Si mai no ve de gust cuinar, a l’estiu menys. La meva solució, a banda de menjar fora, és alimentar-me a base de gaspatxo (mmmh me’n fotria litres i més litres) envasat i fer-me el que ha sigut el meu descobriment de l’estiu: papilles i amanides de fruites:

Papilles:

Me les faig amb dos plàtans, dues peres (o una pera i un préssec, o una pera i una poma) i el suc d’una taronja, tot ben passat per la minipímer. És bo, fresc, sa, amb moltes vitamines i zero greix, i atipa!!

Opcionalment, m’hi poso galetes o pa sec, Així un cop tot triturat queda encara més dens.

Amanides de fruites:

Menjar fruita em fa puta mandra. En canvi, si me la trobo ben peladeta i en un plat, de manera que només calgui agafar la forquilla i començar a jalar, doncs ve molt de gust.

Normalment me les faig amb un parell o tres de talls de meló, que combino amb síndria i/o pera i/o préssec i/o plàtan i/o raïm. El tema és pelar el meló i la resta de fruites que calgui pelar, tallar-les a trossets, barrejar-les i jastà.

Els dos plats em serveixen tant de primer com de postres, segons què més hi hagi.

Ahir per sopar, epr exemple, em vaig fotre una papilla com la que he descrit i un plat d’arròs amb ‘gomasi‘, que és com sempre n’hi hem dit a casa. No ho sabia però l’altre dia l’Atsushi em va explicar que ‘goma’ és sèsam i ‘shio’ és sal; ergo ‘gomashio‘ [si transcribíssim fonèticament]/gomasio [tal com es coneix aquí] és sal de sèsam. Tota la vida menjant-ne sense haver-hi caigut mai!

I avui per dinar tindré una amanida de meló amb préssec, gaspatxo Hacendado i arròs amb gomasi i tonyina de llauna. Sí arròs again, però és que si cuino alguna cosa, ja me’n faig per 2 o 3 cops: optimització del temps i recursos.