Archives for posts with tag: festa

Dissabte passat vam anar a la festa de presentació del Martí, el fill de la Rosa i el Jordi i germà de la Clàudia. És uns quatre mesos més gran que el Cedriquet:

Que guapo el prota de la festa!!!

La Clàudia i la Janna jugant juntes. També vam celebrar l’aniversari de la Clàudia: 2 anys!!!!

El Baby C que estrenava pitet pirata especialment per l’ocasió!!

El Tet li volia prendre la cadireta al Cèdric!

I per acabar….

…a la panxa de l’Irene hi ha una Laia o un Sergi!!!

(Gràcies Laura per les fotos!)

“Quien al cielo escupe,

A su cara le cae”

Aquesta versió del “tal faràs, tal trobaràs” me la va explicar l’altre dia la Marisol mentre ens partíem el cul amb refranys d’aquests en una festa a casa del Pere en què l’Atsushi anava totalment passat. Es veu que la mare de la Marisol, que era qui l’hi deia de petita, era aragonesa… Hurtx amb els manyos! Jo tenia un avi de Jaca i el meu pare és més tranquis!

És que és tope destroyer si la dius amb cara de pocs amics i amb el dit índex alçat en to amenaçador.

Glups, quina por!!!!

St. Joan és una d’aquelles celebracions precristianes que per ser pràctics, van adaptar a la nova fe: “apa nois, ara en comptes de ballar i fer rituals pel solstici d’estiu,  ballareu i fareu una missa per Sant Joan, un dels apòstols”. O sigui, canviar-ho tot perquè tot segueixi igual.

Amb el temps suposo que ha anat evolucionant fins al menjar coques i tirar petards d’avui en dia.

Per a molts Sant Joan segueix sent una nit especial: la nit màgica, la nit més curta de l’any! Tot i que no ho és, perquè seria el dia 21, amb el pas de la primavera a l’estiu.

De fet tinc unes amigues que cada any fan un licor casolà, fet amb esprit de vi i herbes del bosc que, com a part essencial del procés de preparació, cal deixar-lo a sol i serena no sé quants dies durant els solstici d’estiu. Diuen que agafa molta energia i té poders curatius, i jo m’ho crec: l’he tastat i és súper potent! N’hi diuen “el licor de les bruixes”, i realment li escau.

En resum, tot això, per preguntar-vos com celebrareu vosaltres la revetlla?

Jo, amb els amics de Barna, anirem a casa la Laura, que s’acaba de mudar a un súper àtic amb terrassa (ideal per una festaaaa!) a L’Hospitalet.

De totes maneres, jo me n’aniré a dormir a una hora prudent, perquè demà treballo.  (Així evito aquesta nit de petards odiosos! Si pogués els prohibiria!)

Vosaltres que feu?

Havíem decidit que havíem de fer més vida social ja que anàvem junts a l’acadèmia, i no podia ser que només ens veiéssim 5 minuts abans de començar classe i sortíssim escopetejats. Però no ens imaginàvem que realment en faríem tanta més, de vida social.

Els tres que estudiem japo plegats (la Tònia, el Jaime i maiself) havíem quedat a les 11 per esmorzar junts i socialitzar-nos abans d’anar a classe, i a l’entrar ja a l’acadèmia, ens trobem a recepció un paio amb pinta japo que t’hi cagues (bastant alt, però híper prim i ‘fashion víctim’).

Ignorant-lo, ens en anem tots tres a assentar-nos a l’aula i el profe, que estava fent unes fotocòpies, m’agafa per banda i em diu “este es mi amigo Hideo. No habla nada de español ni de inglés. Sólo japonés. Lleva aquí dos semanas. Le he traído para que habléis con él. Ah, y hoy hay una fiesta en su casa, ¿queréis venir?”.

Hurtx, masses coses de cop!

Jo, evidentment, encara amb el corte de pensar q haurem de parlar japo amb un japo que només parla japo (sembla un embarbussament, aquesta frase) li dic que sí d’esma, i me’n vaig cap a la classe a explicar-los el tema a la Tònia i el Jaime.

El Hideo parlava súper ràpid i fluix, i a més, segons el sensei, en “argot de los jóvenes”: ja sé dir “això és súper guapo”, “quina passada!” i “tope guai” :-)

Amb penes i treballs, aconseguim que ens expliqui que porta aquí dues setmanes, que comparteix pis, que s’hi estarà un mes, que va a l’acadèmia a aprendre espanyol (d’això coneix l’Atsushi, el profe), i que ha vingut a BCN perquè li agrada el futbol.

I a l’acabar la classe ens torna a dir que sisplau que anem a la seva festa, que li fa molta il.lu. I el profe ens demana “por favor, sed sus amigos”.

Total, que el Jaime i jo hi anem (la Tònia no podia). Eren com 20 guiris (coneguts de l’Atsushi de classes de català, de classe de castellà o amics d’amics) i 4 catalans (dos profes de castellà de l’acadèmia, el Jaime i jo).

15032008041.jpg

(Foto del mòbil de qualitat ínfima. L’Atsushi, el meu profe, està pel mig, de negre i amb ulleres; el Hideo està sota seu; el Jaime cap a l’esquerra amb camisa blava) 

La festa va ser molt interessant. En resum: tots flipen amb BCN, per la festa, perquè es molt maca i perquè s’hi viu bé. Hi havia des d’estudiants, fins a una arquitecta grega que treballava en un bufet a BCN, un profe de gimnàs (una boja que t’hi cagues)… de tot. Tots coincidien que era la barreja perfecta entre bona vida i seriositat per a treballar.

Per tothom és sabut que per a mi BCN és la millor ciutat del món, però igualment flipo que els estrangers que vénen aquí a viure tinguin una opinió de la ciutat tan diferent de la nostra (bruta, res no funciona, etc).

La festa va estar guai, del pal “y tú de dónde eres y cuánto tiempo llevas aquí”. Jo, me’n vaig adonar després al tornar a casa, vai estar tota l’estona en “mode flirty” amb una siciliana i una bielorussa, però no va passar res.

El Hideo estava outsider total: es dedicava a cuinar, recollir la brossa, beure cerveses en un racó i riure. El tio em queia bé i hi intentava parlar. Però costava. El pobre només parla japonès i anglès híper basiquíssim (amb accentarro japonès, que el fa indesxifrable). Per fer una frase simple -jo en japo o ell en supeingo- ens tiràvem cinc minuts. Però era díver.

Cap a la una van decidir anar a prendre algo. Quan vam veure que estaven indecisos entre l’Ovella Negra del Poble Nou i la Plaça Reial, el Jaime i jo vam decidir que el nostre cupo de guiris ja estava cobert per avui i que anar per guirilàndia a emborratxar-nos no ens venia de gust.

De totes maneres, amb el Hideo ens vam donar els telèfons per fer intercanvi lingüístic. Suposo que quedarem els dilluns o dimarts al vespre, una estona per parlar en castellà, i una estona en japo. Costarà moltíssim entendre’ns, però és la manera d’aprendre!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.