Com més voltes li dono, menys sentit li trobo. Vivim en una societat malalta (no em refereixo només a Espanya i les acampades “indignades”). Una societat en què cal passar mitja vida treballant per comprar coses que, en el 90% dels casos no necessitem… no va bé.

De fet, les necessitats vitals que cal pagar són ben poques i barates: un lloc on viure, aigua, energia, menjar, roba per protegir-nos, educació i cultura. Fins i tot, si volguessis, bona part d’aquests béns es poden obtenir gratuïtament o amb una inversió inicial ben baixa: amb el teu propi hortet, roba de segona mà de Càritas o Humana, llibres de la biblioteca…

Porto prop d’un any donant-li voltes a com simplificar la meva vida. Els que em veniu llegint prou que ho sabeu.

Una via per simplificar la vida és reduir les despeses. Eliminar allò superflu per

a) sortir de l’espiral consumista

b) gaudir més d’estar amb un mateix, amb la família i amics

c) estalviar

Estalviar per què? Per tenir un coixí per, més endavant, poder agafar-te un temps sabàtic, plantejar-te un canvi de carrera, passar a treballar menys hores sense patir per arribar a final de mes, per invertir, etc. Ja ho veurem.

Sóc conscient que, possiblement, tingui uns ingressos per damunt de la mitjana. El 60% de la humanitat viu amb menys de 2 dòlars al dia i, fins i tot a Europa, hi ha molta gent que les passa magres. Jo em dono el luxe de “fer-me el pobre”.

Tant és. Igualment he posat en marxa una sèrie d’estratègies de reducció de costos:

• Vam venir a viure a Sabadell precisament per reduir costos: llogant el meu pis i vivint en el pis del meu pare de Sabadell (pel qual paguem lloguer, no us penséssiu)
• Reduint el consum de béns culturals: pel.lis, sèries i informació, gratis d’internet; els llibres, molts de la biblio, d’altres descarregats d’internet i uns pocs, comprats
• He reduït moltíssim la roba que tinc i que compro
• No tinc vicis: ni fumo, ni bec alcohol, ni m’agrada el joc o la quiniela…
• Reduir el consum d’energies i aigua fent el que tots sabem però no sempre fem: tancar l’aixeta quan ens respatllem les dents, apagar el llum quan sortim d’una habitació…
• No tenim cotxe. Tard o d’hora això canviarà, perquè amb fills necesitarem cotxe, però veurem quines opcions tenim. Una que se m’acut: pagar-li al meu avi per fer servir, quan calgui, el seu cotxe, que té en perfecte estat però mort de fàstic al garatge. Per què comprar (i malbaratar recursos) qua n’hi ha prou amb optimitzar l’ús d’una cosa ja existent?
• Sent conscient de les conseqüències a llarg termini de les meves accions
• Maximitzant el benefici dels impostos pagats: si tenim metge gratis ni em plantejo pagar una mútua. Si tenim educació pública, ni em plantejo portar el Cèdric en una concertada: només cal buscar una escola pública que estigui bé.
• Ara estic pagant acadèmia d’alemany i profe de japonès. Em plantejo, per al curs que ve, tendir a “hobbies gratuïts”. Per exemple, tinc prou nivell d’alemany per, si sóc prou proactiu, assolir el nivell necessari per entendre pel.lis o novel.les per mi sol. Només em cal organitzar-me i força de voluntat.

Hi ha una cosa en què no escatimem: amb el menjar. Podríem reduir la nostra despesa moltíssim, però de moment no ho fem.

Però sabeu què és el més curiós? Que vas reduint vas reduint, però no trobes a faltar res. Al contrari!