Se’n va a Alemanya durant 6 dies a veure uns amics de Múnic i gaudir de l’Oktoberfest.
Durant aquests sis dies podré tornar a les meves rutines pre-D.: anar al gimnàs en plegar de la feina, veure dos capítols seguits de Dexter baixats de la mula Francis, passar més estona amb el Coco i la Mafi.
Però no em compensa. La trobaré a faltar.
(Escric aquest post mirant la seva foto que tinc sobre el despatx, embadocat perdut)
Tinc ganes que ja sigui dilluns i torni a casa.
Malgrat el que pugui semblar llegint el meu blog, no tot són flors i violes: Avui he tingut un mal dia.
M’he llevat ja remugant i quan he sortit al carrer i he vist q estava gris i amb boira baixa ja he pensat “pfffffffff putes ganes!”.
Al matí hem tingut reunió i m’he emprenyat (jolín, però si no m’emprenyo mai, deu fer més d’un mes i de dos que no m’enfadava!). A més ha sigut una emprenyada de les xungues, de les que et passes després hores pensant-hi i donant-hi voltes i recreant converses en el teu cap. Em sembla que estava híper sensible i m’he picat.
La tarda ha sigut espesa, amb un client amb molts problemes urgents de suport tècnic. Jo havia de coordinar que avui sens falta ho resolguéssim (s’ha de dir que l’Adri, el nostre responsable tècnic, ha estat súper àgil solucionant el problema), que totes les parts percebessin que els donàvem un bon servei i, a la vegada, fer-los entendre que els causants del problema no érem nosaltres (que és cert) i que els ajudàvem “perquè som així de bons”. S’ha aconseguit sobretot gràcies a l’Adri, que -repeteixo- ha fet una molt bona feina.
Era una situació complicada, desagradable i estressant, però en un altre dia aquest tipus de marrons m’haguessin donat adrenalina de la bona i m’ho hagués passat com una vaca, mentre que avui m’ha agobiat.
I al vespre al gimnàs a la classe d’steps, m’he creuat. El monitor d’avui no era l’habitual i jo no estava acostumat a la seva manera d’enseyar. I m’he començat a ratllar del pal “no em surt. Esclar, com que el tio aquest explica fatal, doncs esclar no hi ha qui ho segueixi“. M’he anat menjant la bola i la córeo quasi no l’he captada. I això que no era pas difícil! Qualsevol altre dia l’hagués captat en un plis!
Hahahaha ara tornant a casa fèiem conya que, si fos dona, segur que em dirien “segur que té la regla!”.
En definitiva, que he tingut un dia ratllat. I el pitjor és que t’adones que tot és un joc de la ment!
Fas balanç i dius “home, un dia ratllat cada tres mesos tampoc no està tan malament, no?!”. I t’apuges la moral, analitzes quines situacions eren el revulsiu que disparava la ratllamenta mental i n’aprens.
Ce’st la vie!!!
Nota: Eh que són bones les fotos de “ratllat” que Google m’ha cercat!? :-)
