La foto és d’aquí
M’ho havien explicat fa uns dies, però avui ho llegeixo a La Vanguardia: un home correrà una marató diària durant un any. Correrà per tota Europa i, als que li diuen que si no és dolent per a la salut, els diu que pitjor és quedar-se al sofà a mirar la tele engullint xips i cacauets.
Al cap de l’any haurà corregut 15.400km i entrarà al llibre Guiness.
Què us sembla la iniciativa? Ho faríeu?
Avui he corregut la cursa Jean Bouin, de 1okm i bastant malparida, perquè l’últim quilòmetre fot súper pujada, ja que s’enfila a dalt de Montjuïc des del Paral.lel. És un trencapulmons!
Hi anava amb bastant precaució. Era el segon cop que hi corria, l’anterior va ser fa uns 5 anys amb el Jordi Benet. La meva arribada a meta va ser triomfal, amb una súper trallada res més creuar la línia d’arrivada.
Però avui estic súper content, perquè malgrat que l’últim km et trenca i acabes baldat i tal, és la meva cursa de 10km més ràpida. Acabo de consultar els resultats i l’he fet en 48’51″, i he quedat el 2712è. (devíem ser uns 6.000)
Estic content perquè vol dir que estic més en forma que fa cinc anys i perquè l’entrenament que estic seguint al gimnàs funciona.
De fet, des del gener passat que vaig córrer la mitja marató que no feia corregudes tan llargues. Al gimnàs faig peses i ‘interval training’. Consisteix en córrer no més de 12 minuts alternant, per exemple, mig minut a 17,8km/h i un minut a 9km/h. Els canvis de ritme et trenquen. Diuen que és la millor manera d’aprimar-te, perquè és tan intens que segueixes cremant calories hores després d’haver acabat. També va molt bé per prerarar el cor i els músculs per grans esforços. I 10-12 minuts, dos cops per setmana es fa en un plis!!!
Per tant, de cara a la propera mitja marató (m’he apuntat a la Mitja de Granollers, la més important d’Espanya), seguiré entrenant en intervals. Total, millorar la meva marca de l’any passat no costarà gaire. I m’ho passaré bé!!!
Avui l’he correguda!! L’he fet els seus poc menys d’11 km en 1h 01′ 58″. No estic gaire content del resultat, que em suposa haver anat a una mitjana de 10,68 km’h, però el fet és que la pujada de Montjuïc és matadora.
Però és cert que tampoc no em puc queixar: pel poc que corro normalment (mitja horeta a la cinta del gimnàs un cop a la setmana) ho he fet prou bé, trobo.
Aquest any érem més de 57.000 corredors, i es notava a la sortida, que estava súper sobresaturada, bfff.
Apa, fins a la propera!
Últimament li porto donant voltes a, exactament, a què dedicaria el meu temps si no hagués de destinar 10 hores diàries de la meva vida a la feina (i suposant que pogués mantenir, com a mínim, el mateix nivell adquisitiu que ara).
I penso:
- Exercici físic: Cada dia al gimnàs, a fer peses, o a córrer, ioga, steps, etc. També em dedicaria a córrer per la platja -com últimament amb la Dawn portem fent cada diumenge al vespre-, entrenar-me per una marató, etc
- Llegir: m’encanta llegir! I sempre trobo llibres nous per devorar!
- Aprendre idiomes: perfeccionar l’alemany, aprendre més japonès (que no xaponès hehe 
), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé
- Quedar més amb amics. Últimament no tinc temps per a res, i tinc molts cafès per fer, sopars per assistir i copes per prendre
- Visitar exposicions: És flipant la d’exposicions, museus, actes culturals i xerrades que t’encantaria anar-hi però no pots perquè… estàs treballant!
- Viure més a poc a poc: gaudir de l’esmorzar, dinar lentament, tirar-te dues hores al súper per fer la compra…
- Meditar: dedicar més temps a la meditació i a entrar en mi mateix, a assolir la pau interior i a explorar tots els nivells de l’ésser.
- Fer algun curs. En els centres cívics en foten un fotimer quasi regalats, però no hi pots anar perquè o estàs treballant o has de fer les coses que no pots fer la resta del dia perquè treballes. M’encantaria fer cursos de dansa contemporània, cuina japonesa, per entendre i apreciar la música clàssica, de windsurf o de submarinisme.
- Passejar: l’art de perdre’t sense voler
- Viatjar: fer escapadetes, passar una temporada a Hong Kong amb la Dawn…
En canvi, coses que faria menys seria consultar compulsivament el mail, menjar xocolata, llevar-me tan d’hora i sortir escopetejat de casa, rebre les radiacions del monitor del despatx durant 9 hores seguides…
Però esclar, la gran pregunta és: i com ho aconsegueixo?
(Pregunta a banda: Per què ens hem de passar 40 anys currant per poder fer això un cop ens jubilem, cansats, cremats i amb la salut perjudicada… de tant treballar?)
Je suis totalment fou, mais je suis dejà inscrit a la Mitja Marató de Barcelona!!!
M’hi acabo d’inscriure. Serà el proper dia 08/02/2009 i, es pot dir, constitueix el meu primer objectiu per al 2009.
Tenint en compte que el màxim que he corregut han estat els 10-12 kms de la Cursa de Bombers o de la del Corte Inglés -i que quan les acabo sempre estic esmaperdut total-, suposa un bon objectiu a assolir!!!
La meva única fita és, doncs, acabar-la.
La cursa comença a les 09h i et donen un màxim de dues hores i mitja per completar els 21 kms de recorregut. O sigui que podries fer-la en 8,5 km/h. Factible. M’he d’entrenar, però factible.
Ai ves, estic content, mira!!! Fer com cada any la Cursa de Bombers em motivava poc. Això mola.
(I, emulant el conte de la lletera, és el primer pas per córrer una marató també el mateix 2009?)
Algú s’hi apunta amb mi?
Diumenge va començar tardíssim i mandrós. Volíem aprofitar per comprar els regalas de Nadal de ma família, perquè jo em pensava que les botigues obrien tots els festius d’aquest pont
(Resulta que no, només disssabte, no fos cas que algú volgués consumir massa diumenge o dilluns i es reactivés l’economia i es creessin més llocs de treball. Si vols comprar, fes-ho a corre-cuita al plegar de la feina, que ja tens dues hores de marge fins a les 20.30 que tanquen les botigues, o el dissabte, així et tires 3 hores de cues per comprar un llibre a la Fnac i t’estalvies de passar temps descansant o amb la família, que està molt sobrevalorada. Si és que la Gene ho fa pel teu bé, home!)
Amb la cua entre cames, vam tornar a casa, vam berenar-sopar i vam seguir fent el gos: vam veure una pel.li i vam estudiar una mica:
- Jo li vaig fer a la Dawn un lístening amb fill in the blanks del Bailar Pegados del Sergio Dalma:
“________ pegados es _________
Igual que baila el _____
Con los delfines”
I ella em va fer aprendre els colors en cantonès seguint l’ordre de l’arc de Sant Martí. Que, per cert, els colors a Hong Kong són diferents: allà hi ha vermell, taronja, groc, verd, verd clar, blau i lila i aquí, en comptes de verd clar i blau, tenim blau cel i blau marí. Ves quines coses, eh!
Diumenge va ser un dia de fer poca cosa, però divertit nogensmenys!
I dilluns, que també ens vam llevar tard, vam esmorzar-dinar i vam decidir que tocava fer una mica d’exercici físic. A la Dawn li agrada patinar en línia, així que vam anar des de casa fins al Port Olímpic i tornar, ella patinant i jo corrent, amb ‘pit stop’ a una creperia bretona de davant del Moncho’s del Port Olímpic per fer un cafè i recuperar energies.
Mostra un mapa més gran (<– cliqueu-hi. És súper cutre, però és que no trobo la manera d’incrustar un Google Map directament a WordPress. si algú sap com i que funcioni, sisplau que m’ho digui!)
Va ser súper díver, i estic pensant que m’hauria de comprar unes altres vambes de rúnning a part de les que tinc al gimnàs, per tenir-les a casa i així poder sortir a córrer algun dia dels que no vaig al gim.
Per sopar em vaig currar unes fajitas de pollastre o de tonyina i bacon boníssimes!
I havent sopat, vam veure Transiberian, que en tenia moltes ganes. I la pel.li no va decebre. El que no sabia és que és de Filmax i que hi surt l’Eduardo Noriega parlant en anglès!! la pel.li molt bona, però se’t treuen les ganes d’agafar el transsiberià, això sí! (Edu, si llegeixes aquest post, repenseu-z’ho abans d’emprendre el viatge!)
Fet i fet, vam apagar el llum que eren les 2 tocades. Avui llevar-se ha estat un suplici!
No, a la foto no hi surto, és per mostrar l’ambient
No està gens malament. Havent dormit menys de quatre hores la nit anterior, fer els 10kms de cursa en 52’39″ està molt bé, sobretot tenint en compte la solana que queia i que el circuit de Montmeló, que per la tele sembla així de pla, en realitat fot unes pujades astronòmiques!
Doncs sí, diumenge vam anar, amb la Sara, el seu pare (corredor dedicat, el tio fot mitges maratons i tal) i el seu cunyat a córrer una cursa de 10 quilòmetres al circuit de Montmeló per l’esclerosi múltiple. Allà també m’hi vaig trobar la Tònia, que hi corri amb el seu marit.
La veritat és que la vaig disfrutar molt, aquesta cursa. A diferència de la sobresaturada Cursa de Bombers o de la del Corte Inglés (àlies “la marabunta”), érem menys de 2.000 persones corrent i tenies espai de sobres.
Mai no havia estat a Montmeló i és xulo. 10kms suposen 2 voltes i un pèl més al circuit, però la veritat és que se’m va fer molt lleuger i va passar molt ràpid. I no, en acabar no vaig trallar del sobreesforç.
Podríem dir doncs que anar de festa la nit anterior fins a les 4-i-pico (veure proper post) és una bona cosa, incrementa el teu rendiment esportiu l’endemà.
També vaig constatar que el meu nivell físic està bastant bé. Vale, no la vaig fer en 30′ com els guanyadors, però viag córrer a un bon ritme, vaig aguantar bé, vaig gaudir tota l’estona, no em vaig agobiar i se’m va fer, de fet, curta. Ah, i a les pujades (algunes de llarguíssimes) no anava amb la llengua fora!
Això sí, un cop a casa, després de dinar, vaig fotre’m 4 hores de migdiada…
Per cert, un apunt final: Una cursa “per” l’esclerosi múltiple vol dir que és a favor, per defensar-la, igual que una manifestació “per” la pau? O vol dir que tots els participants quedarem multi-escleròtics, com qui va al súper “per” iogurts??
