Aquest és un post molt, molt especial.
Us voldria comunicar una molt bona notícia que ens afecta a la Dawn i a mi.
Però per a saber de què es tracta, sisplau seguiu llegint.
Archives for posts with tag: Dawn
Amb la Dawn ens ho vam passar súper bé a Berlín, gràcies a la cortesia del Bounty i la Michelle.
Sota la neu i abirgadíssims vam visitar tota la ciutat i vam plasmar fotogràficament el nostre bon rotllo. Voleu veure les fotos? Podeu fer-ho des del meu Facebook o el de la Dawn.
Gaudiu.ne! (I deixeu-hi comentaris!)
Trobada aquí mentre buscava “cap de setmana”.
Què faré aquest capde?
Divendres vespre:
Segurament veurem una pel.li. De fet, tenim una llarga llista de pel.lis que volem veure:
- Precious
- A single Man (La Dawn està enamorada del Colin Firth, i el cert és que el trailer de la pel.li pinta súuuper bé)
- The Road: mira que el llibre del Kerouac em feia mandra… Però ahir mentre esperava el bus la vaig veure anunciada a la marquesina i avui toooots els diaris es desprenien en elogis cap a aquesta pel.li. Així que sucumbirem, ves!
- Infamous Basterds
Dissabte:
Al matí aniré a gimnàs. He començat una nova rutina per augmentar massa muscular. En un altre post ja us l’explicaré. De moment l’únic que puc dir és que avui ha sigut el primer dia i estic totalment cruixit!
També m’he d’acostar a Granollers a recollir el dorsal i l’acreditació de la mitja marató que hi corro diumenge. Suposo que quedarem amb l’Ana i el Ferran, que també hi corren, per fer el cafè i passejar per la Plaça Porxada.
Al vespre espero que també de tranquis, perquè diumenge em toca matinar. Que la cursa comença a les 10.45, però entre metro i tren tinc ben bé 1 horeta fins a Granollers! O sigui que veurem possiblement alguna altra pel.li de la llista.
Diumenge:
Mitja marató de Granollers al matí. A la tarda, quedar amb la colla per berenar i explicar que tal per Berlín mentre ens fotem una xocolata amb melindros o un cafè amb un bon tros de pastís?
Dilluns vinent la Dawn comença a estudiar castellà a l’Escola Oficial de Drassanes. Serà de dilluns a dijous, dues hores al dia, de 10-12. Ha tingut sort de poder-hi entrar i l’Ester ens ha ajudat moltíssim, perquè la matriculació era ahir a les 9 del matí… i nosaltres érem encara a Berlín.
Gràcies Ester!
Per part meva, aquest mes també començo classes d’alemany al Goethe Institut. Dimarts de la setmana que ve tinc la prova de nivell i l’endemà la matrícula. És carillo, però en tinc moltes moltes ganes.
Havia deixat el japonès i em plantejava estudiar-ne de nou, o ccomençar amb el xinès, però la Dawn, la meva “pepita grilla” particular, em va convèncer:
- Òscar, no siguis estúpid. Eh que havies estudiat 6 o 7 anys d’alemany? Doncs torna a estudiar-ne i al menys treute’n un títol. Quin nivell creus que tens, ara?
- Home, fa molts anys que no estudio alemany i que no l’he fet servir per a res… Pel que he vist en test per internet, hauria d’estudiar nivell mig. Suposo que em podria treure el títol de nivell mig.
- No. Si ho fas, posa-t’hi de debò. No et quedis a mitges tintes. Vull que tinguis el títol més alt. Quant creus que pots tardar?
- No sé, uns dos o tres anys.
- Doncs val.
Doncs això. Aquesta és l’intenció: ser capaç d’entendre pel.lis en alemany, llegir novel.les en alemany, etc.
Una cosa que ens va deixar al.lucinats de Caldes va ser una màquina que hi ha per dispensar llet automàticament. La cosa va així: Primer has de comrpar una ampolla, que pot ser de vidre (70cent) o de plàstic (30cent). Després, fiques un euro a la màquina, i et dóna un litre de llet. Acte seguit, la màquina s’higienitza per al següent comprador.
Esclar, un cop tens l’ampolla, ja no cal comprar-la més, la pots anar reaprofitant.
La gràcia és que és llet directa del productor, fresca del dia i molt més bona. Té més gust que la del súper, i pel que ens van dir l’Ana i el Ferran, està triomfant bastant i n’estan instal.lant bastants per la zona.
Jo ho trobo una molt bona idea. Vosaltres què en penseu? Ho coneixíeu? Ho heu provat mai?
Holaaaaaa
Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta
L’hotel estava plagat de mussols!
Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn
Nyam nyam!!
Fent amics
La decoració era com molt d’època
Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó
Que bones les pizzes!!!!
Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.
Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.
Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals
A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.
Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!
El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París” massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.
Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta, podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.
Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.
L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!
Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.
Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!
Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius 
, per dinar plegats.
Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.
Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.
Al bus ens va enganxar la mandra i quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.
Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!
Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…
Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?
(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)
Amb la Dawn ens encanta veure pel.lis al sofà de casa. L’avantatge d’internet és que les podem veure abans que s’estrenin, com és el cas d’algunes que hem vist últimament…
Up in the Air
El Clooney (What else?) treballa acomiadant gent. El contracten empreses en què els jefes no s’atreveixen o no volen acomiadar ells directament els seus empleats. Es passa el dia amunt i avall i la seva missió és acumular 10.000.000 milles en la seva tarja de viatger frequent.
Els plans se li trastoquen quan coneix una altra executiva com ell i quan la seva empresa contracta una jove que repensa la forma de traballar i vol acabar amb els acomiadaments presencials. Vol implantar els acomiadaments per videoconferència, amb la qual cosa al Clooney se li acabaria el viatjar…
Entretinguda. 6,5/10
Invictus
El Morgan Freeman fa de Nelson Mandela. A un any que Sud Àfrica organitzi els mundials de rugby, s’adona que els sud-africans negres odien l’equip, ja que el veuen com una herència de l’explotació blanca de l’apartheid. La seva feina serà que els jugadors de la selecció nacional de rugby -gairebé tots ells blanquets- siguin vistos com a herois nacionals per tots els ciutadnas del país i, a més, acabin guanyant el campionat.
Matt Damon fa de captà de la selecció de rugby.
Fa gràcia sentir actors nord-americans parlar amb marcat accent sudafricà!
La pel.li està basada en un llibre de John Carlin, basat en fets reals i podria donar més de si… La història és bona i et deixa amb ganes de llegir el llibre i saber-ne més, de la història recent de Sud Àfrica. Els actors són uns actorassos, sobretot el Freeman, però és d’aquestes pel.lis que prometen i al final no donen. 6/10
All about Steve
El cert és que la Sandra Bullock m’encanta. La trobo una actriu fenomenal. Feia moltíssim que no reia tant com ahir a la nit amb aquesta comedieta per passar l’estona. La bullock és una excèntrica escriptora de mots encreuats d’un diari local que decideix perseguir el noi que acaba de conèixer en una cita a cegues.
Delirant. Tronxant. 8/10
The Proposal
La Sandra Bullock és una executiva odiosa canadenca que s’ha de casar amb el seu secretari per renovar el seu visat. Tensió, drama i… final feliç. Pel.lícula anodina de diumenge a la tarda a la que la Bullock li dóna un toc especial i la fa entretinguda. 6,5/10
Gran Torino
Una pel.liculassa del Clint Eastwood, que demostra que es pot fer cinema genial fent un cop i un altre de Harry el Sucio. Aquest cop, fa de detestable veí odiós i odiat per veïns i família que, al final, acaba ajudant una família d’immigrants a desfer-se de les màfies que els xuclen la sang. Molt ben feta. 8.5/10
Em fa ràbia reconèixer-ho, ho he de dir. Però com més va, més em trobo amb tics que em paro a pensar i dic “Òscar, fots exactament el mateix que fotia ta mare!”.
El pitjor d’aquesta mena de tics és que quan ma mare o el meu pare ho feien i jo era petit, em feien molta ràbia. I ara jo faig el mateix i ho trobo lògic i normal.
L’última: apagar tots els llums que la D es va deixant oberts… Sí, només són 5 minuts, però és petroli/carbó/urani que es crema en va, medi ambient que es fa malbé en va, i 5 o 10 cèntims de la factura que ens estalviem de pagar.
Quan era petit i ma mare em venia al darrere apagant-me els llums i em deia “ja estàs del fer pipí? doncs què hi fa el llum obert? Va, vés i apaga’l!” jo m’empipavaaaa!!!!
I ara guaita!
Mentres ens reconeguem en els nostres progenitors en coses (que considerem) positives rai, oi?
El Nadal és una època que m’encanta!
M’emociona veure la casa decorada, fer llistes de regals qeu vull, fer llistes de quins regals vull comprar, embolicar-los, intercanviar-los…
I més aquest últims dos anys que estem amb la Dawn. He recuperat la il.lusió del nadal , que l’havia perduda una mica d’ençà de la mort de ma mare.
En fi, això és el que m’han regalat (segur que em deixo algo. Perdó):
- Sabatilles d’estar per casa d’estiu
- Sabatilles d’estar per casa d’hivern
- Mitjons de llana per abrigar moltíssim
- Guants per abrigar moltíssim
- Mitenes
- Una bufanda blau elèctric Ralph Laurent
- Un joc de Mahjong
- Una tarja pirata amb la tira de jocs pirates de la Nintendo DS
- Una olla de terrissa per coure fent xup-xup
- Una paella
- Un wok
- Money money money must be funny
- Una torradora Moulinex de les clàssiques, de les que van bé
- Una minipímer Bosch que ens anirà de perles
- Un escorretaronges Braun Citromatic (els únics que van bé)
- Unes mantes amb mànigues “Snuggie” híper ideals per estar a casa al sofà llegint, escoltant música, xerrant o prenent un te. Les enviaven per correu i encara han d’arribar, però… em fan taaaanta il.lu!!!! –> Aquí podeu veure la web oficial americana. Si podeu, apujeu l’àudio, perquè no té desperdici. És súper hortero i rimat!!!
- Unes argolles fetes a mà molt mones amb motius fruitals
- Unes estovalles pintades a mà amb motius nadalencs, per una amiga de ma àvia
- Una bossa per ficar-hi les bosses del súper: les hi poses per dalt i en treus una per sota quan et cal, ben pràctic. També fet per l’amiga de ma àvia
(Sorry per la manca de fotos… a veure si hi penso, n’hi faig, i us les mostro)
I a vosaltres, què us han regalat per Nadal/Reis/Papà Noël/Tió?
