Archives for posts with tag: gimnàs

Seguint amb els meus plans d’any nou i amb la integració al nou barri, ahir em vaig apuntar de nou al gimnàs. La Dawn s’hi apuntarà cap a finals de mes i començarerm a tornar a anar juntets al gim.

Quan ens vam mudar a Sabadell vam mirar diverses opcions. Teníem clar que havia de ser un gimnàs baratet. Ser pare et deixa poc temps lliure i s’ha acabat això de passar-se cada dia 3 hores al gimnàs xerrant, fent peses, sauna i steps.

Per tant, havia de ser un gimnàs que, si hi vas màxim un parell de cops per setmana, no et dolgués el preu.

Després de buscar i comparar, la millor opció ha acabat sent el gimnàs municipal que hi ha just davant de casa.

La veritat és que està prou bé: el van fer nou fa uns set anys i té piscina olímpica, piscina d’aigua calenta, piscina especial per a nens petits, piscina de relax amb xorros d’aigua, pàdel, tennis, zona de gespa, àrea de màquines i pesos lliures, sauna, sala de pilates i tres sales d’activitats dirigides.

I el millor és el preu: 38,70€ al mes!!! (Sense matrícula, perquè promoció de febrer, si pageus dos mesos de cop, matrícula gratis.)

Comparat amb els 100€ que havia pagat pel Dir Diagonal, em sembla una ganga!!

Ah, i el Cèdric podrà entrar gratis fins als sis anys! Aviat l’apuntarem a un curs de natació per a nadons. :-)

Feu-li una ullada. Es diu “Piscines Municipals Joan Serra”.

I coses de tornar a viure “al poble”, quan m’hi vaig a inscriure, la recepcionista em coneixia! :-D

Avui serà el primer dia qeu hi aniré. Ha us explicaré

Per cert, he d’actualitzar el llistat de gimnassos a què he anat:

  1. Balmes: Gimnàs de barri que m’hi van obligar a apuntar amb 18 anys, pq estava escanyolit, apàtic i no fotia ni brot. Però de seguida em va encantar
  2. Gimnàs Municipal de Sabadell: Ens hi vam apuntar amb l’Albert i el Sabés, i després s’hi van afegir el Benet i el Cortés. Mítica la Karina i els partits de bàdminton
  3. El Club: Ens hi vam apuntar amb el Sabés
  4. El SAF, el gimnàs de l’Autònoma: estava al campus i m’hi escapava sovint entre classe i classe. Era l’època en què em volia fotre catxes
  5. Malibú Esportiu: Era el gimnàs pijo de Sabadell. Cada mes em costava 8.000 peles de l’època (que eren molt més que uns 50€ ara!) però el monitor de la sala de màquines era molt bo i em feia entrenar molt.
  6. DiR Gràcia: quan em vaig mudar a BCN, em vaig voler integrar a la ciutat. I apuntar-me al DiR vaig veure claríssim que era la millor manera.
  7. UBAE Perill: Fart de pagar 60€ quan a dues cantonades en tenia un de municipal, amb iguals instal.lacions, per la meitat de preu, 33€. Aquí em vaig començar a aficionar a les activitats dirigides: Body Pump, Cycling, CTC, Body Combat…
  8. Gimnàs C/ Vilar i Vilar: Quan em vaig mudar al Poble Sec, em vaig apuntar a aquest gimnàs de barri. Vaig aguantar 2 mesos, malgrat les actrius porno que el freqüentaven. Però va ser on vaig començar a fer aeròbic.
  9. UBAE Aiguajoc: El germà car dels UBAE. Va ser la revolució. Vaig conèixer molta gent, vaig fer bastants amics, i em vaig híper aficionar als steps de la Pasky
  10. DiR Diagonal: La crème de la crème dels DiR. Quan la pèssima gestió de l’Aiguajoc va causar la desbandada de tots els monitors bons (David, Pasky, etc), cap als DiR la colla d’step-fikis vam fer el mateix. I de moment he acabat al DiR Diagonal, envoltat de noies pijiguais i on faig peses, Steps, Aeròbic, ioga, bany de vapor…
  11. DiR Gràcia: Ens hi vam apuntar durant els mesos d’embaraç de la Dawn perquè pogués fer pilates i ioga. No sé si compta com un gimnàs nou o no (vosaltres mateixos), perquè ja hi havia anat anteriorment.
  12. Piscines Municipals Joan Serra: Hi estic apuntat des d’ahir. Instal.lacions noves, abundants i ben cuidades. Ara falta veure el dia a dia què tal

Fotos tretes de la web del gimnàs

Foto d’aquí

Torna a començar el curs i tornen els projectes i les planificacions:

  • Reprenc la meditació. En torno a fer cada dia i a més, per a més constància, m’he apuntat a un curs de quatre hores el 17/10 dels de Vipassana i a un altre de tres setmanes dels de Brahma Kumaris que començaré el 02/11 i serà tres cops per setmana de 07.30 a 08.30 (sí ben d’hora al dematí, així no perdo temps d’estar amb la Dawn i el Cedriquet al vespre). Així m’obligo a fer-ne.
  • El 09/10 començo un nou curs d’alemany al Goethe Institut, 3 hores els dissabtes. Faré el nivell B2, aquest any
  • El 07/12 anem al concert de la Lady Gaga
  • Del 08-29/12 serem a Hong Kong perquè el Cèdric conegui els seus avis, tiets i cosineta. Passarem el Nadal, doncs, amb els amics i família de la Dawn.
  • En algun moment o altre haurem de mudar-nos de pis. No m’hi estenc més perquè és un tema que em fa una súper mandra…
  • Quan torni de Hong Kong em reapuntaré al gimnàs. No sé a quin, ja ho veurem. De segur que no m’hi gastaré gaire pasta, perquè amb el Baby C no tinc tant de temps com això.

De moment això és tot per al que queda d’any.

I vosaltres, com heu començat el nou curs?

Un cop llevats, begut el cafè i llegides les notícies per internet, ens disposem a fer plans per avui: En breu, dinar veient la nostra nova sèrie preferida, la hilarant Modern Family (millor que els Simpsons quan eren bons). Després platgeta i, un cop banyats i torrats, gimnàs.

I tota l’estona, esperant que el Cèdric es decideixi a venir, que ja estem impacients! :-)

Mentrestant, per celebrar que és diumenge, que les temperatures han baixat i no fa aquesta calor espantosa de la setmana passada, i que s’han d’apreciar les eptites coses, us deixo amb unes fotos que mostren el progrés del nostre hortet balconil…

El carbassoner ja comença a tenir babycarbassons

Els nostres enciamets segueixen creixent ben boniquets

Goita tu, com comença a enfilar-se!!!

I com a bonus tracks:

El Coco i la Mafi descansant

Les nostres granotetes. Hi ha qui té nans al jardí, hi ha qui hi té flamencs. Nosaltres preferim les granotetes:

“Les granotes canten

Xalalalalà

Les granotes canten

Xalalalalà

Quan van a passejar”

Hehehe

Espero que estigueu passant un molt bon cap de setmana, gent!

Imatge d’aquí


  • Acabo de fer la meva ronda pels blogs
  • Anirem a classe de Pilates
  • He dormit fatal pel queixal del seny, que m’està sortint de tant en tant i em feia mal (ara ja no)
  • Sembla que per fi la primavera està començant
  • He parlat amb la R, que tindrà el seu fill la setmana que ve
  • He dinat arròs, bledes i butifarretes, amb una taronja de postres i tot regat amb aigua i te verd
  • Potser soparem fora, encara ens hem de decidir
  • Estic decidint-me si comprar-me una cadira “agenollat”, que diuen que van molt bé per la postura de l’esquena
  • Toca rutina de cames al gimnàs (a banda del Pilates)
  • He llegit un post sobre els avantatges de no mirar la tele i he pensat que jo ja faig molt bé
  • Porto tot el dia cantant Bad Romance de Lady Gaga
  • Tinc ganes de plegar ja
  • Vull començar a escriure una redacció per a alemany, però no sé de què. No m’inspiro.

I vosaltres, què heu fet/ fareu avui?

Mai no havia sigut el meu fort, però cada vegada se’m fa més fàcil (que no vol dir que ho sigui, eh!). Un dels primers ajustaments que he fet amb la tornada de la Dawn ha estat començar a anar al gimnàs al matí abans d’anar a l’oficina, en comptes del sortir de treballar.

Ara els dies que vaig al gimnàs em llevo a les 06.30 i m’hi estic des de les 7.25 que més o menys arribo, fins a les 08.50. Tot i els cinc minuts de pànic quan sona el despertador i sorgeix el dubte de “hi ha collons, o segueixo dormint?”

Però he de dir que m’agrada, de moment, la sensació de sortir de casa, encara fosc, amb la fresqueta que t’envigoritza la cara i et diu “bon dia, hora de despertar-se!”.

Tot i que hi trobo lloc per seure, el metro està més ple del que m’hagués pensat, però m’estalvio les aglomeracions , i això també m’agrada!

He canviat de gimnàs. Ara, en comptes d’anar al Dir Diagonal amb la seva piscina deluxe i la seva colla d’”oseas”, vaig al Dir Gràcia. Em queda a 3 minuts de l’oficina, de manera que optimitzo molt més el temps. És com un retorn als orígens, ja que aquesta va ser el primer gimnàs quan em vaig independitzar i vaig baixar a viure a Barna. Em porta bons records, i m’he re-enamorat del barri de Gràcia.

El gimnàs no està, ni de bon tros, ple com en hora punta al vespre, però hi ha més gent del que m’hagués pensat. La majoria sobre la trentena. Suposo que, com jo, aprofiten per entrenar abans de la jornada laboral. Cap a les 8 comencen a venir els jubilats, que aprofiten per començar el dia amb alegria i fer petar la xerrada.

Cap a les 8.25 em dutxo, em canvio i baixo a fer-me un cafè i repassar els titulars dels diaris als sofàs de l’entrada.

Em noto ple d’energia i vitalitat, a punt per començar el dia de molt més bon humor i molt més despert!

De moment el canvi m’encanta, però ho dic amb cura: no és el primer cop que intento llevar-me d’hora. Quan m’animo massa, em dic: “i ja veurem quant dura!”. Espero que se’m coverteixi en un hàbit, perquè em permet fer exercici, començar amb més vitalitat, i poder passar més estona amb la Dawn els vespres.

La piscina del meu gimnàs

Aquest capde pinta súper guai. No faré res en particular, però en tinc unes ganes boges!!!

Ara com ara, el maxiplan seria estrenar la temporada platgil o piscinil (segurament me n’aniré a la piscina del meu gimnàs a prendre el sol i banyar-me, anar a la platja sempre m’acaba fotent pal). Oh síiiiii! tot dissabte a la tarda estirat sota un sol que “te torras” hahahaha (ho sento, em faig riure a mi mateix amb aquest acudit més vell que el nar a peu) :-D

Ah, i avui també estrenen la pel.li de Los hombres que no amaban a las mujeres!! Buff hi he d’anar!!!

A banda, he de portar la funda nòrdica i un parell de jaquetes a la tintoreria, que me les rentin i plastifiquin fins l’hivern vinent, netejar una miqueta el piset, com cada setmana, estudiar japo, quedaré amb l’Àlex (temporalment desirenitzat) i, segurament, amb la meva excompanya de japo, la Tònia, que li he de donar un póster de kanjis súper xulo qeu vaig comprar-nos per internet.

tortugues HK

Segurament també faré una festa de comiat a la Sydney i a la Camberra. Fa al menys deu anys que les tenim, els últims 4 visquent amb mi, i ja no són felices. Me’n vaig adonar de sobte a Hong Kong. Vam anar a un parc on hi havia un estany ple de tortugues com les meves nedant o prenent el sol amb una pinta de felicitat total! Em vaig adoar que la Sydney i la Camberra també haurien de poder viure així.

La Dawn em va explicar que les hi duia la gent que les comprava petities i quan creixien ja no se’n volia fer càrrec. 

Total, que deixaré la Sydney i la Camberra a la bassa que hi ha al parc de la Ciutadella. Si hi han peixets, de segur que també hi poden nedar lliurement tortuguetes!

Un tema apassionant és el del cost discrecional dels serveis. Moltes empreses que presten certs serveis tenen uns costos molt alts per muntar la infraestructura inicial per prestar aquest servei, però a partir d’aquí el cost marginal (el cost per cada nou client o usuari) és gairebé zero.

Aquest cas és palès en la telefonia mòbil (quin és el cost per a una operadora de prestar-me servei a mi, per exemple) o el transport públic (quant li costa a TMB un nou viatger de bus?) .

És el que pemet que les operadores mòbils puguin rebaixar-te la tarifa un 50% si els amenaces de canviar-te de companyia (tu, com a client individual, no els suposes cap cost; en canvi, si canvies, els suposes una pèrdua).

També és el que permet que el meu gimnàs tingui més de 30 quotes diferents, amb preus que van des dels 35 als 120€, per al mateix servei: accedir al gimnàs i a les classes dirigides. Com que el cost de tenir un client nou és zero, t’ofereixen la tarifa més cara dins del que tu estàs disposat a pagar.

Tot això ho dic a mode d’introducció per explicar la situació que em vaig trobar fa dos dies:

Vaig anar a La Casa del Llibre a comprar-me Vida i Destí d’en Vasili Grossman. El llibre, de l’any 1959, és un súper clàssic, el millor de la literatura russa del s.XX per a alguns crítics, però no s’havia editat a Espanya fins el 2007, quan va ser un súper bestsèl.ler.

Els llibres, si puc llegir-los en llengua original millor que millor. Si no, com és el cas d’aquest, escrit en rus, prefereixo llegir-los en català si està disponible.

Així doncs, vaig anar a la llibreria i m’ofereixen Vida i Desti (en català) en edició de tapes dures per 26€ o Vida y Destino (en castellà) en edició de butxaca per 12,95€. 

Òbviament, el dilema va ser zero. Si tinc l’opció d’obtenir el mateix a meitat de preu, no cal pensar-s’ho gaire, no? Hauríeu fet com jo????

Com a tècnica de màrqueting està clara: si pots vendre el mateix producte en diferents formats, de cadascun d’ells vendràs menys, però les vendes totals seran superiors. Llibres en català castellà o anglès; iogurs normals, desnatats, semidesnatats, bifidus, ensucrats; portàtils negres, roses, platejats o blancs.

Sé que havia d’escriure la meva vida en els últims dies, però fins ara no m’hi he vist en cor. Estava -estic- una mica desestabilitzat emocionalment (no estic boig, sinó un pèl depre:-) ).

Perquè entengueu què vull dir us posaré les diferents opcions de títol que portava rumiades: 

- “Y se marchó, y a su barco le llamó soledad”, en honor al Perales

- “I miss you like de deserts miss the rain“, una de les meves cançons preferides de tots els temps, d’Everything But The Girl

- “Alone again” per parafrasejar (naturally) el Gilbert O’Sullivan, que ha sabut captar estupendament el meu estat d’ànim d’aquests dies:

To think that only yesterday
I was cheerful, bright and gay
Looking forward to well wouldn’t do
The role I was about to play
But as if to knock me down
Reality came around
And without so much, as a mere touch
Cut me into little pieces
Leaving me to doubt
Talk about God and His mercy
Or if He really does exist
Why did He desert me in my hour of need
I truly am indeed Alone again, naturally

Però al final m’he decantat per fer honor a la Víctor Català

 

La Dawn va marxar dimarts de la setmana passada dia 20. Els últims dies, entre dir adéu-siaus i tal, van passar volant, i de sobte em trobava veient com passava pels controls de seguretat de l’aeroport i cada cop s’allunyava més.

El dia 20, tornar a casa i estar sol va ser molt dur. 

El dimecres 21 vaig començar la dieta de saba d’auró, però per desgràcia vaig acabar-la al segon dia, tal com explico en el blog que vam crear per a la dieta i on queda clarament demostrat que l’Ana ha estat la campiona total i absoluta.

El segon dia de dieta, per ocupar una mica el temps i no tornar a casa sol, vaig passar-me per la llibreria Excellence, a Rbla. Catalunya, dedicada als llibres d’autoajuda i creixement personal. Vaig agafar-ne un de molt interessant sobre les malalties i com es poden curar amb la dieta adecuada i vaig començar a llegir sobre la diabetis.

N’anava llegint els símptomes fins que de cop i volta, vaig notar-me una súper suor freda, i estrelletes per tot arreu. A mi els temes mèdics m’impacten molt, sóc molt aprensiu, i no és estrany que, veient operacions o com algú es xuta en una pel.li, m’agafin baixades de tensió.

Així que vaig aixecar-me del sofà per anar a tornar el llibre i fotre el camp quan…

…el següent que recordo, jo estava al terra, algú m’estava aixecant les cames, i 10 persones al meu voltant m’anaven preguntant “estàs bé?”. Lo xungo va ser la vergonya que vaig passar i que entre el grup n’hi havia 3 q eren metges, i em van començar a dir que havia d’anar a l’hospital, que em fessin uns anàlisis, perquè podia ser senyal d’un derrame o no-sé-què al cor, de lessions cerebrals, etc. 

Al final, al cap de 10 minuts banyat en suor freda en què algú m’anava donant clínex per la suor i algú altre em ventava, vaig poder-me incorporar i marxar cap a casa. I, en passar per un súper, em vaig comprar pizza de pernil serrà, hamburgueses, carn picada i pollastre. Bye bye dieta de la savia de arce!!!

Crec que em vaig posar a fer la dieta en el pitjor moment possible emocionalment parlant.

 

Avui, perxò, que ja ha passat més d’una setmana que torno a estar sol, no m’hi puc acostumar. Vaig quasi cada dia al gimnàs, parlem cada dia un parell de cops per skype amb la webcam, de vegades prop de dues hores seguides… però tot i així me noto trist.

La trobo a faltar: tocar-la, parlar-hi, riure-hi, conversar-hi durant hores, l’arrugueta que se li fa als ulls quan explica xafarderies, anar a passejar plegats o veure una pel.li… Al vespre, dormir sol és dur.

Però si hagués de dir el que té de bo la situació actual, perquè a tot se li ha de trobar alguna cosa bona, seria que estic recuperant la meva forma física, tinc molta més estona per llegir i que em puc dedicar a alguns projectes que no tenia temps abans i que, si de cara al futur vull estar junts amb ella, són importants. Però no avanço el què.

Últimament li porto donant voltes a, exactament, a què dedicaria el meu temps si no hagués de destinar 10 hores diàries de la meva vida a la feina (i suposant que pogués mantenir, com a mínim, el mateix nivell adquisitiu que ara).

I penso:

- Exercici físic: Cada dia al gimnàs, a fer peses, o a córrer, ioga, steps, etc. També em dedicaria a córrer per la platja -com últimament amb la Dawn portem fent cada diumenge al vespre-, entrenar-me per una marató, etc

- Llegir: m’encanta llegir! I sempre trobo llibres nous per devorar!

- Aprendre idiomes: perfeccionar l’alemany, aprendre més japonès (que no xaponès hehe :-) ), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé

- Quedar més amb amics. Últimament no tinc temps per a res, i tinc molts cafès per fer, sopars per assistir i copes per prendre

- Visitar exposicions: És flipant la d’exposicions, museus, actes culturals i xerrades que t’encantaria anar-hi però no pots perquè… estàs treballant!

- Viure més a poc a poc: gaudir de l’esmorzar, dinar lentament, tirar-te dues hores al súper per fer la compra…

- Meditar: dedicar més temps a la meditació i a entrar en mi mateix, a assolir la pau interior i a explorar tots els nivells de l’ésser.

- Fer algun curs. En els centres cívics en foten un fotimer quasi regalats, però no hi pots anar perquè o estàs treballant o has de fer les coses que no pots fer la resta del dia perquè treballes. M’encantaria fer cursos de dansa contemporània, cuina japonesa, per entendre i apreciar la música clàssica, de windsurf o de submarinisme.

- Passejar: l’art de perdre’t sense voler

- Viatjar: fer escapadetes, passar una temporada a Hong Kong amb la Dawn…

En canvi, coses que faria menys seria consultar compulsivament el mail, menjar xocolata, llevar-me tan d’hora i sortir escopetejat de casa, rebre les radiacions del monitor del despatx durant 9 hores seguides…

Però esclar, la gran pregunta és: i com ho aconsegueixo?

(Pregunta a banda: Per què ens hem de passar 40 anys currant per poder fer això un cop ens jubilem, cansats, cremats i amb la salut perjudicada… de tant treballar?)

Sé que fa més d’una setmana que no fico cap post. I’m sorry, però és que no puedorlll!!! Tinc moltíssima feina!

Lo fotut del cas és que tinc molts temes per tractar, que aquí us avanço:

- El capde passat vsam anar a Olot a casa l’Edu i la Gemma. entre d’altres coses, els vam veure jugar a bàsquet i ens vam perdre per un laberint

- Ara sóc ros i em dic Hanna Montana (de debò!)

- Ja tenim el piset decorat de nadal. Només falta l’estrella de dalt de tot de l’arbre, que segurament comprarem a la fira de Sta. Llúcia.

- Segurament la Dawn s’apuntarà al gimnàs

- Estic aprenent cantonès a base de cançons. I estic viciadíssim a una de la Janice (si us domina l’impaciència, busqueu “Janice” al Youtube…)

En fi, no perdeu l’esperança. A veure si mica a mica vaig recueprant el temps perdut!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.