Archives for posts with tag: Llibres

Tota una vida‘ de David Grossman és una obra mestra. És un totxo: prop de 700 pàgines, però t’absorb des del principi.

N’havia llegit molt bones crítiques i comentaris, però no sabia què esperar-ne. Un escriptor israelià que escriu sobre l’Israel actual després que el seu fill mori a la Guerra del Líban del 2006 mentre feia el servei militar. Abans de començar no sabia si seria una crítica al nazisme israelià, o una defensa a ultrança de l’status quo, o què.

El llibre narra la història d’una dona, els seus fills, el seu marit i el seu amant i, d’esquitllada, l’esquizofrènia israeliana. El fill petit de la protagonista es reallista a l’exèrcit just l’endemà d’acabar els tres anys de servei militar obligatori i la mare, morta de por i farta de tot, decideix desconnectar de tot i anar-se’n un mes d’excursió perquè està convençuda que durant el temps que estarà reallistat (un mes) li mataran el fill.

T’endinses en la seva vida, les seves relacions personals, la política israeliana, les relacions entre jueus, àrabs i palestins…

El llibre està excel.lentment narrat. És una passada. És fantàstic de llegir.

Es durillo per com et capbusses en els sentiments de la protagonista i pateixes amb ella per la vida del seu fill.

Només inssistir que és una perla literària. Un 9,5/10. M’ha fet ganes d’aprendre’n més sobre la vida a Israel i de llegir més llibres de l’autor.

Per cert, en castellà es diu “La vida entera” i en anglès sortirà el 21/09 amb el títol “To the End of the Land

En el període des de l’1 de juliol fins al dia d’avui, he llegit els següents llibres (per ordre cronològic):

  1. “Millenium III: La reina al palau dels corrents d’aire” d’Stieg Larsson: últim llibre de la trilogia i el meu segon preferit (el primer és el millor). Conclou la intriga i et deixa amb final feliç. El considero imprescindible, pel fenòmen que ha suposat, tot i que en qualitat literària podria ser molt millor. Em va venir ganes de tornar a visitar Estocolm, perxò. Un 7/10
  2. Mr. China“, de Tim Clissold: apassionant relat de com, a principis dels no-finals dels 80, la Xina es va començar a obrir a l’entrada d’inversors estrangers. Venien a la Xina caregats de peles i pensant-se que hi imperaria la llei i que tot seria com a Occident però amb tocs exòtics, i els van aixecar la camisa. 9/10
  3. The False Economy“, d’Alan Beattie: un d’aquests llibres que s’han fet famosos per explicar que les coses no són el que semblen, tipus “El món és pla” o “Freakonomics” o l’”Economista encobert”. Explica per què la corrupció no és tan dolenta com això, o si hi ha algun fet innat en que alguns països o zones del món sempre estiguin més desenvolupades que d’altres. Està bé, però podria estar millor. 7,10/10
  4. The White Tiger“, d’Aravind Adiga. Ple d’ironia, explica des del punt de vista d’un arribista nascut entre les castes més baixes de la Índia, com funciona el país a base de corrupció, brutícia, ignorància i la llei del més fort. L’Ana de l’oficina me n’havia parlat, n’havia llegit ressenyes i me n’esperava més. Malgrat haver guanyat el Booker Prize, fluixeja de tant en tant. Un 6,5/10
  5. El primer assalt“, de Lluïsa Forrellad. Aquesta senyora em té el cor robat. Per començar, és sabadellenca (vinga, va, millora-ho!), va guanyar el 1953 el primer Premio Nadal amb “Siempre en Capilla” quan només tenia 26 anys, amb el premi es va comprar una torre a Bellaterra i amb els drets d’autor ha pogut viure de gorra la resta de la seva vida. Ara fa 3 anys, als 79 anys, es va destapar i va dir que, com que el temps se li acabava, volia veure publicades una sèrie de novel·les que tenia escrites i guardades en un calaix. La primera d’elles va ser la fantàstica “Foc Latent“, va venir seguida el 2008 de la pitjor “Retorn amarg” i ara el 2009 publica la molt bona “El primer assalt”. He vist que defineixen el seu estil com a ‘romanticisme tardà’. De vegades voreja el culebrón, però el seu domini de l’idioma, la seva riquesa lèxica i la seva capacitat, del tot inusual,  d’escriure i descriure fets, pensaments i ambients fan que t’hi quedis encisat i bocabadat. Aquesta autora és, per a mi, un MUST READ absolut. Un 9,25/10
  6. Salmon Fishing in Yemen“, de Paul Torday: un d’aquests llibres famosillos. Està prou bé. A trossos fa riure, i és una bona història. Narra el projecte esbojarrat d’un xeic àrab per fer possible la pesca del salmó al bell mig del desert iemení. 7,5/10
  7. Gomorra“, de Roberto Saviano: espessa, densa i difícil de llegir crònica de l’al·lucinant Sud d’Itàlia, dominat per la camorra i ple de crim, pobresa, atur, drogues i inseguretat, però q a la vegada és un motor econòmic i comercial (de tot tipus de béns i substàncies) de primer ordre. Per llegir i pensar:  i això és a Europa! Per la valentia d’escriure-ho, i l’exhaustivitat, un 7/10
  8. Todo bajo el cielo“, de Matilde Asensi: aquesta valenciana ha tret un fotimer de llibres, i el meu pare els té tots. Em va deixar aquest, que és una historieta d’aventures per passar l’estona, ambientada a la Xina de primers s.XX. Fàcil de llegir i perfecte per les vacances a la platja entre sudoku, banyadeta i partit de pales a la sorra. Un 7,25/10
  9. A Most Wanted Man“, de John LeCarre: clàssic autor d’espies, amb la seva darrera novel·la del gènere, aquest cop a Hamburg, amb serveis secrets perseguint islamistes a cop de realpolitik. Com totes les que n’he llegit, té un to suaument trist, de desengany i de “quina merda de món on vivim”. Un 7,75/10
  10. A Short History of Tractors in Ukranian“, de Marina Lewycka: no en puc dir encara gaire res perquè en porto llegit només el 40%. De moment, divertit. Em parteixo de riure. ??/10

Quins llibres heu llegit vosaltres aquest estiu? N’heu llegit algun de la meva llista? Què n’opineu?

Quin llibre us ha entusiasmat i em suggeriu?

Acabo de posar en pràctica el que el Jaime, el meu compi de japo, em va explicar:  des de la web de les Biblioteques de Barcelona (de tota la província), pots reservar qualsevol llibre (o DVD, etc) de qualsevol biblioteca. Entres a la base de dades, busques el material que vols, t’indica on està disponible i, o bé el sol·licites, o t’hi col·loques en llista d’espera, amb l’avantatge que et truquen quan ja el tens disponible perquè el passis a recollir. Està súper bé!!

Mai no he sigut gaire amant de les biblioteques. M’encanta llegir llibres, però m’encanta comprar-los, de fet sóc bastant compulsiu. Però ahir era a l’Fnac fent una cua horrible per pagar quan em vaig dir: “nen, a la merda, passa de fer cua, mira si hi és a la biblioteca”.

I això és el que he fet. Però com que el que em volia comprar és d’aquests súper èxits (un altre thriller escandinau, “Aurora Boreal“), m’hauré d’esperar una mica per llegir-lo, un parell de setmanetes, perquè a totes les biblios es troba en préstec, però bueno, mentrestant avançaré The White Tiger (El tigre blanc), que m’han dit que està molt bé!

Veus que bé? Al cap de sis anys de teure’m el carnet de la biblioteca, ja no només em servirà per tenir descomptes en els cines, sinó també per agafar llibres a la biblioteca!! Ves quina cosa!! I tot gràcies a la tecnologia, perquè si no puto pal!!!

Algú ha fet servir aquest sistema de reserva online de la biblio? Algú ha llegit aquests llibres? Què en penseu?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.