Foto d’aquí

A diversos mitjans de comunicació he llegit aquest matí els resultats d’un estudi que s’ha presentat a Esade i la Fundació Lluís Carulla  sobre els valors dels ciutadans de Catalunya i com han anat evolucionant en els darrers anys.

Destaquen els següents punts:

  • Dels valors tradicionals del treball i l’esforç (segurament propis d’una societat industrial) hem passat a valorar l’oci, el temps lliure i la realització personal
  • Cada cop la gent ens tornem més individualistes
  • Perden importància institucions com l’Església (i la religió en general), la família, els sindicats, els partits polítics… En resum , totes les institucions “cabdal” en l’organització de la societat tradicional s’ensorren
  • Tot es relativitza i guanya el “deixa fer”. Per exemple, la gent es mostra a favor de la llibertat sexual, els casaments homosexuals i les adopcions per part d’homosexuals.
  • Això sí: la immensa majoria vol ordre al carrer: fora els buscaraons, que hi hagi tranquil.litat, neteja i seguretat.
  • I també la immensa majoria opina que hi ha massa immigrants

No crec que aquests resultats diguin res de nou: fins i tot ma àvia la catòlica se’n va a retirs budistes i està a favor del condó i els matrimonis gais.

He trobat curiosa la caracterització que fa dels catalans en cinc tipus:

  1. El 10,8% som individualistes egocèntrics: sobretot homes poc feliços que viuen al dia i tenen un comportament marcadament hedonista i individualista
  2. El 16,4% som individualistes pragmàtics: sobretot dones catalanes de naixement, de dretes, defensores de l’ordre i partidàries del liberalisme de mercat
  3. El 20% som neomoderns:  és el grup més jove i amb més estudis, mostra un fort interès per la política, es mostra liberal econòmic i dóna molta importància a l’oci. Sol ser molt catalanista, defensa l’avortament i està en contra de la pena de mort
  4. El 24,4% som individualistes cívics:  gent de mitjana edat i casada que dóna suport -tot i qeu distanciadament-  a la política i les ONGs. De centre-esquerra, viu més centrat en la família i el treball que no en l’oci.
  5. El 28,4% restant som els neoconservadors: catalans de dretes, religiosos, no nascuts a Catalunya, que defensen la moral més tradicional en religió, sexualitat, família, etc. D’edat avançada, valoren més el treball que l’oci

Si m’hagués de posicionar, diria que sóc neomodern: valoro el “viu i deixa viure”, la llibertat, m’interessa la política i l’ecologia i crec que el més important no és la feina, sinó ser feliç.

I vosaltres? com us caracteritzaríeu?

Els que em llegiu des d’altres contrades: la societat allà on viviu és similar?