Ja fa un parell de dies que el Cèdric dorm al seu nou llitet.
És una passada, perquè li encanta el seu mòbil. Només de veure’l ja es posa a riure, i quan li dones corda i comença a fer música, es parteix ell sol.
De fet, em sembla que tenir la seva pròpia habitció (fins ara dormia amb nosaltres en un bressol al costat del nostre llit) li ha fet bé. Dorm més estona, li costa menys agfar el son i ja portem dues nits que no s’ha despertat a mitja nit!
Això sí: som uns pares “sobre la marxa”, mica a mica li penajrem pósters a l’habitació, li pinterem les parets, etc.
