Hong Kong, colonia britanica fins que el 1997 va ser retornat a la Xina, mante un estatus especial (el famos “un pais, dos sistemes”): Si a la Xina (ells en diuen el “mainland” quan es refereixen a “la resta” de la Xina) l’unica llengua ofcial es el mandari, a HK ho son el cantones i l’angles. L’angles, a banda dels estrangers i els funcionaris, ningu no el parla fluidament, pero el mantenen perque “it’s good for business”.

Hong Kong mante fronteres amb fil ferro de punxes amb la Xina, i els xinesos que hi vulguin entrar necessiten tota una serie de permisos especials. Ho fan per evitar que una avalanxa de xinesos pobres els envaeixin, ja que HK es tan ric com qualsevol pais europeu.

Hong Kong mante les seves institucions, lleis, moneda, etc. Per a l’unic que depen del govern de Pequin es per a la defensa, politica exterior i en cas que volguessin canviar la seva constitucio, que hauria de ser aprovada pel Partit Comunista xines.

Tenen, per tant, el seu propi sistema politic i legal, heretat dels anglesos (que es el que permet que HK sigui un pol financer i comercial, ja que les seves lleis son fiables, a diferencia de les xineses).

Entre els drets garantits a HK (a diferencia de a la Xina) hi ha la llibertat d’expressio, cosa que fa que els diaris cada dia estiguin plens de critiques contra la corrupcio i inoperancia de Pequin, per exemple.

Pero Hong Kong no es una democracia. El seu parlament, el Legcom (Legislative Comitee), esta format per 30 diputats elegits per uns 200 electors, “representatius” de cada barri de la ciutat i de cada grup d’edat/demografic. Els critics diuen que aquest funcionament fa que sigui molt mes conservador i que sigui mes facilment manipulable per la Xina.

Per aixo el proppassat 1 de juliol, festiu per ser el Dia de la Reunificacio, hi havia convocada pertot el centre de HK una manifestacio reclamant la democracia. Totes les enquestes assenyalen que els hongkonguesos creuen que el sistema actual no es just i es mostren a favor d’una major democracia.

No obstant aixo, la desorganitzacio i la calor horrorosa que fa aquests dies, va fer que el nombre d’assistents fos de nomes uns 100.000, molt per sota de les expectatives.

L’endema els diaris, no obstant, es manifestaven a favor de la democracia a HK i recollien els punts de vista dels manifestants, del govern de HK i del de la Xina.

Vaig flipar en llegir que, la Xina totalitaria ja te planificat el full de ruta per tal que, d’acord em el que recull la constitucio de HK, aquest es converteixi en una democracia el 2020. De fet, ja han encarregat diversos estudis a comites i a professors universitars sobre com fer-ho, i sembla que, progressivament, aniran ampliant la base d’electors fins que, el 2020, siguin les primeres eleccions universals de Hong Kong.

Repeteixo que ho vaig trobar flipant: la Xina, que de moment no vol ni sentir a parlar de democracia, no obstant la planifica amb tota cura per a Hong Kong. Ben be “un pais dos sistemes”!!

Pero ben mirat, es intel.ligent: HK es un experiment de capitalisme i lliuremercat per a la Xina. I en els propers anys, tambe ho sera de transicio democratica.

Se suposa que l’aprenentatge que n’obtinguin els ajudara a fer la transicio a la Xina quan el grau de desenvolupament del pais faci inviable el sistema politic actual. Als dirigents xinesos els preocupa que el pais es torni un caos i que les elits perdin el seu estatus. Per aixo, des de fa 20 anys estan duent a terme un proces d’obertura progressiva del pais, per treure’l de la miseria, enriquir-lo, convertir-lo en una potencia mundal i, eventualment, en una democracia. A diferencia de Hong Kong, perxo, al “mainland” encara no tenen data prevista, a no ser que se li hagi aparegut entre malsons a algun peix gros de l’aparat comunista…