O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.
Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.
Hem menjat:
Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.
Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i
entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.
Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja
I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo
Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)
Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel
Dos cafès vietnamites
Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!
