I cada dia està més maco!
Us enseyo algunes fotos del cap de setmana passat. Van fer una calçotada amb la colla i, com que era carnaval, ens vam disfressar:
This slideshow requires JavaScript.
El Cedricuqui va ser el xaiet més maco de tots. La Dawn anava d’índia guapíssima i jo… de quan tenia vint anys (amb cabell i sense perilla hahahaha)
Dissabte el Benet i la Marga ens van convidar a cantar karaoke amb la seva Wii. Ens vam fer un tip de riure!
Vam apuntar-nos-hi el Sabés, la Rosa la Núria i nosaltres, i tant el Sabés i la Rosa com nosaltres vma venir-hi amb els nanos. Va ser divertit veure la Clàudia fascinada amb el Cèdric i el Martí gatejant rapidíssim fent la serp pel terra. Que macos tots!!!
També vam celebrar que la Marga feia els anys de Jesucrist amb una espelma musical.
Aquí podeu veure unes quantes fotos de la jornada.
This slideshow requires JavaScript.
Diumenge a la tarda, sortint de gimnàs, amb la Dawn vam dedicar-nos a passejar pels carrerons de Gràcia. Volíem anar a fer un cafè, però en algun lloc on no haguéssim estat, algun lloc que ens inspirés. Vam trobar un bar súper rar. Semblava una taverna de fot 70 anys, la clientela que hi havia aquell diumenge a la tarda tenia, el més jove, 70 anys. Però el portava un tio tatuadíssim, tenia una pantalla gegant on anava projectant vídeos i fotia la pinta que al vespre es transformava en una mena de pub musical amb DJs alternatius.
En un racó en una escala que pujava al pis de dalt i que estava totalment fora de servei, hi tenien una col.lecció de souvenirs i martingales de plàstic que acumulaven un dit de pols. A fora al carrer hi havia una taula plena de plantes acabades de regar i prenent el sol. Ho vam trobar súper kitsch, súper autèntic.
Les fotos no li fan justícia. El cert és que ens va encantar. I vam tastar un formatge adobat cassolà de la muerte! (i l’amo ens en va donar la recepta!!!!)
Aprofitant que dilluns era festa a Barna i que fotia un dia esplèndid de primavera, vam aprofitar per sortir a passejar: Vam pujar amunt fins a Montjuïc, on vam passejar pels Parc de la Primavera.
Hi vam descobrir una zona immensa de jocs infantils preciosa on vam estar jugant al gronxador com la canalla!! 
I és a només cinc minuts de casa! Oh i com hi portarem el Cèdric!!!!
D’allà vam passejar pel barri i vam creuar el Raval fins a la Rambla i la Plaça del Pi, on vam fer un cafè amb gel jo (el meu primer de la temporada!) i un cafè amb llet la Dawn. Va ser al mateix cafè on la Dawn i jo vam tenir la nostra primera cita 
Vam tornar xino-xano cap a casa ben contents.
El Martí ja té gairebé dos mesets! Guaiteu-lo que maco! És clavat al seu pare!!
Diumenge passat ens vam reunir per fer entrega a la Rosa i el Jordi del regal de “benvingut nadó” que tots els amics els havíem comprat. Un bressol maquíssim blanc.
Hi vam ser-hi en persona la Núria, la Marga, el Benet, la Bertha, la Dawn i jo. I en esperit el Monter, el Nando i la Laura, la Sebas, l’Ester, l’Irene, l’Àlex i el Cortés.
El Martí és totalment al revés que sa germana. La Clàudia és moguda, un bitxo, i en canvi el Martí sembla més pacífic i tranquil.
Dissabte va ser un dia de platja fallit (però reeixit en tota la resta, que ens ho vam passar genial!)
Però diumenge al matí, vam veure que fotia un sol esplèndid, i cap a la Barceloneta falta gent!
Jo vaig aprofitar per prendre el sol i llegir, pero la valenta de casa es va banyar i tot!!!
Aquest cap de setmana ha estat actiu. Divendres van venir la Mercè i la Conxita a sopar a casa. Feia mesos que no ens veiem! Des del casament!
La Dawn les va deleitar amb especialitats culinàries hongkongueses i tots plegats vam passar una vetllada d’allò més divertida.
Divendres de Setmana Santa l’Edu i la Gemma van baixar a BCN. L’Edu, la Gemma, la Laura, la Irene, l’Àlex, la Dawn i jo vam anar a fer una súper paella i a passar el dia per la Barceloneta, aprofitant que feia solet. Vam acostar-nos fins al nou Hotel W o “l’hotel vela”. Molt xulo l’hotel i com n’ha quedat l’entorn.
Va ser un dia molt agradable.
Fotos made in Laura:
Avui ens hem passat el dia mirant cosetes pel Cèdric. La Dawn m’ha passat a recollir a la sortida d’alemany i hem engegat cap a l’Ikea de l’Hospi a mirar llitets i bressols. No sé… no ens acaba de convèncer… Es veia tot molt de nyigui-nyogui i l’únic model de bressol una mica sòlid tenia un preu massa car com per ser de l’Ikea. Total, que ja veurem què fem.
Després de passar pel supermercat suec i comprat rotlles de canyella (i no comprar galetes de gingebre perquè n’han canviat la marca i la que hi ha ara no ens feia el pes… quina llàstima!) hem procedit cap al Gran Via II.
Al Gran Via II hem mirat tot tipus de botigues, però evidentment ens hem centrat en les de roba de bebè.
Aquest és un tema que mai m’hi havia fixat. Fa un any em preguntes a on venen roba de nadó i et poso una cara d’interrogant. Però ara, en canvi… mare de Déu! Hi ha una inundació de canalla!!! Tenim un baby boom al damunt que no te l’acabes!! Vagis on vagis, només veus que mares embaraçads o parelles joves tivant de cotxets!!!
Amb la Dawn ja ens sabíem el Prenatal (boring), H&M (pse pse), Zara (OK, but…), C&A (3€ la peça de roba. Ideal per al començament), Canada House (car però looks cheap), Bóboli (la nostra prefe fins ara), Okaïdi (massa sòbria) i dues-centes mil més. Havíem vist roba avorrida, correcta, passable, presentable, barata, cara… Però no havíem vist res que ens apassionés.
Però avui hem tingut una rebel.lació. Hem entrat a una botiga de la marca Tuc Tuc i el nostre món ha canviat!
Tenen roba infantil però súuuuper divertida, de colors, de bona qualitat, maquíssima, innovadora… Ens ha encantat! Avui volíem començar a comprar però ens hem refrenat. Això sí, ja hem fet llista mental de tot el que hi comprarem… que no serà poc!!!!
La col.lecció dels crancs (el barretet era tan monooooo!!!! Aquest caurà segur!) és tan xula! I la dels koales!!!
Ei nois i noies!!! Que vaig sis anys tard respecte a la resta dels mortals, però aquest cap de setmana he començat a mirar Lost! Amb la Dawn vam veure els tres primers capítols de la primera temporada… just ara que està a punt d’acabar-se la sisena i de destapar-se tota la incògnita!
Encara no hi estic enganxat. I de moment el Jack se’m fa una mica gros: el trobo massa heroi, massa “mascle alfa”.
Però seguirem mirant…
