Imatge d’aquí

En els últims dies he après una cosa curiosa sobre les relacions interpersonals i, per ser més genèrics i grandiloqüents, la vida.

A la meva vida hi ha una persona amb qui no em queda més remei que veure-m’hi tot sovint. (Si aquest començament us amoïna, no us preocupeu: no parlo de cap relació familiar o de parella. La meva vida personal és excel.lent)

Faig servir l’expressió “no em queda més remei” perquè des que conec aquesta persona, les relacions han sigut complicades. Converses que deriven en discussions. Comentaris que acaben a crits. Cordialitat forçada Simpatia gèlida…

De fet, havia arribat al punt que només de pensar que em tocaria haver-me de relacionar amb aquesta persona, m’irritava i m’estressava i havia arribat al punt d’inventar-me estratagemes per reduir-hi el contacte al mínim: “hola, bon dia. Què tal?. Sí, hehe”.

M’amargava totalment l’activitat que feia en comú amb aquesta persona, fins al punt de plantejar-me seriosament deixar-la estar.

Però l’altre dia, tancat al lavabo, enfurismat, vaig adonar-me’n: “Com és que aquesta persona té tant de poder sobre tu? Res no passa perquè sí. Si aquesta persona és a la teva vida, Òscar, és perquè n’has d’aprendre alguna cosa.”

I vaig pensar en perquè em trobava tan malament quan interactuava amb aquesta persona:

• El seu to de veu m’irrita. On va amb tanta superioritat? Què s’ha cregut?
• No conversa, no parla, sembla un sargento donant ordres!
• No escolta!

I vaig pensar: “aquests comentaris diuen més de tu que de l’altra persona. Quanta gent hi ha a la teva vida amb tons de veu lluny de la perfecció? Tu mateix, Òscar, moltes vegades sones una mica borde quan parles!”

“Òscar, la vida t’ha col.locat un mestre al davant. Aprèn-ne!”

I ho he fet:

• Vaig decidir ignorar de quan em parlava, centrar-me només en el contingut
• Vaig decidir pressuposar que tot el que em deia era de bona fe, no pas per fotre’m
• Vaig decidir tractar aquesta persona amb la màxima cordialitat i simpatia, tal com ho fas amb un amic

Els resultats, al cap d’un parell de setmanes, són espectaculars!

Ha canviat totalment la seva actitud envers mi, em sento escoltat, respectat i esperat.

He sapigut canviar l’espiral destructiva que portàvem, per una espiral virtuosa.

Perquè com podia esperar ser respectat, si jo no respectava?

I està impactant en els meus nivells d’energia i benestar, en el meu rendiment en l’activitat que fem plegats i en la meva satisfacció personal. Ara torno a tenir ganes de fer aquesta activitat!

Crec que d’aquest episodi tinc molt a aprendre, tant sobre el meu tracte amb els altres, com sobre mi mateix: com és el meu caràcter, quins són els meus punts febles, com millorar.

El més curiós és com he deixat de reaccionar a una persona, per passar a relacionar-m’hi activament, tractant aquesta persona com m’agradaria que em tractessin a mi. I tot ha canviat com de la nit al dia.

Encara me’n faig creus!