Ara resulta que tinc a la Mafi amb un embaraç psicològic, no t’ho perdis!

Arribo a casa ahir a la tarda i em trobo que s’ha dedicat a construir un niu amb palla i manyocs de pèl que s’ha anat arrancant. La passada era que el cau estava súper ben fet! Estava tota l’estona agafant pèl o fenc, fincant-se’l a la boca, suposo que per humitejar-lo, i després amb les potetes i el morro ho col.locava tot bé.

I estava súper carinyosa, a més! Normalment és més aviat esquerpa, però ara es deixa tocar que flipes (sempre i quant no t’acostis a la zona del suposat embaraç).

Hehe, li acariciava el caparró, sobre el nassarró i darrere les orelletes, però quan arribàvem a les orelles (que al Coco li encanta) ella, patapam, apartava el cap i em recol.locava la mà sobre el cap, com dient “cap i front sí, i estigue’t-hi estona; orelles ara no em ve de gust”.

La tia té més cara que esquena! Ahir, quan va decidir que ja prou d’arrencar-se el seu propi pèl, es va posar a perseguir el pobre Coco per la gàbia per arrencar-li pèl a ell, en plan: “col.labora una mica, que també seran els teus fills!!!”

Però Mafalda, tia, que no, que no seran ni els seus fills ni els teus, que al Coco el vam esterilitzar!

Ara, jo l’animo que segueixi fent caus i que jugui: no fa mal a ningú (bueno, una mica al Coco, però és part de la convivència), s’ho passa bé i la tenim ocupada tot el dia.

El més fort és quan ahir, en arribar a casa, se’m queda mirant amb carona com de “mira què he fet, eh que ho he fet bé?!”, com d’estar esperant lloances. És que tinc uns conills taaaan intel.ligents!!!