Archives for posts with tag: metro

Moure’s amb transport públic per Hong Kong és fàcil i relativament econòmic. De fet, és tan fàcil i pràctic, que tenir cotxe és només una senyal d’estatus, no de necessitat. Per això tots els cotxes que hi ha són de gamma alta. No hi ha Fords Fiesta 3 portes perquè, senzillament, no calen.

De fet, sorprèn veure autopistes amb només algun Mercedes, camions i furgonetes de repartiment i la tira de taxis i autobusos. I una cosa que només havia vist a Manhattan: en hora punta, a Hong Kong els embussos no són de turismes; són de taxis.

Com és que el transport públic és tan eficient a Hong Kong?

En primer lloc, per l’urbanisme: A hong Kong s’hi edifica només en molt alta densitat (la mitjana dels edificis és de 20-30 plantes). No et trobes urbanitzacions desperdigades. Per tant, és eficient connectar tots els barris per metro.

De fet, el metro de Hong Kong és netíssim, puntualíssim i el fan servir uns tres milions de persones al dia. En hora punta sovint cal esperar que passin tres trens abans de poder-hi pujar… i vas amuntegat com a sardines (literalment).

Hi ha una xarxa impressionant de per dur-te arreu on el metro no arriba de forma directe. La majoria de cops si ho vols, no cal fer transbord amb el metro. Segurament tens un bus que t’hi porta directament. Des de l’aeroport, per exemple, tens el metro al centre de la ciutat i busos que et porten directament a tota la resta de zones. És com si des d’el Prat tinguesis el tren/ metro a Pl. Catalunya, però busos a Sabadell, Manresa, Terrassa, Mataró, Vic, Vilanova… cada deu minuts!

També compten amb una súper eficient xarxa de minibusos. Això no ho havia vist enlloc més. Són autobusos petits, d’unes vint places, que fan rutes secundàries i que paren on els ho demanes i que passen súper sovint: cada cinc minuts o menys. Per exemple, casa els pares de la Dawn queda a uns 5-10 minuts caminant muntanya amunt del metro. Si et vols estalviar la caminada, a la sortida del metro hi para un minibús que t’hi deixa directe.

I finalment, els taxis. N’hi ha un fotimer, estan nets i són baratíssims. L’equivalent a uns 8€ a BCN (per exemple, de Pl. Catalunya al Paral.lel) te’n costa 1,5 o 2 a Hong Kong. Per tant, per trajectes no gaire llargs, si vas carregat o si vas en grup, ni t’ho planteges: agafes un taxi i llestos. Fan els cotxes totalment innecessaris.

Per altra banda, també es diferent la forma de pagament. Que sàpiga, a Europa només hi ha quelcom de similar a Londres amb l’Oyster Card.

El transport públic es paga a Hong Kong amb l’Octopus Card: una tarja moneder on hi diposites diners que et va sustraient cada cp que fas servir un mitjà de transport.

No hi ha abonements mensuals o de deu viatges. Cada viatge el pagues en funció de la distància i del tipus de transport que sigui (els minibusos són més cars, per exemple). Fer un viatge curt et pot costar 0,20€. UN viatge a l’altre punta de Hong Kong te’n pot costar 3.

Com que tothom disposa d’Octopus Cards, gran part de botigues, supermercats, quioscos, etc permeten pagar-hi. De fet, per la majoria de compres quotidianes, a Hong Kong no cal fer servir diners en metàl.lic per a res!

Ah, me n’oblidava! Hi ha un altre mitjà de transport: el tramvia. Funciona pertot el que seria el carrer principal del centre, és lentíssim però molt pràctic, perquè val uns 10 cèntims i et permet pujar i baixar en un plis. Perfecte per a distàncies curtes si no tens pressa. O si vols fer turisme!

Gran part de l’èxit de la xarxa de transport públic de Hong Kong s’explica per l’alta densitat de població, que permet que es puguin posar molts autobusos, minibusos i taxis en poc espai i siguin rendibles econòmicament.

Imatges d’aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.

Després de dinar copiosament i passejar per Sitges, vam decidir tornar-nos-en per anar a sopar. I de cop i volta, vam descobrir per què tants directors de cine de por mundialment famosos són catalans: a BCN hi troben la inspiració perfecta per a les seves històries!

Guaiteu si no el túnel de l’intercanviador entre la Renfe de Passeig de Gràcia i el metro!! Però si no el deuen haver arreglat des que ho van contruir als anys 20 (del segle passat)!! I el Barcelona posa’t guapa, on és? Marededéu, quin iuiu!!!!

I per més basarda encara, canviant de metro a Plaça Cata, ens trobem una companya de classe de la Dawn, xinesa, que porta 15 anys visquent a Catalunya. Viu a Bellvitge i li diu “a Fondo aneu?? Aneu amb compte, que hi ha molts moros i roben molt!”.

Primer ens va acollonir. Després vam raonar que tenia la seva gràcia que ella, de Bellvitge, tingués por de Fondo (conclusió: els extrems de la línia vermella es toquen). La Dawn hi va afegir: “i segur que els marroquins també diuen ‘compte que hi ha molts xinesos i són perillosos!’” :-D

Avui al matí. Metro, hora punta, no hi cap ni una agulla. A Pl. Catalunya pugen dos individus: un noi d’uns vint-i-pocs, més aviat fofo, i una senyora, d’uns 40 llargs mal portats, la seva mare. Res més obrir-se la porta del vagó i començar a entrar-hi gent, tothom ha advertit la seva presència. Amb una expressió inexistent en les cares de son i de hi-ha-mass-gent-en-aquest-tren, tothom hem pensat “Oh nooo!!!!!”

Ella anava vestida amb americana i el cabell recollit en una cua. Poc maquillatge i arrugues precoces.

Ell vestia una samarreta imperi negra i un mòbil penjat del coll per dintre de la samarreta. Del mòbil, enganxat amb una veta amb la bandera d’Espanya i, sobreimprès “España” i l’escut democràtic (sort!), en sortia música flamenca a tot drap.

Que dius,

- Pfff les nou del matí, quina madra!!!

- Em pensava que només els sudamericans del meu barri feien això. Ara resulta qeu els gitanos també escolten música pel mòbil?

- Nen, fot-et els cascos!!!

Però la cosa empitjora quan el tio s’agafa a la barra de davant meu, deixant la seva aixella peluda al descobert i, immediatament, deixant anar la pitjor pudor que mai havia sentit. De bon matíiii!!!!! M’he hagut de tapar el nas amb la mà i apartar la cara, perquè les flaires em perseguien.

Era una pudor entre ronya, podrit i all. Indescriptible.

M’he adonat que, de cop i volta, al seu voltant s’ha fet un buit de dos pams. I això que en el metro no hi cabia ni una agulla!!!

Les tres parades que he hagut de suportar fins que he baixat han estat les més llargues del món.

Com havia anunciat divendres amb molta il.lusió, dissabte la Dawn i jo teníem previst anar a la disco. La primera idea era anar al Sutton, però ràpidament ho vam canviar pel Ribelinos perquè teníem invitacions.

Doncs en comptes de tornar a casa a les 5 de la matinada, suats i extasiats després de ballar non-stop durant tres o quatre hores seguides, vam tornar a casa a les 5 després de passar-nos una hora a la caserna dels mossos d’esquadra de Les Corts.

A la Dawn li van robar el moneder al metro. El duia a la butxaca de la jaqueta i li va pispar el paio assegut al seu costat quan anàvem de camí cap a la discoteca.

Era un tio amb una gabardina tres quarts, prim, amb pinta argentí o xilè, cara angulosa i que anava bebent una cervesa.

La sort és que el bolso, que el portava a la falda sota la jaqueta, no l’hi van tocar. Hagués estat molt pitjor, perquè hi duia el mòbil i la càmera. El moneder el portava a la butxaca perquè acabava de timbrar la tarja per entrar al metro.

El malparit li va fotre uns 35€, les claus de casa, el seu NIE d’estudiant (per sort l’adreça que hi posava no coincideix amb les claus de casa), una T-50-30 acabada d’estrenar i dues targetes de crèdit. Una, de La Caixa, que vam poder anul.lar ràpidament, i una altra del seu Citibank de Hong Kong que ens vam haver d’estar més d’una hora al telèfon perquè els ineptes de Visa Internacional ens fotessin puto cas.

Vam trucar al 112 i ens van dir que, el millor, és que anéssim a comissaria. Com que estàvem a metro Les Corts (és on el fill de puta va baixar) ens van dir que anéssim a la comissaria que hi havia a cinc minuts.  Hi vam anar i, tot s’ha de dir, ens van atendre estupendament, molt eficients i molt amables. Ens van dir que amb les càmeres de seguretat del metro de segur que podrien veure el pavo. I que si tenia antecedents potser el trobarien. (Si no…)

Pfff em fot una ràbia! 

Sempre em deia la Dawn que BCN té fama de molt insegura, de robatoris, etc. I jo li deia que era una exagerada i que a Hong Kong tenen la màfia. I patapam! Segon cop que li roben en el metro en un any (el primer el tio que li volia fotre 20€ va acabar recargolant-se pel terra d’una patada als colons que ella li va fotre!).

Mirat pel cantó positiu, una aventura més que ens ha passat i que podrem explicar als nostres néts!

Últimament agafo el metro poc sovint. Al matí prefereixo llevar-me d’hora per fer-me l’esmorzar i el dinar, fer una mica de feines de la casa i poder anar xino-xano a treballar. Tardo 40 minuts, però és un plaer.

I molts dies, ja fa anys, també baixo caminant.

En part, el motiu d’anar a la feina caminant és que ara vaig menys sovint al gimnàs, així que he de compensar…

Avui he sortit de casa tard i escopetejat i he decidit agafar el metro.

Per vés-a-saber quin problema, en comptes de passar cada dos minuts, me n’he hagut d’esperar 5 i, un cop ha arribat, anàvem com sardines enllaunades. En fi, he pensat, un motiu més per seguir anat a l’ofi caminant.

A Pl. Cata ha pujat un senyor d’uns 50 anys que se m’ha quedat al costat. Quan dic al costat, vull dir enganxat, pq tots anàvem comprimits els uns contra els altres.

I l’home fotia una pesteeeeeeee!!!!!

Que penses: com pot ser qua a primera hora del matí ja hi hagi qui foti pudor de np haver-se dutxat en 3 setmanes???

Si ja està així a les 08.45, quina olor que deu fer al final del dia!!!

La sort que tinc és que en ser alt, he pogut mirar cap al sostre i respirar aire no contaminat de les alçades. Pfffff quina catipén!!!!!

Per què sempre hi ha algun individu (que a més ja el clitxes de lluny) que canta com una almeja???

Avui a les 8.50h a la línia groga del metro en direcció Poblenou.

Davant meu dos paios amb pinta i tuf a tornar de festa. L’un aixarrancat i l’altre amb els peus al seient del davant (evidentment).

I de cop i volta, algunes perles:

- Mira tio, ja és Barce

- Osti sí tio, Barce, queeeeeeee fooooort!!!!

I jo: “Barce”? “Barce”? Des de quan a la Barceloneta se li diu Barce? Què m’he perdut?

O una altra:

- És que tio, jo vaig començar als 16… amb maria, tabac i de tot… i esclar, mira que ho intento eh! però joder, si aconsegueixo deixar el tabac, és que joder, és que.. sats…, sarà molt important!!

- Claaaar tio!

- Claaaar tio, perquè serà una cosa menys, sats. I lo que hi guanyes en salut, sats! Pufff és que m’ho imagino, i amb lo que m’estalviaré pots obrir un local, sats? -atac de riure- Sí tio, un d’aquests guapos, eh, amb súper high design i tal, tio

- Flipes tio! Ca guapo tio!

I tercera perla:

- Perquè era un pavo súper cool, sats? Però era scandalous, sats?

- Ja tio

- Sí tio, i li dic ‘hey man, can I touch your arm?’ perquè el tio és inglès, sats? Y el pavo va y se pone en plan chulín y que joder tio, pero de buen royo, eh!

- Sí tío, pero cómo se pasó, no, tío?

- Sí tio. Es va passar multíssim. Però el pavo és el rei. Va ser really scandalous, de verdad!

Conclusió:

M’he adormit 15 anys. m’he despertat per anar a una reunió i resulta que he estat 15 anys en hivernació i ara tothom va a la Barce, riu com a babaus politoxicòmans i parla en catanglenyol.

Això sí ViscABarcelona més súper cool que mai

- Anar pel centre un dissabte a la tarda. Tot el tros des de Pg de Gràcia amb Aragó, Pl Cata, Portaferrissa, les Rambles, etc sembla un formiguer ple de compradors estressats i guiris-obstacle

- Sortir de les discoteques amb un tuf horrible a fum que no marxa i amb la pell amb una suor llefiscosa provocada pel tabac passiu

- La gent que, a les escales mecàniques del metro, es queda a l’esquerra sense deixar pujar caminant i, quan els dius que sisplau que s’apartin, et miren malament

- Els cotxes que entenen que un semàfor en àmbar vol dir “prémer l’accelerador a fons”

- Els reggea-guais que escolten música amb el mòbil a tot drap. No saben que els auriculars existeixen, o és que no queden bé amb la seva gorra de beisbol 10 talles gran ficada de gairell?

Més idees??

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.