Pel títol, sembla la típica redacció escolar de quan teníem 7 anys.

En resum, però, el cap de setmana hem fet bastanta vida casolana. Divendres la D. havia d’anar a veure a una amiga artista que havia muntat una mena de festa-performance al seu taller a L’Hospi. Em va passar a recollir al gimnàs i vam anar cap allà. Així que ens en vam poder escapolir vam tornar cap a casa.

Dissabte vam llevar-nos tard, tots dos estàvem bastant cansats, i, com a missió especial, havíem d’anar a l’òptica per mirar-em el tema de les meves lentilles. Com que hi vam anar acabats de llevar (a les 15.30 de la tarda), no hi havia ningú i em van poder atendre súper bé.

Vam anar a l’Òptica universitària de Diputació amb Rambla Catalunya, on em van explicar que les meves lentilles anteriors eren molt “canyeres”, pq estaven pensades epr dur-les 24 hores seguides si volies, però que estaven fetes de silicona. I que, a la llarga, la silicona a molta gent (com moi) li provoca problemes, pq és més porosa i s’hi incrusta més la ronya.

Me’n va donar unes de difernets de prova (anava a escriure de demo… deformació professional). La noia em va dir que les portés tota la setmana i que hi tornés dissabte següent per revisar-me els ulls again. Ahir ja me les vaig posar i avui també i so far so good. M’emociono: no hauré de portar ulleres!!!! Podré tornar a dur lentilles!!!! Iuhuuuuuuu!!!!

En acabat, vam anar a donar un tomb per l’Fnac del Triangle (encara era pre-hora punta i s’hi estava bé) i vam anar-nos-en als Flori a veure Quemar después de leer, la nova pel.li dels germans Cohen.

Boníssima. Una anada de bola per riure sense parar durant dues hores. Amb el Brad Pitt (neng, que els anys passen, eh! Hurrrtx les potes de gall!!!!), el George Clooney i la Frances McDormand, una actriu que m’encanta, sempre fa papers boníssims i t’hi petes de riure. Em sembla que és la dona d’un dels Cohens…

En acabada la pel.li vam decidir tornar a casa, on vam sopar, xerrar, jo vaig mirar un capítol de la meva nova sèrie preferida, The Big Bang Theory (2 frikis físics antisocials comparteixen pis i són veïns d’una cambrera buenorra) i anar a dormir.

I ahir diumenge sí que va ser dia gos gos total! Jo em vaig llevar com empatxat de l’estómac i sense gana ni res… La D. em va preparar una arrosset bullidet estil de Hong Kong i vam passar el dia no fotent res: llegint, xerrant, escoltant música… I vam començar les classes de cantonès. A partir d’ara m’ensenyarà cantonès. Ens hi vam estar unes dues hores i vaig aprendre algunes paraules bàsiques, els números i una mica d’estructura lingüística bàsica.

La meva conclusió (atenció, després del dia 1 de classe): és una llengua àgil, perquè tot són monosílabs, amb una gramàtica híper fàcil i flexible, però amb dos inconvenients: paraules que sonen igual són diferents pq una es diu més aguda que l’altra, o més greu (com moltes llengües asiàtiques, el xinès cantonès és tonal. Les paraules es diferencien també per l’entonació. Hi ha 6 tons diferents, em sembla). L’atre inconvenient és l’escriptura, of course! Tot són ideogrames! I la D. és molt estricta amb com els he d’escriure, l’ordre del traçat, etc.

En fi, va ser molt productiva, la classe, i crec que va cundir bastant.

En acabada vam sopar lleugeret (verdura bullida, tots dos estàvem com empatxats, encara) i al catre.

I vosaltres, què heu fet el capde??