Fa temps que teníem per casa un estri per fer germinats. Hi fiques les llavors, aigua i al cap de 3-5 dies… tatxan! ja tens els teus germinats!!
Ahir ho vam provar amb soja orgànica. I avui n’hi hem afegit més.
Que guai, eh! Ja us explicarem què tal!
Les del pis de baix són les d’ahir. Les dels altres dos pisos són d’avui. Veieu com la soja d’ahir ja comença a brotar?
Si l’experiment surt bé i les nostres amanides milloren, el següent pas serà provar-ho amb d’altres llavors, com alfals.
La imatge és d’aquí
Fa poc la UE ha aprovat noves espècies transgèniques perquè es puguin cultivar a Europa, trencant així una moratòria de 12 anys. Fins ara només n’hi havia algunes poques d’aprovades, i la majoria de països les tenen vedades… la gran excepció és Espanya, on es conreua el 90% del blat de moro transgènic europeu 
El 60% dels europeus estem en contra dels transgènics. Estan en mans de quatre grans empreses (Monsanto et alt) i falta demostrar-ne la inoqüïtat… és més, tots els estudis fets a llarg termini demostren, tot el contrari del que n’afirmen els defensors, que els transgènics alteren el sisteme immune humà, trastoquen l’ecosistema, ho contaminen tot…
Tampoc no s’ha demostrat que calgui conreuar patates amb copyright i drets d’autor: més productives? Però si cada any Europa llença menjar! Més resistents a les plagues? Deu ser comprant els adobs i químics patentats per Monsanto i companyia…!
La meva opinió personal és que, tot al contrari del que afirmen els proponents dels trangènics i la industrialització desmesurada del menjar, cal tendir cap a eliminar els fertilitzants químics, substituir els insecticides que ho empastifen tot per mètodes naturals de control de plagues (s’han demostrat més barats i eficients)… Cal rehumanitzar l’agricultura.
Com fer-ho? Dins de les meves mesures, m’he proposat: Menjar menys (quant de menjar escombraria comprem per calmar l’ansietat?), menjar millor, plantar el meu hortet i tendir als remeis naturals.
El nostre cos està fet del que mengem. Si mengem merda en què ens convertim?
No és d’estranyar que les malalties immunes (càncer entre elles) i les al.lèrgies vagin en augment!
Si voleu signar una petició popular contra els transgènics, podeu fer-ho aquí. Calen un milió de signatures. jo ja he firmat! (odio aquest tipus de coses, però és per a una bona causa)
Imatge d’aquí
I vosaltres, què heu fet/ fareu avui?
Clàssica imatge d’El Petit Príncep treta d’aquí
“How do you eat an elephant?
One bit at a time”
Ideal per als que tot sovint ens fem una muntanya de les coses que hem de fer, de fites a acomplir… Si les vas fent mica a mica, es fan més ràpidament i t’hi agobies menys
O potser se n’hauria de dir ‘pàcaging’ o ‘empaquetat’?
Fa un parell de setmanes vam anar amb la Dawn a fer la compra al súper asiàtic. Ens agraden molts aliments que només trobem allà, al del c/ Balmes tocant al Portal de l’Àngel: algues, ramen, fideus xinesos, tofu (en tenen de molt bo i baratíssim), salses de soja variades, etc.
En un dels prestatges hi vaig veure un envàs que em va cridar l’atenció: Dorset Cereals Super High Fibre. Fet de cartró de qualitat, gris fosc amb lletres platejades i carabasses, és una marca anglesa de muesli “de qualitat”: sense sucres afegits, tot ingredients de primera qualitat, sense conservants ni sal ni res. Fets amb cereals integrals rics en fibra.
L’empaquetat està cuidadíssim, és preciós, i realment et transmet la imatge que el que hi ha a dintre és bo. Diguéssim que es correspon al seu cost (uns 5€ per un paquet de 540gr).
Juguen a diferenciar-se de la resta de cereals cuidant l’estètica, anant cap a un target diferent: uns cereals que es defineixen com a “honestos i reals” i que a la web tenen imatges de plantes i regalen kits per muntar-te el teu propi jardinet?
M’encanten els envasos macos. Em dóna plaer mirar les coses estètiques, ben cuidades.
Esclar que, suposo, quan has de vendre coses “de luxe” o més cares i exclusives, la presentació cobra més importància, però crec que sempre, tothom, comprem pels ulls. Com doncs és que hi ha tantíssims envasos lletjos i desagradables? I no només parlo de les marques blanques…
A algú se li acut algun exemple d’envàs d’aliments que trobi especialment maco o visualment atractiu?
Pululant pels meus blogs diaris, m’he trobat un link a un altre blog d’un nutricionista que explica, de forma molt concisa, quina és la millor manera de menjar: quin menjar triar, quina dieta seguir, etc.
El seu consell es resumeix en
“Menja menjar de debò”
O sigui, com menys processat millor. Perquè
- Els esquimals s’alimentaven quasi únicament de greix animal, no tastaven els carbohidrats i estaven ben sans (fins que van començar a tastar la dieta occidental)
- Els massais s’alimentaven bàsicament amb llet, sang i carn de vaca i estaven ben sans
- Alguns pobles japonesos s’alimentaven només de verdures, arròs i una mica de peix i estaven ben sans
Diu que més important que seguir una dieta en concret és que el menjar sigui com menys processat millor. Cito textalment:
- “Food grows and dies. It isn’t created.
- Food rots, wilts, and becomes generally unappetizing, typically rather quickly.
- Food doesn’t need an ingredient label (and probably isn’t in a package either).”
Si us ho voleu llegir: Modern Forager “Nutrition 101″
Si mai no ve de gust cuinar, a l’estiu menys. La meva solució, a banda de menjar fora, 
és alimentar-me a base de gaspatxo (mmmh me’n fotria litres i més litres) envasat i fer-me el que ha sigut el meu descobriment de l’estiu: papilles i amanides de fruites:
Papilles:
Me les faig amb dos plàtans, dues peres (o una pera i un préssec, o una pera i una poma) i el suc d’una taronja, tot ben passat per la minipímer. És bo, fresc, sa, amb moltes vitamines i zero greix, i atipa!!
Opcionalment, m’hi poso galetes o pa sec, Així un cop tot triturat queda encara més dens.
Amanides de fruites:
Menjar fruita em fa puta mandra. En canvi, si me la trobo ben peladeta i en un plat, de manera que només calgui agafar la forquilla i començar a jalar, doncs ve molt de gust.
Normalment me les faig amb un parell o tres de talls de meló, que combino amb síndria i/o pera i/o préssec i/o plàtan i/o raïm. El tema és pelar el meló i la resta de fruites que calgui pelar, tallar-les a trossets, barrejar-les i jastà.
Els dos plats em serveixen tant de primer com de postres, segons què més hi hagi.
Ahir per sopar, epr exemple, em vaig fotre una papilla com la que he descrit i un plat d’arròs amb ‘gomasi‘, que és com sempre n’hi hem dit a casa. No ho sabia però l’altre dia l’Atsushi em va explicar que ‘goma’ és sèsam i ‘shio’ és sal; ergo ‘gomashio‘ [si transcribíssim fonèticament]/gomasio [tal com es coneix aquí] és sal de sèsam. Tota la vida menjant-ne sense haver-hi caigut mai!
I avui per dinar tindré una amanida de meló amb préssec, gaspatxo Hacendado i arròs amb gomasi i tonyina de llauna. Sí arròs again, però és que si cuino alguna cosa, ja me’n faig per 2 o 3 cops: optimització del temps i recursos.
Sóc conscient que aquest post no em farà gaire popular, però allà va…
Dos dies de vaga de transportistes ha aconseguit el que dècades de partits polítics i revolucions no van poder: vivim en un país comunista.
He anat aquest migdia al Mercadona i la meitat dels prestatges estaven buits; i l’altra meitat amb quatre productes escadussers i para de comptar. El pitjor eren les seccions de fresc: a la carn, peixateria, fruites i verdures… la meitat de les neveres estaven directament tancades i l’altra meitat tenien 4 coses mal col.locades.
El proper pas serà reinstaurar la cartilla de racionament?
Per un moment, m’he inflamat. Qui es pensen que són, aquests, per deixar-nos sense menjar? I per què sempre són els mateixos (autobuseros, funcionaris, controladors aeris, transportistes) els qeu fan vagues que putegen a tothom?
El pitjor és que fan una vaga contra qui? Qui té la culpa la pujada del carburant? Els americans per desestabilitzar encara més l’Orient Mitjà? els països del Golf per controlar el preu dels carburants? Els especuladors bursaris, que ara juguen amb el carburant i el menjar un cop ha petat el sector immobiliari? Segurament tots ells, però qui no la té som, penso, els ciutadans, que ens toca pagar-ne les conseqüències, ni el govern, que senzillament no hi pot fer res.
Potser els transportistes autònoms també tenen una mica de culpa, per no haver negociat millor els seus contractes i incloure-hi una clàusula de revisió automàtica “en cas que el preu del carburant dièsel arribi als XXX€”. En tot cas, qeu facin vaga contra les seves associacions de transportistes, sindicats i advocats per haver-los assessorat malament, però que ens deixin en pau a la resta.
Trobo a faltar el pit de pollastre, els iogurts i l’enciam. Vull menjar!
Des que vaig tornar del retir Vipassana que estic experimentant canvis. No em surten antenetes ni un tercer ull 
, però és com si estigués provant coses:
Un paio del curs em va parlar (en l’últim dia, l’únic que podíem parlar), d’una teoria que deia que no necessitem el menjar per viure i que podem viure i alimentar-nos de llum o d’energia de l’univers.
Digressió:
S’ha demostrat que hi ha gent que ha pogut viure anys sense injerir aliment i seguir amb una salut de ferro. La física tmabé ha demostrat (n’hi diuen Energia del Punt Zero) que més enllà de la matèria, dels àtoms i partícules subatòmiques, hi ha una energia que de moment podem mesurar, detectar, però no sabem d’on prové ni com s’origina. Bàsicament, diu que en el buit absolut hi segueix havent energia. Es tractaria d’unes freqüències d’ona/ partícules taaaan petites que creuarien per tot el nostre cos passant pel buit entre els electrons, quarks, etc que componen els nostres àtoms. També se sap que aquesta “energia subjacent” està interrelacionada, que té memòria i té intenció. Això ho ha detectat la física convencional. D’aquí a dir que aquesta energia que és la base de l’univers i de tot el que existeix té consciència només hi ha un pas.
Per tant, és un fet que aquesta “energia universal” existeix i que hi interactuem. És lògic suposar que en podem agafar i fer-ne servir (o sigui, “alimentar-nos-en”)
Però tornant al que ens ocupa…
Vaig decidir que m’agradaria expermientar-ho. El tema és que, des de llavors, tinc menys gana. Molts dies no tinc gana d’esmorzar (ara quasi mai no esmorzo), o sopo menys, etc. I el tema és que tinc més energia que mai! Crec que estic en fase inicial d’aquest “viure d’energia”. El tema és que no em rtobo ni casnat ni res d’això! Veurem com continua la cosa.
Una altra cosa que estic experimentant té a veure amb el dormir. Puc dormir molt menys i estar en plena forma. És un fet que si fas meditació et cal dormir menys, suposo perquè ja entres en contacte amb zones i freqüències d’ones cerebrals que si no, l’única manera és mitjançant el son.
Per exemple, fent una meditació típica de 20 minuts- mitja hora, puc dormir ben bé 2 hores menys.
Estic segur que encara podria menjar menys i dormir menys (també hi han teories que diuen que no necessitem dormir), però que no ho faig per un tema de por. M’he adonat que molts dies sopo no per gana sinó perquè “Òscar, no pots no menjar”, i que acluco els ulls perquè “buf, les 3, ja va sent hora, no?”.
Per tant, és de suposar que, a mesura que exerciti la confiança (recordem-ho, és el leit motiv d’aquest any) podré seguir evolucionant i experimentant més enllà.
El Vipassana també està tenint conseqüències per altres bandes, però hi ha una sèrie de temes que ara no en vull parlar. En general només diré, per això, que tot passa en el moment adequat, o que “qua el deixeble està preparat, el mestre apareix”.
