcies a tots:

- Als que per sort hi vau poder assistir: Àlex, Irene, Ester, Laura, Jordi, Edu, Gemma, Marga, Jordi, Rosa, Jordi, Núria, Jordi, Lucas, Dani, Sara i Helena

- Als que per desgràcia no hi vau poder assistir

I ara, dissabte que ve, la mega Wedding Celebration!!!!

disneyland hk ulleres 2

La foto és de Disneyland Hong Kong, però és per mostrar la nostra cara festiva hehe. Em recorda els smileys del Messenger quan vols dir que vas de sobrat.

Fa dos dies ens vam trobar a la bústia de casa:

“Benvolguts Òscar i Dawn,

De cara al vostre comiats de solter i solera, hauríeu de reunir les coses següents:

Dawn: ulleres d’aigua, tovallola, bikini, xancletes, raqueta de platja, pijama, capsa de 24 condons.

Òscar: gorro de llana, xiruques, manxa de bicicleta, casc de bicicleta, sac de dormir, pijama, bolquers de criatura.

Penseu a agafar tots dos raspall de dents.

Ah, molt important, us heu de vestir amb texans.

Fins dissabte!!

PD. Podeu demanar algunes coses als vostres amics.”

Demà ens fan els nostres comiats de solters, a tots dos junts. L’únic més que sabem és que ens passaran a buscar per casa a les 11.15h.

Quina emoció!!! Què ens faran???

Dios mío, vamos a morirl!

El passat dia 15 la Dawn i jo ens vam casar. La cerimònia en si va ser prou senzilla, va durar no més de 10 minuts. A les 15h vam ser al registre civil, per emplenar formularis, signar i pagar. A les 15.15, la data que teníem assignada per a l’enllaç, vam passar cap a una sala contígua, on en una taula de reunions ens vam asseure, en una banda, la núvia i el nuvi, i en l’altre els dos testimonis (el pare de la Dawn i el Lucas). De cap de taula s’hi va asseure la jutgessa de pau. Al fons de la sala hi havia cadires per als assistents i espectadors, que al final van ser uns 50.

La cerimònia va ser en cantonès. Podíem triar cantonès o anglès, però el més lògic era el cantonès. Quan va arribar el tros que havíem de parlar, jo vaig llegir el meu text en anglès, que deia algo així com que “davant de tots els congregats, poso per testimoni que jo Òscar Visús Llobet prenc a la Dawn [nom complet] com a legítima muller”. La Dawn, a continuació, va llegir el seu text en cantonès.

Ens vam intercanviar els anells, ens vam fer el petó de rigor, i ja érem marit i muller!!!!!!

I després, fotos.

El registre civil estava ubicat en un edifici molt mono, només per a casaments, al bell mig d’un parc, un escenari ben bonic. A l’exterior hi fotia una calor horrorosa, uns 35º amb 90% d’humitat, per la qual cosa vam seguir ben ràpidament cap a l’hotel Shangri-La, on la Winnie, la millor amiga de la Dawn ens hi havia regalat la nit de noces. Al cafè del lobby vam estar fent el te amb alguns dels convidats fins que va ser hora d’anar al sopar, on només hi havia convidada la família de la Dawn, el Lucas i la Winnie. En total, 16 persones.

El sopar va ser en un restaurant d’estic cantonès, i va consistir en 8 plats  més arròs, fideus, begudes i postres.

El cert és que durant tot el matí abans del casament i durant tota la cerimònia jo estava híper nerviós: em va costar 15 minuts fer-me el nus de la corbata i em vaig estar tota l’estona rient pels descosits. Riure de felicitat i de súper nervis!!

El dia següent del casament, abans d’anar-nos-en a passar el dia a Disneyland Hong Kong, vam haver d’anar al Consulat espanyol per validar el certificat de matrimoni hongkonguès a Espanya. La funcionària del consulat, la Consuelo, ha estat molt simpàtica durant tot el procés i força ràpida. El tema és que, alguns problemes a banda, ens ho ha tramitat tot molt ràpidament i ja tenim el certificat de matrimoni i el llibre de família espanyol.

Com a nota curiosa, el llibre de família té sis pàgines per inscriure-hi els fills. Espero que no les haguem d’ocupar mai totes!!! Amb un de sol anem més que contents!!!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.