Quan ens vam llevar diumenge al matí, la Mafi era morta. Feia dies que no menjava gaire.
Crec que s’ha mort de tristesa. Potser trobava a faltar el Coco.
O potser se sentia desplaçada, ara que el Cèdric els havia pres protagonisme?
Adéu Mafalda.
Moltes gràcies per haver viscut aquests tres anyets amb nosaltres!
In memoriam Mafaldae, 08/2007 – 11/2010
Aquesta nit el Coco ens ha deixat. Ahir ja no se’l veia gaire animat i avui quan els he anat a donar de menjar al matí estava mort. La Mafi se’l mirava tristoia.
I ens sembla que el Cèdric ho sabia. Tot ahir i aquesta nit estava neguitós, súper ploramica, gens normal en ell. Ens pensàvem que tenia còlics, però no en tenia els símptomes. Sabia que el Coco estava deixant-nos i també estava trist.
Adéu Coco.
Et trobarem a faltar
In memoriam Coci, 06/2007-08/2010
Un cop llevats, begut el cafè i llegides les notícies per internet, ens disposem a fer plans per avui: En breu, dinar veient la nostra nova sèrie preferida, la hilarant Modern Family (millor que els Simpsons quan eren bons). Després platgeta i, un cop banyats i torrats, gimnàs.
I tota l’estona, esperant que el Cèdric es decideixi a venir, que ja estem impacients! 
Mentrestant, per celebrar que és diumenge, que les temperatures han baixat i no fa aquesta calor espantosa de la setmana passada, i que s’han d’apreciar les eptites coses, us deixo amb unes fotos que mostren el progrés del nostre hortet balconil…
El carbassoner ja comença a tenir babycarbassons
Els nostres enciamets segueixen creixent ben boniquets
Goita tu, com comença a enfilar-se!!!
I com a bonus tracks:
El Coco i la Mafi descansant
Les nostres granotetes. Hi ha qui té nans al jardí, hi ha qui hi té flamencs. Nosaltres preferim les granotetes:
“Les granotes canten
Xalalalalà
Les granotes canten
Xalalalalà
Quan van a passejar”
Hehehe
Espero que estigueu passant un molt bon cap de setmana, gent!
Ara resulta que tinc a la Mafi amb un embaraç psicològic, no t’ho perdis!
Arribo a casa ahir a la tarda i em trobo que s’ha dedicat a construir un niu amb palla i manyocs de pèl que s’ha anat arrancant. La passada era que el cau estava súper ben fet! Estava tota l’estona agafant pèl o fenc, fincant-se’l a la boca, suposo que per humitejar-lo, i després amb les potetes i el morro ho col.locava tot bé.
I estava súper carinyosa, a més! Normalment és més aviat esquerpa, però ara es deixa tocar que flipes (sempre i quant no t’acostis a la zona del suposat embaraç).
Hehe, li acariciava el caparró, sobre el nassarró i darrere les orelletes, però quan arribàvem a les orelles (que al Coco li encanta) ella, patapam, apartava el cap i em recol.locava la mà sobre el cap, com dient “cap i front sí, i estigue’t-hi estona; orelles ara no em ve de gust”.
La tia té més cara que esquena! Ahir, quan va decidir que ja prou d’arrencar-se el seu propi pèl, es va posar a perseguir el pobre Coco per la gàbia per arrencar-li pèl a ell, en plan: “col.labora una mica, que també seran els teus fills!!!”
Però Mafalda, tia, que no, que no seran ni els seus fills ni els teus, que al Coco el vam esterilitzar!
Ara, jo l’animo que segueixi fent caus i que jugui: no fa mal a ningú (bueno, una mica al Coco, però és part de la convivència), s’ho passa bé i la tenim ocupada tot el dia.
El més fort és quan ahir, en arribar a casa, se’m queda mirant amb carona com de “mira què he fet, eh que ho he fet bé?!”, com d’estar esperant lloances. És que tinc uns conills taaaan intel.ligents!!! 
Ara fa un any i una setmana que el Coco va venir a formar part de la meva vida. La Mafi hi entraria més tard, a la tardor. Però epr recordar com eren de ben petitons i acabadets de néixer, l’Ana me n’ha passat algunes fotos:
Ho he vist al blog de l’Aniwiki… espero que el Coco i la Mafalda no agafin idees!
Mireu la carona de la Mafalda! Ahir els vaig donar pebrot per sopar i li va quedar el nassarró tot tacadet de vermell!!
I avui encara n’hi quedava una mica, de vermell
El Coco, com sempre, em mirava amb aquesta carona de Tristón-le-han-hechado-no-le-quieren…
