
Quan ens vam llevar diumenge al matí, la Mafi era morta. Feia dies que no menjava gaire.
Crec que s’ha mort de tristesa. Potser trobava a faltar el Coco.
O potser se sentia desplaçada, ara que el Cèdric els havia pres protagonisme?
Adéu Mafalda.
Moltes gràcies per haver viscut aquests tres anyets amb nosaltres!
In memoriam Mafaldae, 08/2007 – 11/2010

