Archives for posts with tag: DiR

Dos pics i repicó (o repiqué)

10/12/2009 //
0

Pic….óooo

Pic…quéeee

Com tots sabeu vaig al Dir Gràcia, des de fa uns mesos. Vaig deixar enrere el llustre del Dir Diagonal perquè em queda més a prop de l’ofi i hi puc anar abans d’entrar al matí.

Ja m’hi he trobat a dos famosos: l’Alfred Rodríguez Picó del temps, i l’exministre pepero i actual president de Vueling Josep Piqué.

Cal dir que el Picó fa més cara de caricatura al natural que per la tele (els solcs més profunds encara) i que el Piqué, en canvi, que sempre l’havia trobat com malaltís, se’l veu més sa. Potser és que el nou matrimoni i allunyar-se de la política li proven?

Etiquetes , , , , , , , , ,
Categories Quotidià

Matinar

05/10/2009 //
2

Mai no havia sigut el meu fort, però cada vegada se’m fa més fàcil (que no vol dir que ho sigui, eh!). Un dels primers ajustaments que he fet amb la tornada de la Dawn ha estat començar a anar al gimnàs al matí abans d’anar a l’oficina, en comptes del sortir de treballar.

Ara els dies que vaig al gimnàs em llevo a les 06.30 i m’hi estic des de les 7.25 que més o menys arribo, fins a les 08.50. Tot i els cinc minuts de pànic quan sona el despertador i sorgeix el dubte de “hi ha collons, o segueixo dormint?”

Però he de dir que m’agrada, de moment, la sensació de sortir de casa, encara fosc, amb la fresqueta que t’envigoritza la cara i et diu “bon dia, hora de despertar-se!”.

Tot i que hi trobo lloc per seure, el metro està més ple del que m’hagués pensat, però m’estalvio les aglomeracions , i això també m’agrada!

He canviat de gimnàs. Ara, en comptes d’anar al Dir Diagonal amb la seva piscina deluxe i la seva colla d’”oseas”, vaig al Dir Gràcia. Em queda a 3 minuts de l’oficina, de manera que optimitzo molt més el temps. És com un retorn als orígens, ja que aquesta va ser el primer gimnàs quan em vaig independitzar i vaig baixar a viure a Barna. Em porta bons records, i m’he re-enamorat del barri de Gràcia.

El gimnàs no està, ni de bon tros, ple com en hora punta al vespre, però hi ha més gent del que m’hagués pensat. La majoria sobre la trentena. Suposo que, com jo, aprofiten per entrenar abans de la jornada laboral. Cap a les 8 comencen a venir els jubilats, que aprofiten per començar el dia amb alegria i fer petar la xerrada.

Cap a les 8.25 em dutxo, em canvio i baixo a fer-me un cafè i repassar els titulars dels diaris als sofàs de l’entrada.

Em noto ple d’energia i vitalitat, a punt per començar el dia de molt més bon humor i molt més despert!

De moment el canvi m’encanta, però ho dic amb cura: no és el primer cop que intento llevar-me d’hora. Quan m’animo massa, em dic: “i ja veurem quant dura!”. Espero que se’m coverteixi en un hàbit, perquè em permet fer exercici, començar amb més vitalitat, i poder passar més estona amb la Dawn els vespres.

Etiquetes , , , , , , ,
Categories D., Gim

Els homes que no estimaven les dones

01/06/2009 //
2

El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)

Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.

Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!

A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.

Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.

Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.

Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”

La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.

En resum, perxò, un bon cap de setmana!

Què tal el vostre? Us ho heu passat bé, també?

Etiquetes , , , , , , , , , , , , ,
Categories Amics i família, Cinema, Gim, Oci

Piscina, tintoreria i adéu tortugues

29/05/2009 //
1

La piscina del meu gimnàs

Aquest capde pinta súper guai. No faré res en particular, però en tinc unes ganes boges!!!

Ara com ara, el maxiplan seria estrenar la temporada platgil o piscinil (segurament me n’aniré a la piscina del meu gimnàs a prendre el sol i banyar-me, anar a la platja sempre m’acaba fotent pal). Oh síiiiii! tot dissabte a la tarda estirat sota un sol que “te torras” hahahaha (ho sento, em faig riure a mi mateix amb aquest acudit més vell que el nar a peu) :-D

+ 

Ah, i avui també estrenen la pel.li de Los hombres que no amaban a las mujeres!! Buff hi he d’anar!!!

A banda, he de portar la funda nòrdica i un parell de jaquetes a la tintoreria, que me les rentin i plastifiquin fins l’hivern vinent, netejar una miqueta el piset, com cada setmana, estudiar japo, quedaré amb l’Àlex (temporalment desirenitzat) i, segurament, amb la meva excompanya de japo, la Tònia, que li he de donar un póster de kanjis súper xulo qeu vaig comprar-nos per internet.

tortugues HK

Segurament també faré una festa de comiat a la Sydney i a la Camberra. Fa al menys deu anys que les tenim, els últims 4 visquent amb mi, i ja no són felices. Me’n vaig adonar de sobte a Hong Kong. Vam anar a un parc on hi havia un estany ple de tortugues com les meves nedant o prenent el sol amb una pinta de felicitat total! Em vaig adoar que la Sydney i la Camberra també haurien de poder viure així.

La Dawn em va explicar que les hi duia la gent que les comprava petities i quan creixien ja no se’n volia fer càrrec. 

Total, que deixaré la Sydney i la Camberra a la bassa que hi ha al parc de la Ciutadella. Si hi han peixets, de segur que també hi poden nedar lliurement tortuguetes!

Etiquetes , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Categories Amics i família, BCN, Cinema, D., Gim, Japo, Mascotes, Oci, Quotidià

No puedorl!

27/11/2008 //
1

Sé que fa més d’una setmana que no fico cap post. I’m sorry, però és que no puedorlll!!! Tinc moltíssima feina!

Lo fotut del cas és que tinc molts temes per tractar, que aquí us avanço:

- El capde passat vsam anar a Olot a casa l’Edu i la Gemma. entre d’altres coses, els vam veure jugar a bàsquet i ens vam perdre per un laberint

- Ara sóc ros i em dic Hanna Montana (de debò!)

- Ja tenim el piset decorat de nadal. Només falta l’estrella de dalt de tot de l’arbre, que segurament comprarem a la fira de Sta. Llúcia.

- Segurament la Dawn s’apuntarà al gimnàs

- Estic aprenent cantonès a base de cançons. I estic viciadíssim a una de la Janice (si us domina l’impaciència, busqueu “Janice” al Youtube…)

En fi, no perdeu l’esperança. A veure si mica a mica vaig recueprant el temps perdut!

Etiquetes , , , , , , , , , , ,
Categories Amics i família, BCN, Blog, D., Gim, Música, Quotidià

Iogui

23/09/2008 //
3

A l’Òscar-cionari hi ha dues acepcions molt similars:

- ‘iugui’ (sust. fam. Iogurt) i

- ‘iogui’ (sust. Dit de qui intenta fer ioga i s’acaba assemblant més a l’ós Yogi).

Diumenge van inaugurar la temporada de ioga als Dir amb una sessió al parc que hi ha al damunt, el “Piscinas y Deportes”. En fan de tant en tant i hi vam anar. Va ser zero canyera però molt divertida i lúdica. I ahir vaig re-començar la meva classe de ioga dels dilluns a les 19h. Vaig quedar-ne força content. Em pensava que en estar-me un mes sense fer exercici quedaria fatal i no. 

Home, es nota que feia dies que no en feia de debò, sobretot per l’equilibri en les postures drets, que a mi em costa molt de mantenir i sempre acabo caient. Però no era res fora de l’habitual i vaig quedar content.

El problema va ser que acte seguit vaig fer els “step radical” de les 20h (sí, dir-n’hi així és més màrqueting que res). La classe és boníssima, però és que després del ioga estava mooooort! No podia quasi ni aixecar la cama. Fer la classe va ser una exercici d’autosuperació i vaig acabar anant-me’n 3 minuts abans perquè començaven a fer repeticions i més repeticions i jo ja no podia ni panteixar de cansat que estava.

Però m’ho vaig passar súper bé (súper bé que t’hi cagues, neng!): la córeo era díver, variada, la música bona…

Això sí, avui al matí em noto les cames i l’esquena, del ioga d’ahir…

Hi ha una cosa que m’amoïna: segueixo perdent pes. Abans de marxar a Austràlia pesava 85kg. En tornar pesava 82,5 i ahir… horror! 79kg! M’estic quedant als ossos!!!!

(Pels que no em conegueu: medeixo 1,93m)

Etiquetes , , ,
Categories Gim

Les coses no dites…

20/03/2008 //
0

…maten.

O creen mal rotllo, que ve a ser el mateix.

Si alguna cosa t’amoïna, deixa-la anar, no val la pena guardar-t’ho i anar-ne fent una muntanya donant-li voltes i voltes al cap. Et genera malestar i t’encega.

I molts cops, quan ho dius, veus que, realment, no n’hi havia per tant, que l’altre tenia la seva part de raó o que, d’haver-ho dit en el seu moment, s’hagués pogut solucionar (o no, però no t’hauries passat dues setmanes menjant-te la bola i deixant anar indirectes amargades).

 

Ahir me’n vaig adonar com a destinatari, durant dues setmanes, d’aquestes indirectes. És una llàstima, pq res s’havia fet amb mala fe!

Un cop va desembutxar, aquesta persona va quedar més tranquil.la; jo vaig entendre el seu problema i ella que res havia sigut malintencionat.

Etiquetes , , ,
Categories Creixement personal, Reflexions

Tinc armariet

20/02/2008 //
0

 

La gent normal n’hi diem taquilla o, els de l’antiga fornada, guixeta. Però els del DiR, que són taaaan guaaaizzz, n’hi diuen armariet, que queda més xupi.

El tema és que si fins ara l’Òscar era reconeixible per nar amunt i avall amb la seva bossa blau marí del DiR, això ja no es produirà més.

M’he agafat una taquilla (armariet) als vestidors del DiR Diagonal. Per 5€ al mes, puc deixar vambes, sabatilles, roba, ampolla d’aigua, etc allà i no cal que ho carretegi amunt i avall.

La meva vida ha fet un altre gir a millor :-D

Etiquetes , ,
Categories Gim

He viscut a molts llocs!

09/02/2008 //
6

Pels llistamaníacs, aquí podeu veure on he viscut i a quins gimnassos he anat:

Cases
  1. C/ Samuntada (Sabadell): Fins als 7 anys. Va ser el primer pis dels meus pares.
  2. C/ Duran i Sors (Sbd): Fins als 9. Les coses anaven bé a casa i ens vam comprar una casa unifamiliar al Centre, de 3 plantes i un pati bastant maco.
  3. Palma I (Mallorca): Fins als 10. Quan van destinar els meus pares a Mallorca, vam viure primer de lloguer mentre trobàvem una altra casa. Primer vam viure al passeig marítim, davant del port esportiu on -es veu- anaven el príncep i les infantes i on a mi em feien fer classes de vela (que llavors odiava i ara m’encantaria tornar a fer!)
  4. Palma II/ Calvià (Mallorca): Fins als 11. Preciós dúplex amb una preciosa piscina comunitària i vistes al mar. Pagat pel Banc. En tinc molt bons records. Va ser una època molt feliç, pq vivíem feliços, vaig fer molt bons amics al St. Cayetano i m’ho passava pipa.
  5. C/ St. Ferran (Sbd): Fins als 16 aprox. Tornar a Sabadell va ser un trauma (jo no volia tornar de cap de les maneres), els últims cursos d’EGB els vaig passar fatal, els meus pares es van separar (per fi) i aquest pis no es podia comparar amb el de Calvià o la casa de Duran i Sors. Però començar l’institut va ser genial, com un alliberament i vaig conèixer moltíssima gent i vaig fer molts i molt bons amics.
  6. Castellar: Fins al 16-17. Quan me mare es va ajuntar amb el Xavier ens en vam anar a viure una temporada a casa seva mentres els meus pares es tiraven els plats pel cap pel repartiment de béns del divorci. Odiava Castellar, i només sabia el camí de casa al bus i del bus a casa.
  7. C/ Creueta (Sbd): Fins als 21-22. Buf, 350m2 donen per molt!!! Un pis preciós, senyorial, amb un menjador inabastable i la meva habitació era enorme. Vaig començar a l’uni i se’m va obrir un nou món, a banda de fer molt bons amics.
  8. C/ Sol i Padrís (Sbd): Fins als 23. Al C/ Creueta estàvem de lloguer i quan ma mare i el Xavier van voler-se comprar un pis, el boom ja havia començat i van acabar visquent al mateix bloc que els meus avis. L’any i poc que hi vaig viure ni el recordo: quasi no parava per casa, quan hi parava només tenia que bronques amb me mare i el Xavier, ja començava a treballar i jo el que volia era independitzar-me.
  9. Ptge. Forasté (El Putxet/ St Gervasi, BCN): Fins als 26. Freedom!!! Compartir pis amb l’Irene i l’Àlex va ser una gran experiència. A més el pis era estupendo i un xollo de preu, molt important en una època en què Claxion va fracassar, vam començar Totem i vaig estar molts mesos sense cobrar ni un duro. Va ser l’època més boja, amb els australians, la colla de barna, les farres que ens muntàvem i les borratxerres que empalmava.
  10. C/ Olivera (El Poble Sec, BCN): Fins als 28. Compartint pis amb el Dani. Una època plàcida i, vist amb perspectiva, d’instrospecció després de la mort de ma mare.
  11. C/ Tapioles (El Poble Sec, BCN): Actualment. El meu piset!!!! Tenia ganes de tenir “casa meva”. N’estic molt orgullós i tot i que el pis i el bloc tenen els seus defectes, m’hi sento molt molt a gust. I de moment, m’encanta viure sol!!
Gimnassos
  1. Balmes: Gimnàs de barri que m’hi van obligar a apuntar amb 18 anys, pq estava escanyolit, apàtic i no fotia ni brot. Però de seguida em va encantar
  2. Gimnàs Municipal de Sabadell: Ens hi vam apuntar amb l’Albert i el Sabés, i després s’hi van afegir el Benet i el Cortés. Mítica la Karina i els partits de bàdminton
  3. El Club: Ens hi vam apuntar amb el Sabés
  4. El SAF, el gimnàs de l’Autònoma: estava al campus i m’hi escapava sovint entre classe i classe. Era l’època en què em volia fotre catxes
  5. Malibú Esportiu: Era el gimnàs pijo de Sabadell. Cada mes em costava 8.000 peles de l’època (que eren molt més que uns 50€ ara!) però el monitor de la sala de màquines era molt bo i em feia entrenar molt.
  6. DiR Gràcia: quan em vaig mudar a BCN, em vaig voler integrar a la ciutat. I apuntar-me al DiR vaig veure claríssim que era la millor manera.
  7. UBAE Perill: Fart de pagar 60€ quan a dues cantonades en tenia un de municipal, amb iguals instal.lacions, per la meitat de preu, 33€. Aquí em vaig començar a aficionar a les activitats dirigides: Body Pump, Cycling, CTC, Body Combat…
  8. Gimnàs C/ Vilar i Vilar: Quan em vaig mudar al Poble Sec, em vaig apuntar a aquest gimnàs de barri. Vaig aguantar 2 mesos, malgrat les actrius porno que el freqüentaven. Però va ser on vaig començar a fer aeròbic.
  9. UBAE Aiguajoc: El germà car dels UBAE. Va ser la revolució. Vaig conèixer molta gent, vaig fer bastants amics, i em vaig híper aficionar als steps de la Pasky
  10. DiR Diagonal: La crème de la crème dels DiR. Quan la pèssima gestió de l’Aiguajoc va causar la desbandada de tots els monitors bons (David, Pasky, etc), cap als DiR la colla d’step-fikis vam fer el mateix. I de moment he acabat al DiR Diagonal, envoltat de noies pijiguais i on faig peses, Steps, Aeròbic, ioga, bany de vapor…
Etiquetes , , , , , , , , , , , , , ,
Categories Amics i família, BCN, Gim, Llistes, Oci, Pis, Quotidià, Reflexions
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.