Archives for posts with tag: Japo

Pels que us pregunteu “però què hi fot l’Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n’ha de tenir ganes!” aquest post us donarà resposta.

Dissabte passat, per exemple, vam:

1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n’hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n’hi ha alguns d’incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l’aigua és incomptable a no ser que et refereixis a “ampolles d’aigua”). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d’aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:

  • En comptes de dir “2 bistecs”, hauràs de dir “dos peces de bistec”
  • En comptes de dir “3 nens” hauràs de dir “tres persones de nen”
  • En comptes de dir “l’Òscar té 2 conills” hauràs de ir “l’Òscar té 2 ‘wa’ [paraula per indicar ocells i conills] de conill”
  • …i així. D’aquestes paraules se’n diu comptadors, i n’hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc

2- Cantar la cançó de l’Arale en japonès.

És el capítol 1 de l’Arare en VO subtitulada en anglès. No l’havia vist mai i… quin fart de riure!

3- Celebrar l’aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake

Per ordre: a dalt, el Jaime, l’Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l’acadèmia) i la Tònia

El Hide i el Jaime – ヒデさんとハイメさんです。

Després de prop d’un mes de no poder quedar i no saber-nos coordinar, per fi divendres vam poder fer l’intercanvi castellà- japonès amb el Hide. Érem el Hide, el Jaime i jo. Vam anar per Gràcia i vam acabar sopant en un libanès. La idea era fer una hora en castellà i una hora en japo, però vam acabar mesclant-ho tot, ajudats pel súper diccionari ordinador del Hide. Em sembla que aquests dipositius són molt populars al Japó, ja que un diccionari normal es queda bastant curt. Les diferències de mentalitat que hi ha entre les llengües indoeuropees i el japonès els fa insuficients.

Al llarg de l’intercanvi, vam aprendre algunes coses:

  • El Hide és soci del Barça! Diu que així es pot aconseguir les entrades més barates
  • Paraules com ‘rebel’ o ‘trapella’ són quasi insults al Japó. Suposo que no adaptar-se al mainstream social està molt mal vist
  • Al Hide li van robar la cartera al Camp Nou. Per sort hi duia poca pasta i només una targeta de crèdit.
  • El Hide troba molt guapes les noies “espanyoles”

El resum de la nit, per a mi al menys, és que si bé no vam parlar gaire en japo, sí que serveix per ficar-te més en la pell de “parlar en japonès”, factor clau si vols parlar una llengua, pq clarament amb anar a l’acadèmia no n’hi ha prou. I també que ens ho vam pasar molt bé i vam riure molt.

A continuació intentaré fer-ne un resum en el meu limitat “nihongo”…

これは、日本語にこのポすットの脚色です。過ちのすみません。。。

先金曜日に、ハイメさんとヒデさんと私は、インテルカンヴィオのすることためについに合わられる。グラシャ地区に行って、リバノン屋晩ご飯をしました。すぺにん語に一時間と日本語に一時間をしたかった、でも二個の言語は入れ雑ぜた。ヒデさんのさいこう電子辞書は分かる問題に大いに手伝わした。この辞書は日本にとても売れっ子です、インドヨーロッパ語と日本語はとてもあだしなからです。

ヒデさんは色々もの知りました。

  • ヒデさんはバルサ「ソシ」です!
  • 「反抗的」如き単語は日本にいけないです。
  • ヒデさんはスペイン女の子とても奇麗でのと思います。

私はこの夜が、日本語に思うことを出来ました。それに、楽しかったです!

Havíem decidit que havíem de fer més vida social ja que anàvem junts a l’acadèmia, i no podia ser que només ens veiéssim 5 minuts abans de començar classe i sortíssim escopetejats. Però no ens imaginàvem que realment en faríem tanta més, de vida social.

Els tres que estudiem japo plegats (la Tònia, el Jaime i maiself) havíem quedat a les 11 per esmorzar junts i socialitzar-nos abans d’anar a classe, i a l’entrar ja a l’acadèmia, ens trobem a recepció un paio amb pinta japo que t’hi cagues (bastant alt, però híper prim i ‘fashion víctim’).

Ignorant-lo, ens en anem tots tres a assentar-nos a l’aula i el profe, que estava fent unes fotocòpies, m’agafa per banda i em diu “este es mi amigo Hideo. No habla nada de español ni de inglés. Sólo japonés. Lleva aquí dos semanas. Le he traído para que habléis con él. Ah, y hoy hay una fiesta en su casa, ¿queréis venir?”.

Hurtx, masses coses de cop!

Jo, evidentment, encara amb el corte de pensar q haurem de parlar japo amb un japo que només parla japo (sembla un embarbussament, aquesta frase) li dic que sí d’esma, i me’n vaig cap a la classe a explicar-los el tema a la Tònia i el Jaime.

El Hideo parlava súper ràpid i fluix, i a més, segons el sensei, en “argot de los jóvenes”: ja sé dir “això és súper guapo”, “quina passada!” i “tope guai” :-)

Amb penes i treballs, aconseguim que ens expliqui que porta aquí dues setmanes, que comparteix pis, que s’hi estarà un mes, que va a l’acadèmia a aprendre espanyol (d’això coneix l’Atsushi, el profe), i que ha vingut a BCN perquè li agrada el futbol.

I a l’acabar la classe ens torna a dir que sisplau que anem a la seva festa, que li fa molta il.lu. I el profe ens demana “por favor, sed sus amigos”.

Total, que el Jaime i jo hi anem (la Tònia no podia). Eren com 20 guiris (coneguts de l’Atsushi de classes de català, de classe de castellà o amics d’amics) i 4 catalans (dos profes de castellà de l’acadèmia, el Jaime i jo).

15032008041.jpg

(Foto del mòbil de qualitat ínfima. L’Atsushi, el meu profe, està pel mig, de negre i amb ulleres; el Hideo està sota seu; el Jaime cap a l’esquerra amb camisa blava) 

La festa va ser molt interessant. En resum: tots flipen amb BCN, per la festa, perquè es molt maca i perquè s’hi viu bé. Hi havia des d’estudiants, fins a una arquitecta grega que treballava en un bufet a BCN, un profe de gimnàs (una boja que t’hi cagues)… de tot. Tots coincidien que era la barreja perfecta entre bona vida i seriositat per a treballar.

Per tothom és sabut que per a mi BCN és la millor ciutat del món, però igualment flipo que els estrangers que vénen aquí a viure tinguin una opinió de la ciutat tan diferent de la nostra (bruta, res no funciona, etc).

La festa va estar guai, del pal “y tú de dónde eres y cuánto tiempo llevas aquí”. Jo, me’n vaig adonar després al tornar a casa, vai estar tota l’estona en “mode flirty” amb una siciliana i una bielorussa, però no va passar res.

El Hideo estava outsider total: es dedicava a cuinar, recollir la brossa, beure cerveses en un racó i riure. El tio em queia bé i hi intentava parlar. Però costava. El pobre només parla japonès i anglès híper basiquíssim (amb accentarro japonès, que el fa indesxifrable). Per fer una frase simple -jo en japo o ell en supeingo- ens tiràvem cinc minuts. Però era díver.

Cap a la una van decidir anar a prendre algo. Quan vam veure que estaven indecisos entre l’Ovella Negra del Poble Nou i la Plaça Reial, el Jaime i jo vam decidir que el nostre cupo de guiris ja estava cobert per avui i que anar per guirilàndia a emborratxar-nos no ens venia de gust.

De totes maneres, amb el Hideo ens vam donar els telèfons per fer intercanvi lingüístic. Suposo que quedarem els dilluns o dimarts al vespre, una estona per parlar en castellà, i una estona en japo. Costarà moltíssim entendre’ns, però és la manera d’aprendre!

Vam començar malament, diguéssim. La cosa es va anar enrarint i va acabar prou bé.

 

Seguint l’exemple de l’Irene, aquest ha estat el meu capde.

Divendres faves tendres

Divendres vaig estar mig malalt. Dic mig perquè en realitat el que em va agafar va ser una oscarada de les meves: al matí em trobava pèssim, amb mal de cap i cansat. Jo ja sé que quan això em passa no vol dir que estigui malalt. Vol dir que m’he de fer el malalt, que és molt diferent: el meu cos vol descansar i no fer res, senzillament. Ja m’ho veia a venir, pq ja feia dies que no em venia de gust anar a treballar.

Al matí vaig anar al despatx, pq teníem una reunió important amb un possible nou proveïdor i, tot i que s’hi reunia el Clay, jo havia d’estar-me perllà fent el paripé.

Al migdia me’n vaig nar cap a casa i em vaig fotre de pet al llit. Vaig dormir d’una tacada fins a les 19.30h. Em vaig llevar, vaig navegar per internet, vaig fer deures de japo, vaig sopar i mirar la tele… I a l’hora de tornar a dormir, cap a les 2, no tenia son.

 

Un veí té un rellotge de pèndol q marca cada quart. I vinga sentir passar els quarts… quarts de quatre, les quatre, quarts de 5, les 5… Al final, a les 6 em vaig llevar i me’n vaig nar a l’ordinador a fer japo, fart de donar voltes pel llit. M’hi vaig estar fins a les 7, que me’n vaig entornar al llit. El gong de les 7.30 va ser lúltim que vaig sentir. Llavors em deuria adormir fins que em va sonar el despertador a les 10h.

Lo fort del cas és q dissabte estava jo fresc com una rosa!

A tope, tio

Després del descans divendril, dissabte tornava a anar de bòlid. Em sembla que vaig aguantar el ritme de dissabte a base de te verd: Lleva’t corrents, vesteix-te corrents, esmorza corrents, fes-te el dinar corrents, vés-te’n a japonès corrents…

La classe de japonès és els dissabtes de 12-15h. La d’aquest dissabte va ser molt intensa, com podeu veure en el meu post anterior. Després, vaig dinar en un plis i cap a gimnàs. M’hi vaig estar 3 hores,  tu!

Primer una hora de màquines, després una hora d’aeròbic i en acabat una hora de body pump. Feia com 5 anys que no en feia i vaig quedar baldat (encara avui, dilluns, n’estic!)

 

Després del body pump, corrents cap a casa, perquè em va passar a recollir la Gemma per anar al Mercat de les Flors a veure el Nacho Duato.

D’una bellesa plàstica increïble

L’espectacle del Duato, basat en la pel.li El Cel Sobre Berlín, va ser preciós, maquíssim, d’una bellesa plàstica increïble. Dels espectacles que hem vist amb l’abonament de temporada, aquest i el de l’Akram Khan han estat els millors amb diferència (el de l’Akram Khan, per a mi, és el millor de tots– brutal!!!).

 

T’hi ficaves dintre, vibraves, se’t posava la pell de gallina…

Reunió de tupperwares

Diumenge vaig nar-me’n a dinar a casa els meus avis, que des de Nadal que no els veia. Me’ls estimo molt, però em ratllen també molt. Per sort, sempre surto carregat de túpers amb “menjar de l’àvia” congelat per 15 dies.

El dissabte m’ho vaig passar pipa a japonès.

 

De les coses que vaig aprendre a l’institut, l’anàlisi morfosintàctic, juntament amb les equacions, és de les que recordo que m’ho passava millor fent. Em divertia. Sempre he pensat que tinc facilitat per les estructures.

I resulta que dissbate, com qui no vol la cosa, vam aprendre totes les conjugacions verbals de tots els verbs japonesos i per a tots els temps, i les frases compostes. Patapam! En 3 hores, tu!!

A veure, el tema té trucu: en japonès només hi ha dos verbs irregulars; els verbs no es conjuguen segons la 1a, 2a, 3a, persona etc. Només hi ha dues formes verbals que indiquin temporalitat: una que és el passat (qualsevol pretèrit, perfet, imperfet, indefint, etc), i una que és el “no-passat” (pot indicar tant present com futur, segons el context).

Després hi ha d’altres formes verbals: condicional, per indicar intenció (“vull fer”), gerundi, forma passiva, etc. En general és molt fàcil, perquè agafes l’arrel del verb i, segons la terminació que l’hi col.loquis, serà una forma o una altra. Tot híper fàcil i regular.

I esclar, al fer les formes verbals, vam fer també l’oració composta, perquè en japonès no hi ha pronoms relatius. Sembla ser que en les llengües orientals no existeixen, són propis de les llengües indoeuropees. Aleshores, com formes frases? Veiem-ho:

Oració simple catalana: (Subj) + V + Complements

Oració simple japonesa: (Subj) + Complements + V

(El verb no es conjuga per indicar persona i pots eliminar el subjecte, per la qual cosa hi ha molta més dependència del context per saber el significat)

En l’oració composta catalana, l’oració subordinada va al darrerre de la part de l’oració que complementa. En japonès es faria al revés, es col.locaria la frase subordinada davant del que és complementat. Però com que no hi ha pronoms relatius, es col.loca el verb en una forma especial d’infinitiu o de gerundi:

- (Cat) El nen que riu és simpàtic –> (Jap) Rient nen simpàtic ser

(Cat) El nen que riu vindrà quan tu vulguis –> (Jap) (Quan) tu voler rient nen venir

Que dius ‘sí, sembla més fàcil, perquè sembla parlar com els indis’, però mentalment et fa anar de corcoll, perquè et canvia completament les estructures mentals. Has d’aprendre a pensar diferent.

Perxò em flipa que el profe que tenim, que porta a BCN només des de l’agost, parli un castellà més que decent i comenci a entedre i parlar el català. De fet, el paio hal.lucinava, pq ara començarà un curs de català al Centre de Normalització Lingüística i anava repetint “gratis, el curso es gratis, todo gratis!”

Pro el tio ens fot canya, el cabró: en acabada la classe, i amb el cap com un bombo, va i ens diu: “Bueno, això us ho heu d’aprendre tot, eh. Sabent com formar les frases i com conjugar els verbs ja podeu dir moltes coses! Ara només us falta el vocabulari. Així que a partir de la setmana que ve ja només us parlaré en japonès.”

Però amb el cap com un bombo o no, jo estava emocionadíssim.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.