
Possí, que estic molt content!
Dissabte vaig tenir la primera classe d’alemany al Goethe Institut. La primera des que vaig deixar-ne d’estudiar als 18 anys… fa 14 anys. Estic al nivell B1 i hi vaig els dissabtes de 10 a 13.15h.
La classe em va encantar! Vaig tornar a casa híper espitós! I això que ja ens va fotre, la profe, la tira i mitja de deures… Però anem per pams:
A classe som 12 persones, dels quals 5 som nous, i 7 continuen del semestre anterior. Al Goethe parteixen els cursos en 2 semestres, als que et matricules per separat, de manera que és més fàcil captar alumnes nous al segon semestre, o que et puguis canviar d’horaris.
Tinc companys de classe molt interessant:
- Una noia que treballa creant aromes
- Una noia russa de Tona que treballa al dept d’exportació d’una empresa que fabriquen les malles de les bosses de taronges (ves, hi ha negocis per a tot, tu!)
- Uns quants que estudien arquitectura, enginyeria, etc i que se’n volen anar un any d’Erasmus a Alemanya o que hi volen anar a fer el projecte final de carrera
- Un consultor d’una asseguradora que té la central a Zúrich
La professora, la Susana, és una senyora alemanya d’uns 50 anys, que xerra pels descosits i que em va caure molt bé. Es veu que té fama de caòtica perquè no segueix el llibre, però crec que el seu mètode sembla informal, però està preparadíssima i sap ben bé per on dirigir la classe. És molt interactiva, fa moltes preguntes, et fa participar molt a classe i crec (i espero) que aprendré molt!
Això sí, ja tinc la tira de deures:
- Preparar una exposició a classe de cinc minuts sobre un festival cultural, l’ExtraSchicht
- Una redacció sobre “Què faig al cap de setmana per desconnectar”. I ja va dir que no s’hi val a fer una redacció per a iaios del pal “em quedo a casa a mirar la tele”
Em vaig adonar que puc xerrar encara Deu n’hi do de bé, però que em falta molt de vocabulari. És qüestió de ficar-se les piles!
Per cert, el Goethe Institut té unes instal.lacions fantàstiques, una biblioteca i mediateca gegants, una súper sala d’actes repleta d’activitats culturals… però el millor és la cafeteria de la 4a planta! La porta un senyor alemany (amb pinta d’alemany: panxut, ros i amb bigoti que li cau a banda i banda de la boca, ja me l’imaginava vestit de babarès a l’Oktoberfest) que fa uns cafès boníssims i té un súper assortiment de pastes alemanyes casolanes: pastissos de nous, de poma, d’aranyons… Quins esmorzars que em fotré, al descans!!!