Archives for posts with tag: dinar

Diumenge van venir l’Àlex, la Irene i la seva filla a passar el dia amb nosaltres a Sabadell. Vam dinar plegats a casa, vam anar a donar un volt i vam acabar fent un geladet.

La seva filla està preciosa! Des que l’havíem vista per St. Jordi, fa un mes, ha crescut moltíssim! Sembla que serà una nena alta!!

El Cèdric, que últimament s’ha aficionat a tossir, fer “mmp” amb els llavis i fer sons guturals, s’ho va passar pipa al gronxador. Li mola la marxa! Si paraves o afluixaves, posava cara de llàstima i simulava plors. M’hi petava!

Va ser divertit petar la xerrada amb l’Àlex i la Irene i ja vam quedar entesos per muntar un súper pícnic a La Ciutadella pels volts del 18/06.

paella sitges 2

paella sitges 1

Dilluns passat vam decidir anar a passar el dia a Sitges. Després d’una banyadeta accidentada, vam deicir que el millor era solucionar el dia fotent-nos una paella com Déu mana davant de la platja.

Craso error, my friend!

El restaurant La Niña (situat al costat dels restaurants La Pinta i la Santa Maria) semblava fantàstic i com que ja era tardet, cap a les 15.30, hi vam trobar lloc de seguida.

Ens vam demanar una paella marinera per a dos i es van portar…

1) La paella més salada que hagis menjat mai

2) La paella amb més llar que hagis menjat mai

3) La paella amb el pitjor servei que t’hagis trobat mai.

Exemples de mal servei:

- No ens van dur tovallons!

- Arribem, ens senten parlar en anglès i “Here’s the menu in English“, ens diu el cambrer, d’aspecte sudamericà. “Ah, gracias“, li contesto. “Ah, tú la carta la quieres en español?“, em diu. “O en catalán“, m’aventuro jo. “Hahaha uy, en catalán no tenemos haha

- Li pregunto la diferència entre la paella marinera i la Can Parellada i em dispara “uy, pero tú eres de aquí, no? Tú eres catalan, deberías saberlo!!

- Hem de demanar quatre vegades el compte per poder pagar

Al final, no li deixem gens de propina i em quedo el boli bic que m’havia donat per firmar el rebut de la Visa.

4) La paella se’ns va posar fatal. Ens va donar una somnolència terrible i a mi em va sentar com un totxo!!!

Conclusió: no aneu mai al Restaurant La Niña!!!!

PS. Malgrat tot, ens vam divertir, com demostren les fotos :-)

El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)

Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.

Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!

A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.

Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.

Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.

Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”

La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.

En resum, perxò, un bon cap de setmana!

Què tal el vostre? Us ho heu passat bé, també?

Diumenge teníem quàdruple celebreació aniversàrica (ei, que no he dit “aniversàDica”, eh, estem tots fets unes rosetes!!!) de l’Ester, la Irene, el Lucas i el Dani. També se’ns van afegir l’Elena, la germana de l’Àlex, i l’Anna, la parella del Dani.

Vam anar a un restaurant de Gràcia anomenat l’Arrosseria de X. Són especialistes en arrossos valencians i, la veritat, és que van ser boníssims. El tipus que va triomfar era un arròs caldós “del Senyoret”, amb peixet, escamarlans i sípia que estava boníssim de la muerte. l’Àlex se’n va demanar un, el “Passejat”, amb butifarra de ceva, cigrons i orella de porc que també estava molt bo.

Abans, com a entrants, ens havíem fotut que si un carpaccio de bacallà i salmó, que si un foi amb poma, que si uns sipietes amb ceva i tomàquet. I de postres, la booooomba! de xocolata.

Tot regat amb vinet blanc (que jo no vaig ni catar perquè no puc prendre alcohol), aigua, cafès i infusions.

En acabar de menjar vam fer entrega dels regalets:

- Per al Lucas, una súper samarreta mega molona del Desigual

- Per al Daniel-san, una xuli-gorra, que a ell li encanten

- Per a les noies, uns massatges “per a la teva feminitat” amb olis essencials que a part de desestressar i deixar-los la pell fina i llisa, serveix per al seu cantó femení.

(Vaig gravar-ne vídeos amb el mòbil. Queda pendent que els pengi)

Vam riure molt i vam sortir del restaurant rodolant de taaant d’arròs com havíem endrapat!

La nota negativa

La nota negativa va ser, per una banda, el servei, que era lent, mal organitzat, caòtic i no t’entenien (parlessis en la llengua que parlessis). I per l’altra, que ens volien cobrar més del compte pel vi i ens van aplicar un càrrec by the face “pel servei” i “pel pa” de 33€! Si al menys el servei estigués al nivell!!!

El vi ens ho van arreglar, però la resta… Ho vam solucionar no deixant propina (de fet, ja se la van cobrar, perquè ens van tornar malament el canvi), decidint en veu alta no tornar-hi més i… bé, una altra cosa que reservo per al proper post.

No sé si el nom s’ha inspirat o no en l’extraterrestre més estimat de tots els temps (amb el permís de l’Alf, esclar!) però es tracta d’un restaurant japonès on vam anar amb el Jaime dissabte a dinar. A ell l’hi havia portat la seva nòvia, i és del plan cuina casolana japonesa de la zona d’Osaka.

És un lloc petit, sense pretencions, però jo hi vaig disfrutar moltíssim. Em vaig fotre de primer unes boles de pop boníssimes (em sembla que esdeien Tako Dango -”tako” vol dir pop-) i de segon arròs amb verduretes amb, a sobre, escalopa de vedella arrebossada amb salsa Tonkatsu, que és com una salsa barbacoa però més dolça i feta de verdures.

De postres, em vaig halar mochis (pastissets d’arròs) de xocolata de la muerte!!!

El que té de bo aquest japo és que no és gens pretenciós i que tampoc no és un “xaponès”: és de japonesos autèntics.  I el preu està súper bé. Ens hi vam fotre les botes per una mica menys de 20€ per cap!!! 

(Em sembla q entre setmana fan menús de 8€)

Està clar que si el que voleu és menjar suhi o impressionar algú, aquest no és el vostre japonès. Però si voleu un lloc acollidor on passar-hi un àpat distès i despreocupat, és el lloc ideal.

És a Diputació, 140 (Diputació amb Urgell)

És que sóc un crac. Quan un és bo, ho és, què vols fer-hi! :-D Hahahaha!

Tanta autocomplacència té un motiu: la panxa plena i ben alimentada. Com a part de la reentrée post-vacacional, m’he proposat cuinar millor, a partir de les premises següents:

- Cuinar sa

- Cuinar bo

- Cuinar ràpid (no més de 20 mins a la cuina!)

- Disfrutar-hi

Així que ahir per sopar em vaig fer:

- Mongetes tendres i sardines al vapor (un cop l’aigua bull, es fa en 3 mins). Les mongetes queden cuites però cruixents i súper gustoses, i les sardines queden toves i fetes al punt. Súper sa i no cal afegir-hi sal (opcionalment, pots tirar una mica de sal Maldon per damunt de les sardines, però vaja, no els fa falta)

- Postres d’arròs blanc amb oli d’oliva i Cola-Cao. Agafes una mica d’arròs blanc bullit, li tires un raig d’oli i culleradetes de Cola-Cao al gust, ho remenes i llest per menjar. Queda més bo si està fred. Recomano tenir l’arròs ja bullit del dia anterior i tenir-lo a la nevera. No és una marranada, queda boníssim! :-)

- Tot regat amb un te vermell (ajuda a la digestió, porta la tira de minerals i no du teïna)

I ara als matins (sí, ara em llevo d’hora, a les 7 com a molt tard, per tenir temps de fer coses a casa i esmorzar amb tranquil.litat i anar feliç i tranquil cap a l’ofi) em faig farinetes de fruita.

Des que la Marga em va enviar un powerpoint explicant els beneficis de la fruita i com menjar-ne, que m’encanten aquestes papilles. El tema és que es veu que la fruita no es digereix a l’estómac, sinó directament a l’intestí. Per això és millor no menjar-ne amb els àpats (en tot cas, 20 mins- mitja hora abans de cada àpat), sinó sola. Es veu que el millor moment de menjar fruita és de bon matí. Si esmorzes fruita, ja dones energia al cos (la fructosa) perquè comenci a funcionar a saco després de tota la nit sense menjar, però no li dones ni sucres refinats, ni greixos, ni res. El cervell s’alimenta únicament de sucres (fructosa, etc). D’aquesta manera li dones l’estímul que necessita per començar el dia ben despert.

A més, com que al matí l’estómac està buit, la fruita passa directament a l’intestí i se n’optimitza l’absorció.

Pues això, que de bon matí em faig la meva farineta de fruites. Avui me l’he feta amb una taronja, dos plàtans i una poma. Mmmmh, que bo!

I mentres em feia les farinetes (2 minuts amb la minipímer), també m’he fet sushi per avui dinar. Però com que me’n sento molt orgullós, això serà motiu d’una altra entrada. :-)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.