Archives for posts with tag: immigració

Foto d’aquí

A diversos mitjans de comunicació he llegit aquest matí els resultats d’un estudi que s’ha presentat a Esade i la Fundació Lluís Carulla  sobre els valors dels ciutadans de Catalunya i com han anat evolucionant en els darrers anys.

Destaquen els següents punts:

  • Dels valors tradicionals del treball i l’esforç (segurament propis d’una societat industrial) hem passat a valorar l’oci, el temps lliure i la realització personal
  • Cada cop la gent ens tornem més individualistes
  • Perden importància institucions com l’Església (i la religió en general), la família, els sindicats, els partits polítics… En resum , totes les institucions “cabdal” en l’organització de la societat tradicional s’ensorren
  • Tot es relativitza i guanya el “deixa fer”. Per exemple, la gent es mostra a favor de la llibertat sexual, els casaments homosexuals i les adopcions per part d’homosexuals.
  • Això sí: la immensa majoria vol ordre al carrer: fora els buscaraons, que hi hagi tranquil.litat, neteja i seguretat.
  • I també la immensa majoria opina que hi ha massa immigrants

No crec que aquests resultats diguin res de nou: fins i tot ma àvia la catòlica se’n va a retirs budistes i està a favor del condó i els matrimonis gais.

He trobat curiosa la caracterització que fa dels catalans en cinc tipus:

  1. El 10,8% som individualistes egocèntrics: sobretot homes poc feliços que viuen al dia i tenen un comportament marcadament hedonista i individualista
  2. El 16,4% som individualistes pragmàtics: sobretot dones catalanes de naixement, de dretes, defensores de l’ordre i partidàries del liberalisme de mercat
  3. El 20% som neomoderns:  és el grup més jove i amb més estudis, mostra un fort interès per la política, es mostra liberal econòmic i dóna molta importància a l’oci. Sol ser molt catalanista, defensa l’avortament i està en contra de la pena de mort
  4. El 24,4% som individualistes cívics:  gent de mitjana edat i casada que dóna suport -tot i qeu distanciadament-  a la política i les ONGs. De centre-esquerra, viu més centrat en la família i el treball que no en l’oci.
  5. El 28,4% restant som els neoconservadors: catalans de dretes, religiosos, no nascuts a Catalunya, que defensen la moral més tradicional en religió, sexualitat, família, etc. D’edat avançada, valoren més el treball que l’oci

Si m’hagués de posicionar, diria que sóc neomodern: valoro el “viu i deixa viure”, la llibertat, m’interessa la política i l’ecologia i crec que el més important no és la feina, sinó ser feliç.

I vosaltres? com us caracteritzaríeu?

Els que em llegiu des d’altres contrades: la societat allà on viviu és similar?

Tenia pendent fer-vos dues recomanacions de dues pel.lis que m’han encantat. Són dues obres de temàtiques molt diferents, però les dues són bastant dures… i són en francès.

De Dioses y Hombres

Imatges d’aquí i d’aquí

Relata la història real d’un monestir catòlic  de la serralada de l’Atlas algerià quan, als anys 90, al país es desferma la guerra civil amb els fonamentalistes. Els monjos trapistes han de decidir si anar-se’n del país, o quedar-se per seguir servint a la comunitat, però afrontant les possibles conseqüències de la seva decisió: que els guerrillers fonamentalistes els pelin.

Potser un pèl lenta pel més gust, però mooooolt recomanable.

En aquesta pel.li francesa els actors ho fan supervament i està rodada “estil documental” (no sé com dir-n’hi, però espero que m’entengueu) per donar-li un to encara més cru i realista a la narració.

Un 9/10

Ah, em va fer gràcia una cosa de la pel.li: hi surt un personatge que es diu Khaled, com el meu company de feina :-)

Illégal

Imatges d’aquí i aquí

Una immigrant russa a Brussel.les se’n empesca mil i una per fer vida normal… fins que la policia la caça i l’envia a un centre de detenció per a immigrants il.legals. El seu fill adolescent, per sort, escapa.

La pel.lícula et narra el dia a dia, el (mal)tracte policial, les angoixes, les relacions amb el seu fill i l’amenaça de deportació. Mostra també la ‘kafkianitat’ del sistema legal europeu vers els immigrants: per una banda súper garantista, i per l’altre desoladorament cru, burocràtic, impersonal i… amb maltractaments inclosos!

Una pel.li imprescindible per veure un altre cantó de la realitat que veiem cada dia al carrer (la immigració extracomunitària). S’esdevé a Bèlgica, però podria passar perfectament a Barcelona… i no en queda cap dubte que el tracte oficial i policial seria igual o pitjor.

De debò, veieu-la, acabareu amb un nus a la gola, però és del tot recomanable!!

Un 9,5/10

Miro per internet una entrevista als Matins de TV3 al professor d’economia d’ESADE Carles Torrecilla, que es mostra molt optimista sobre la scrisi.

M’he quedat amb el que ha dit: durant els últims set anys Catalunya ha estat “la regió del món amb més immigració no estant en època de guerra”.

Flipant.

Val la pena veure-la:

more about “Líders en immigració“, posted with vodpod
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.