Archives for posts with tag: endreçar

La foto és d’aquí

Amb la Dawn tenim el ferm propòsit de deixar la casa com una patena dissabte. Treure la pols a fons, fer la cuina a fons, fer tots els vidres, fregar-ho tot… Volem deixar la casa a punt abans no neixi el Cèdric.

Precisament abans d’ahir ma àvia em comentava que les prenyades, quan s’acosten els últims dies, senten l’instint de deixar-ho tot endreçat, a punt, ben preparat i tenir tota la casa ben neta. Es veu que hi ha estudis científics -m’explicava- que demostren que els humans també tenim l’instint de fer el niu, a l’igual que els ocells o els conills es comencen a afanyar a preparar el jaç quan senten que tindran descendència.

Segons els estudis que havia llegit ma àvia, ben sovint, un cop l’embaraçada ha deixat la casa polida i endreçada, es posa de part. Ipso facto.

Això de l’institnt no m’ho acabo de creure (tampoc no és que ho descarti, però ho trobo massa simplista). Prefereixo pensar que, al menys en el nostre cas, és un exercici de responsabilitat. Perquè el piset estava bastant guarret: les típiques coses que saps que has de fer, però que vas deixant: només de pensar a netejar la campana o desmuntar i rentar totes les cortines, em ve un cansament!!!

Però sí, dissabte el plan és llevar-se d’hora i a netejar!

neteja

A l’oficina la dona de fer feines ens ve el cap de setmana. És una noia filipina, que sol venir acompanyada d’una amiga/parenta i que, quan té massa feina (entre setmana treballa de cambrera a les Quinze Nits) subcontracta la feina a alguna altra parenta o amiga del seu cercle filipí.

Per 50€ se suposa que hi treballa 4 hores, però com que vénen dues, en dues hors enllesteixen.

El tema és que és molt simpàtica, sempre riallera, però en general, deixa l’oficina “passablement” neta. Passablement neta vol dir que buida les papereres i treu la pols, però un dia arribes i el terra està enganxifós i relliscós perquè en comptes de fer servir cera i sabó per al parquet, ha fet servir tota una ampolla sencera! de Reparamuebles; la setmana següent s’ha deixat els finestrals oberts i hi fot un fred horrorós; i un altre dia han desaparegut una cullera i dos rotuladors vileda, al terra s’hi veuen les llapissades de la fregona i per poder caminar has de fer el moonwalk (àlies “el maikelyasson“).

En aquests casos m’hi emprenyo, li xiulen les orelles i el divendres següent juntament amb les peles, li deixo un pòstit del pal “tia tu ets cega o ets cega”. O sigui, una nota dient això, però ben dit, eh…

La setmana passada, no obstant, l’oficina estava neta, sense desperfectes, i s’havia dedicat a endreçar la cuina: el sucre en un pot de vidre etiquetat “sugar”; el cafè instantani en una altre pot de vidre etiquetat “coffee”; el colacao en un altre amb l’etiqueta “chocolate”…

Tots els tes i infusions estaven dins de tuperwares hermèticament tancats.

Tot hermèticament milimetrat.

Em va arribar al cor. Aquest divendres passat li vaig deixar una nota d’agraïment, donant-li les gràcies i dient-li que “era un sol”. Òbviament el Clay se’n va enfotre, però jo l’hi vaig deixar, què cony!

I avui al matí, arribo i em trobo l’oficina neta i la cuina encara més endreçada: les aigues amb gas en un prestatge; les garrafes d’aigua a l’armari (en comptes del terra)…

Suposo que és el poder de l’agraïment.

A tots ens agrada que ens valorin la feina que fem bé! I si sabem que el que fem agrada i és ben rebut, fa que treballem més contents i millor.

Doncs jo l’hi estic ben agraït!

Què tal la senyora de fer feines o servei de neteja de les vostres feines? Alguna anècdota divertida?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.