Ja fa un parell de dies que el Cèdric dorm al seu nou llitet.
És una passada, perquè li encanta el seu mòbil. Només de veure’l ja es posa a riure, i quan li dones corda i comença a fer música, es parteix ell sol.
De fet, em sembla que tenir la seva pròpia habitció (fins ara dormia amb nosaltres en un bressol al costat del nostre llit) li ha fet bé. Dorm més estona, li costa menys agfar el son i ja portem dues nits que no s’ha despertat a mitja nit!
Això sí: som uns pares “sobre la marxa”, mica a mica li penajrem pósters a l’habitació, li pinterem les parets, etc.
Entre l’horari d’estiu, que em llevo a les 7 del matí, i que portem uns dies de sopar amb amics alemanys de la Dawn (tots vénen a barna de vacances, tu!), em trobo cansat. Necessito dormir…
La migdiada que fotré avui!!!
(Pel cantó positiu, són súper simpàtics, súper bona gent, m’ho passo súper bé i ja tenim no sé quants cangurs quan anem a visitar-los a Múnic. Oktoberfest 2011, hier kommen wir!!)
Pel títol, sembla la típica redacció escolar de quan teníem 7 anys.
En resum, però, el cap de setmana hem fet bastanta vida casolana. Divendres la D. havia d’anar a veure a una amiga artista que havia muntat una mena de festa-performance al seu taller a L’Hospi. Em va passar a recollir al gimnàs i vam anar cap allà. Així que ens en vam poder escapolir vam tornar cap a casa.
Dissabte vam llevar-nos tard, tots dos estàvem bastant cansats, i, com a missió especial, havíem d’anar a l’òptica per mirar-em el tema de les meves lentilles. Com que hi vam anar acabats de llevar (a les 15.30 de la tarda), no hi havia ningú i em van poder atendre súper bé.
Vam anar a l’Òptica universitària de Diputació amb Rambla Catalunya, on em van explicar que les meves lentilles anteriors eren molt “canyeres”, pq estaven pensades epr dur-les 24 hores seguides si volies, però que estaven fetes de silicona. I que, a la llarga, la silicona a molta gent (com moi) li provoca problemes, pq és més porosa i s’hi incrusta més la ronya.
Me’n va donar unes de difernets de prova (anava a escriure de demo… deformació professional). La noia em va dir que les portés tota la setmana i que hi tornés dissabte següent per revisar-me els ulls again. Ahir ja me les vaig posar i avui també i so far so good. M’emociono: no hauré de portar ulleres!!!! Podré tornar a dur lentilles!!!! Iuhuuuuuuu!!!!
En acabat, vam anar a donar un tomb per l’Fnac del Triangle (encara era pre-hora punta i s’hi estava bé) i vam anar-nos-en als Flori a veure Quemar después de leer, la nova pel.li dels germans Cohen.
Boníssima. Una anada de bola per riure sense parar durant dues hores. Amb el Brad Pitt (neng, que els anys passen, eh! Hurrrtx les potes de gall!!!!), el George Clooney i la Frances McDormand, una actriu que m’encanta, sempre fa papers boníssims i t’hi petes de riure. Em sembla que és la dona d’un dels Cohens…
En acabada la pel.li vam decidir tornar a casa, on vam sopar, xerrar, jo vaig mirar un capítol de la meva nova sèrie preferida, The Big Bang Theory (2 frikis físics antisocials comparteixen pis i són veïns d’una cambrera buenorra) i anar a dormir.
I ahir diumenge sí que va ser dia gos gos total! Jo em vaig llevar com empatxat de l’estómac i sense gana ni res… La D. em va preparar una arrosset bullidet estil de Hong Kong i vam passar el dia no fotent res: llegint, xerrant, escoltant música… I vam començar les classes de cantonès. A partir d’ara m’ensenyarà cantonès. Ens hi vam estar unes dues hores i vaig aprendre algunes paraules bàsiques, els números i una mica d’estructura lingüística bàsica.
La meva conclusió (atenció, després del dia 1 de classe): és una llengua àgil, perquè tot són monosílabs, amb una gramàtica híper fàcil i flexible, però amb dos inconvenients: paraules que sonen igual són diferents pq una es diu més aguda que l’altra, o més greu (com moltes llengües asiàtiques, el xinès cantonès és tonal. Les paraules es diferencien també per l’entonació. Hi ha 6 tons diferents, em sembla). L’atre inconvenient és l’escriptura, of course! Tot són ideogrames! I la D. és molt estricta amb com els he d’escriure, l’ordre del traçat, etc.
En fi, va ser molt productiva, la classe, i crec que va cundir bastant.
En acabada vam sopar lleugeret (verdura bullida, tots dos estàvem com empatxats, encara) i al catre.
O el canvi climàtic provoca estius cada cop més freds, o visc en una espècie de microclima poblesequenc. Al vespre, només que obri la finestra de l’habitació i el balcó, m’entra una corrent d’aire ben freda. Ve vent de Monjuïc, que suposo que amb els arbres i tal deu estar més fresquet i, la veritat és que m’he d’acabar tapant!
Alguns dies dormo amb tot obert i tapat amb un llençol i d’altres, quan ja he llegit una estona i ja toca apagar el llum, tanco el balcó, tanco la finestra i tanco la porta de l’habitació i tot i així segueixo tenint fresqueta! Es dorm de conya!!!!
Això en ple mes de juliol!!!
Ben bé que al barri hi ha de tot, fins i tot fresca a l’estiu!
———-
Això sí, la majoria de nits que dormo amb tot obert, m’he de ficar taps a les orelles perquè als veïns de sota els dóna per trucar al seu país, veure la tele i discutir-se a masses decibels (pero sho sha te diiihhe, que no vinieses todo bebido), a la una de la nit, i amb tot obert.
I, sigui com sigui, molts dies me n’he de posar igualment a les sis de la matinada perquè els putos ocells comencen a refilar. Veus, estar envoltat de natura té el seus avantatges (fresqueta a l’estiu) però també els seus inconvenients (bèsties pardes piuladores).
Divendres vaig estar mig malalt. Dic mig perquè en realitat el que em va agafar va ser una oscarada de les meves: al matí em trobava pèssim, amb mal de cap i cansat. Jo ja sé que quan això em passa no vol dir que estigui malalt. Vol dir que m’he de fer el malalt, que és molt diferent: el meu cos vol descansar i no fer res, senzillament. Ja m’ho veia a venir, pq ja feia dies que no em venia de gust anar a treballar.
Al matí vaig anar al despatx, pq teníem una reunió important amb un possible nou proveïdor i, tot i que s’hi reunia el Clay, jo havia d’estar-me perllà fent el paripé.
Al migdia me’n vaig nar cap a casa i em vaig fotre de pet al llit. Vaig dormir d’una tacada fins a les 19.30h. Em vaig llevar, vaig navegar per internet, vaig fer deures de japo, vaig sopar i mirar la tele… I a l’hora de tornar a dormir, cap a les 2, no tenia son.
Un veí té un rellotge de pèndol q marca cada quart. I vinga sentir passar els quarts… quarts de quatre, les quatre, quarts de 5, les 5… Al final, a les 6 em vaig llevar i me’n vaig nar a l’ordinador a fer japo, fart de donar voltes pel llit. M’hi vaig estar fins a les 7, que me’n vaig entornar al llit. El gong de les 7.30 va ser lúltim que vaig sentir. Llavors em deuria adormir fins que em va sonar el despertador a les 10h.
Lo fort del cas és q dissabte estava jo fresc com una rosa!
A tope, tio
Després del descans divendril, dissabte tornava a anar de bòlid. Em sembla que vaig aguantar el ritme de dissabte a base de te verd: Lleva’t corrents, vesteix-te corrents, esmorza corrents, fes-te el dinar corrents, vés-te’n a japonès corrents…
La classe de japonès és els dissabtes de 12-15h. La d’aquest dissabte va ser molt intensa, com podeu veure en el meu post anterior. Després, vaig dinar en un plis i cap a gimnàs. M’hi vaig estar 3 hores, tu!
Primer una hora de màquines, després una hora d’aeròbic i en acabat una hora de body pump. Feia com 5 anys que no en feia i vaig quedar baldat (encara avui, dilluns, n’estic!)
Després del body pump, corrents cap a casa, perquè em va passar a recollir la Gemma per anar al Mercat de les Flors a veure el Nacho Duato.
D’una bellesa plàstica increïble
L’espectacle del Duato, basat en la pel.li El Cel Sobre Berlín, va ser preciós, maquíssim, d’una bellesa plàstica increïble. Dels espectacles que hem vist amb l’abonament de temporada, aquest i el de l’Akram Khan han estat els millors amb diferència (el de l’Akram Khan, per a mi, és el millor de tots– brutal!!!).
T’hi ficaves dintre, vibraves, se’t posava la pell de gallina…
Reunió de tupperwares
Diumenge vaig nar-me’n a dinar a casa els meus avis, que des de Nadal que no els veia. Me’ls estimo molt, però em ratllen també molt. Per sort, sempre surto carregat de túpers amb “menjar de l’àvia” congelat per 15 dies.
Des que vaig tornar del retir Vipassana que estic experimentant canvis. No em surten antenetes ni un tercer ull , però és com si estigués provant coses:
Un paio del curs em va parlar (en l’últim dia, l’únic que podíem parlar), d’una teoria que deia que no necessitem el menjar per viure i que podem viure i alimentar-nos de llum o d’energia de l’univers.
Digressió:
S’ha demostrat que hi ha gent que ha pogut viure anys sense injerir aliment i seguir amb una salut de ferro. La física tmabé ha demostrat (n’hi diuen Energia del Punt Zero) que més enllà de la matèria, dels àtoms i partícules subatòmiques, hi ha una energia que de moment podem mesurar, detectar, però no sabem d’on prové ni com s’origina. Bàsicament, diu que en el buit absolut hi segueix havent energia. Es tractaria d’unes freqüències d’ona/ partícules taaaan petites que creuarien per tot el nostre cos passant pel buit entre els electrons, quarks, etc que componen els nostres àtoms. També se sap que aquesta “energia subjacent” està interrelacionada, que té memòria i té intenció. Això ho ha detectat la física convencional. D’aquí a dir que aquesta energia que és la base de l’univers i de tot el que existeix té consciència només hi ha un pas.
Per tant, és un fet que aquesta “energia universal” existeix i que hi interactuem. És lògic suposar que en podem agafar i fer-ne servir (o sigui, “alimentar-nos-en”)
Però tornant al que ens ocupa…
Vaig decidir que m’agradaria expermientar-ho. El tema és que, des de llavors, tinc menys gana. Molts dies no tinc gana d’esmorzar (ara quasi mai no esmorzo), o sopo menys, etc. I el tema és que tinc més energia que mai! Crec que estic en fase inicial d’aquest “viure d’energia”. El tema és que no em rtobo ni casnat ni res d’això! Veurem com continua la cosa.
Una altra cosa que estic experimentant té a veure amb el dormir. Puc dormir molt menys i estar en plena forma. És un fet que si fas meditació et cal dormir menys, suposo perquè ja entres en contacte amb zones i freqüències d’ones cerebrals que si no, l’única manera és mitjançant el son.
Per exemple, fent una meditació típica de 20 minuts- mitja hora, puc dormir ben bé 2 hores menys.
Estic segur que encara podria menjar menys i dormir menys (també hi han teories que diuen que no necessitem dormir), però que no ho faig per un tema de por. M’he adonat que molts dies sopo no per gana sinó perquè “Òscar, no pots no menjar”, i que acluco els ulls perquè “buf, les 3, ja va sent hora, no?”.
Per tant, és de suposar que, a mesura que exerciti la confiança (recordem-ho, és el leit motiv d’aquest any) podré seguir evolucionant i experimentant més enllà.
El Vipassana també està tenint conseqüències per altres bandes, però hi ha una sèrie de temes que ara no en vull parlar. En general només diré, per això, que tot passa en el moment adequat, o que “qua el deixeble està preparat, el mestre apareix”.
