Archives for posts with tag: Nadal

El Nadal és una època que m’encanta!

M’emociona veure la casa decorada, fer llistes de regals qeu vull, fer llistes de quins regals vull comprar, embolicar-los, intercanviar-los…

I més aquest últims dos anys que estem amb la Dawn. He recuperat la il.lusió del nadal , que l’havia perduda una mica d’ençà de la mort de ma mare.

En fi, això és el que m’han regalat (segur que em deixo algo. Perdó):

  • Sabatilles d’estar per casa d’estiu
  • Sabatilles d’estar per casa d’hivern
  • Mitjons de llana per abrigar moltíssim
  • Guants per abrigar moltíssim
  • Mitenes
  • Una bufanda blau elèctric Ralph Laurent
  • Un joc de Mahjong
  • Una tarja pirata amb la tira de jocs pirates de la Nintendo DS
  • Una olla de terrissa per coure fent xup-xup
  • Una paella
  • Un wok
  • Money money money must be funny
  • Una torradora Moulinex de les clàssiques, de les que van bé
  • Una minipímer Bosch que ens anirà de perles
  • Un escorretaronges Braun Citromatic (els únics que van bé)
  • Unes mantes amb mànigues “Snuggie” híper ideals per estar a casa al sofà llegint, escoltant música, xerrant o prenent un te. Les enviaven per correu i encara han d’arribar, però… em fan taaaanta il.lu!!!! –> Aquí podeu veure la web oficial americana. Si podeu, apujeu l’àudio, perquè no té desperdici. És súper hortero i rimat!!!
  • Unes argolles fetes a mà molt mones amb motius fruitals
  • Unes estovalles pintades a mà amb motius nadalencs, per una amiga de ma àvia
  • Una bossa per ficar-hi les bosses del súper: les hi poses per dalt i en treus una per sota quan et cal, ben pràctic. També fet per l’amiga de ma àvia

(Sorry per la manca de fotos… a veure si hi penso, n’hi faig, i us les mostro)

I a vosaltres, què us han regalat per Nadal/Reis/Papà Noël/Tió?

Esclar, cerques “2010″ i et trobes amb les visions futuristes del Kubrick fot 40 anys hehe

Hola intrèpids lectors. Benvinguts al 2010! Un any més, a seguir-nos llegint… i ja gairebé en fa quatre. Marededéu!!!!

Si haguéssim de resumir els últims dies del 2009, podríem dir que van ser tranquils.

Nadal amb els avis, obrint molts regals.

Sant Esteve veient Els Pastorets amb la Dawn, com a part integral del seu curs introductori a la cultura catalana, la pobra. Vam anar al Teatre Sant Vicenç a Sabadell, on jo els havia fet de petit. Al vespre, amic invisible amb la colla de Sabadell: l’amic invisible ja és una institució i espero que perduri durant mooolts més anys!!!!

El 27 dinar amb el Xavier, la Isabel i tota la troupe obrint molts regals. Sopant amb l’Helena i el BJ, que ens van portar el seu regal de casament, que els pobres encara no havien tingut temps: una cafetera Dolce Gusto boníssima! Moltíssimes gràcies!!

Els 28, 29, 30 i 31 treballant una miqueta.

Cap d’Any: al vespre vam quedar al l’Alicia i el Martin, que havien vingut a passar el cap d’any a BCN. S’hi va apuntar l’Àlex, també. La veritat és que em feia molta molta il.lu coneixe’ls, sobretot perquè després de llegir-nos els blogs mutus cada dia, era com si fóssim de la família, com qui diu! I de fet l’Alicia és encantadora. Em van caure (encara més) súper bé tots dos! Una abraçada!

Vam tenir poc temps de xerrar, i vam contrastar opinions sobre la vida a BCN, Estocolm i Hong Kong. Vam mig quedar per veure’ns després de sopar però…

Per sopar ens vam reunir a casa l’Àlex i la Irene amb el Dani i l’Anna, i l’Ester. Va ser un sopar molt bo on cadascú va aportar-hi alguna cosa. Nosaltres una súper amanida i espaguetis amb salsa caprese. Va triomfar el fricandó de l’Anna. Què bo!!!

Vam veure les campanades (gravades?) de TV3 i cap a la una ells van sortir i nosaltres ens en vam tornar a casa.

La idea era sortir tots i trobar-nos amb l’Alicia i el Martin i anà’ns-en de festa. La resta de la colla ho van fer, però per a nosaltres no va ser possible. Lectors encuriosits: causes de força major. (Alicia, si em llegeixes: tots dos ens moríem de ganes de venir, però de debò que no va poder ser… Em sap molt de greu!!!) :-(

Per Any Nou no vam fer gaire res, vam estar-nos per casa fent el canteu-la

El 2 dinar amb el pare i molts regals

El 3 em vaig començar a trobar malament. Em vaig llevar per anar al gimnàs i em trobava marejat i com feble. Em vaig pensar que era que havia dormit massa (10 hores) i cap al Dir falta gent! Però un cop al gimnàs no vaig tenir esma de fer res i vaig acabar mort de fred, arraulit en un racó prenent un cafè calent mentre llegia el diari. La Dawn em va passar a recollir i volíem anar d’inspecció de roba de cara a rebaixes, però vam haver de tornar a casa abans d’hora perquè no m’aguantava dret. Em notava amb tots els síntomes de la grip, però sense ni febre, ni mal de panxa ni res: feblesa, mal als ossos, marejat i mal als ulls. A part de molt molt de fred i sense ganes de menjar res. Em vaig passar el dia a casa tapat amb mantes i amb la cale a tot drap i, tot i així, tremolant com una fulla.

El 4 em vaig estar a casa sense anar a treballar. La cosa va empitjorar. Vaig agafar mal de cap i encara més fred, però el cos em bullia. El cap, no, en canvi.

El 5 ja estava millor, però em vaig quedar a casa per si de cas. Va ser el primer dia en 3 dies que vaig tenir ganes de menjar una miqueta més que 2 mandarines…

Ahir Dia de Reis ja estava sa i estalvi.

Els meus millors desitjos per a tothom! Espero que celebreu aquestes festes plens de felicitat i joia.

Una fortíssima abraçada!

Vine’m a veure

vine’m a veure

Sol solet

Vine’m a veure que tinc fred

Estic sol (d’aquí la cançoneta… no és pas que no faci sol, que això no és Suècia!) ;-)

La Dawn se n’ha anat a veure la seva família i tornarà el dia 24. Em va deixar ben acompanyat de l’arbre de Nadal, que vam guarnir diumenge. Vam decidir, perxò, no posar els llums ni res més fins que ella no torni

(No és Nadal si la Dawn no és amb mi)

(Sí, la tele encara no és de plasma… però ja li queda poc pobrissona, ens està demanant un canvi a marxes forçades. El que passa és que no la fem servir, ho mirem tot per internet, i ens estem debatent si val la pena comprar-ne una de nova o no)

Ei, que per si no us hi heu fixat, aquest any l’arbre l’hem decorat amb la nostra col.lecció d’ossets de peluix i fotos nostres:

Ara que estic sol, aprofito per passar-me les estones al gimnàs. Hi torno a anar al vespre i he reprès les classes d’steps.

Aprofitaré també per anar-li a comprar els seus regals de Nadal, així quan torni el 24 ja se’ls trobarà sota l’arbre hehehe

nadal-081

Aquesta és la foto oficial del Nadal dels Visús-Chan i que l’Hola, Lecturas, 10 Minutos i d’altres mitjans han publicat aquesta setmana juntament amb la felicitació oficial del Photoshop de la Casa Reial.

En primer lloc, voldria donar-vos les gràcies a tothom que m’heu felicitat el nadal. Espero que hagueu passat unes festes molt molt bones! (I que no us hagueu atiborrat gaire hehehehe)

Nosaltres vam passar una nit de nadal íntima: vam sopar fora i, en tornar, el tió ens havia cagat un munt de regals preciosos!!!

Per arrodonir la nit, vam acabar veient la Pesadilla antes de Navidad del Tim Burton.

El dia de Nadal el vam passar a casa els meus avis: escudella amb carn d’olla de la bona, ànec amb salsa d’avellanes, turrons, polvorons,…

Com a novetat de l’any, els galets eren de pasta fresca, comprats a una botiga del centre de Sabadell on es fan ells la pasta fresca i eren boníssims (però massa petits!!!). El meu avi va beure més del compte i ma tia, que havia anunciat, en començar el dinar “avui em penso entrompar!”, va acabar decebuda després de fotre’s ella sola dues ampolles de cava perquè no li havia pujat gaire… I la Dawn, ma germana i jo, que ens limitàvem a beure aigua, ens ho miràvem al.lucinats.

A casa els meus avis el Papà Noel ens havia deixat encara més regals i ens vam passar una bona estona obrint-los i rient.

Per St. Esteve vam anar a dinar a casa el meu pare i el Sr. Papà Noel hi havia deixat més regals encara. Els vam obrir i vam començar a dinar canalons molt bons de la mare de la Maria Rosa i xai rostit.

Al vespre, teníem amic invisible amb els amics de Sabadell a casa la Rosa i el Sabés. Vam sopar pinya amb pernil (que va ser bastant benvinguda després dels copiosos àpats anteriors) i vam fer tot de jocs per entregar-nos els regals. La regla d’aquest any era que no podien sobrepassar els 8€. Tots van ser molt xulos.

El dia 27 vam tenir sopar a casa el Xavier i, altra vegada, el Papà Noel hi havia deixat més presents per a tothom.

Alguns dels meus regals d’aquest any:

- Una Rana Gustavo gegant molt riallera!

- Nintendo DS: per fi podré jugar la joc de kanjis que em vaig comprar fa uns mesos!

- Els homes que no estimaven els dones, d’Stieg Larsson. Me l’acabo d’acabar. Totalment addictiu! Estic desitjant començar-ne ja la segona part!!!

- Botxan, llibre clàssic japo de principis dels 1900 i que ara han editat per primer cop en català i en castellà

- Una novel.la policíaca en alemany per practicar (Auto-Papà Noel)

- Una selecció de tes de Nadal

- Perfum fantàstic Paco Rabanne. Quina bona olor que faréa partir d’ara! Ja no caldrà que em dutxi tan sovint!! hehe :-)

I dit això, avui és cap d’any. El celebrarem plegats amb els de BCN i la Dawn a casa d’una amiga d’ella. Ja us explicaré què tal ha anat. 

Aprofito per anunciar que, com cada any, un dels meus propers posts portarà la llista de “resolucions per l’any nou”. I n’hi haurà de sorprenents hehehe ;-)

Em sembla que fa uns dies ja vaig avançar que havia decidit treure la pols al meu alemany, que tenia totalment oblidat i ple de pols en un calaix del sòtan. 

El primer pas ha sigut llegir-me “Erzählungen“, un recull de 4 contes del Hans Fallada per a estudiants d’alemany. Un llibret d’aquest del plan “lectures simplificades” o ‘early readers’ com de quan aprens anglès, però en alemany.

Vist que me n’he sortit millor del que m’esperava, he decidit llençar-me a la piscina:

- L’altre dia amb la Dawn va anar de compres de nadal a la Fnac i em vaig autoregalar una novel.la (de debò, nopas  simplificada!!!) tipus thriller. No en puc donar detalls, perquè encara que me la regali me la cagarà el tió o portarà el Papà Noel (encara està per veure) i ha de ser una sorpresa. Hahahaha :-D Però sí que la vaig estar fullejant i el llenguatge semblava prou fàcil.

- Ahir vaig nar a la llibreria alemanya Fabre de la Rambla Catalunya i em vaig comprar una altra novel.la del Hennig Mankell, “Vor dem Frost” (“Abans de la gelada” en català). No havia llegit res d’aquest autor, sabia que era molt famós, però em feia mandra. De fet, el vaig comprar pq em pensava que el Mankell era alemany, però m’ha resultat ser suec, com Ikea o Roxette. Ves per on, tu!

Així doncs, el plan per aquest capde inclou llegir aquest llibre del Menkell. Algú n’ha llegit res? Està bé? Creieu que el seu llenguatge em resultarà assequible, en alemany???

A veure, no em faig il.lusions, sé que necessitaré el diccionari al costat, però és un bon desafiament! I mola!

Diumenge va començar tardíssim i mandrós. Volíem aprofitar per comprar els regalas de Nadal de ma família, perquè jo em pensava que  les botigues obrien tots els festius d’aquest pont

(Resulta que no, només disssabte, no fos cas que algú volgués consumir massa diumenge o dilluns i es reactivés l’economia i es creessin més llocs de treball. Si vols comprar, fes-ho a corre-cuita al plegar de la feina, que ja tens dues hores de marge fins a les 20.30 que tanquen les botigues, o el dissabte, així et tires 3 hores de cues per comprar un llibre a la Fnac i t’estalvies de passar temps descansant o amb la família, que està molt sobrevalorada. Si és que la Gene ho fa pel teu bé, home!)

Amb la cua entre cames, vam tornar a casa, vam berenar-sopar i vam seguir fent el gos: vam veure una pel.li i vam estudiar una mica:

- Jo li vaig fer a la Dawn un lístening amb fill in the blanks del Bailar Pegados del Sergio Dalma:

“________ pegados es _________

Igual que baila el _____

Con los delfines”

I ella em va fer aprendre els colors en cantonès seguint l’ordre de l’arc de Sant Martí. Que, per cert, els colors a Hong Kong són diferents: allà hi ha vermell, taronja, groc, verd, verd clar, blau i lila i aquí, en comptes de verd clar i blau, tenim blau cel i blau marí. Ves quines coses, eh!

Diumenge va ser un dia de fer poca cosa, però divertit nogensmenys!

I dilluns, que també ens vam llevar tard, vam esmorzar-dinar i vam decidir que tocava fer una mica d’exercici físic. A la Dawn li agrada patinar en línia, així que vam anar des de casa fins al Port Olímpic i tornar, ella patinant i jo corrent, amb ‘pit stop’ a una creperia bretona de davant del Moncho’s del Port Olímpic per fer un cafè i recuperar energies.

Mostra un mapa més gran  (<– cliqueu-hi. És súper cutre, però és que no trobo la manera d’incrustar un Google Map directament a WordPress. si algú sap com i que funcioni, sisplau que m’ho digui!)

Va ser súper díver, i estic pensant que m’hauria de comprar unes altres vambes de rúnning a part de les que tinc al gimnàs, per tenir-les a casa i així poder sortir a córrer algun dia dels que no vaig al gim.

Per sopar em vaig currar unes fajitas de pollastre o de tonyina i bacon boníssimes!

I havent sopat, vam veure Transiberian, que en tenia moltes ganes. I la pel.li no va decebre. El que no sabia és que és de Filmax i que hi surt l’Eduardo Noriega parlant en anglès!! la pel.li molt bona, però se’t treuen les ganes d’agafar el transsiberià, això sí! (Edu, si llegeixes aquest post, repenseu-z’ho abans d’emprendre el viatge!)

Fet i fet, vam apagar el llum que eren les 2 tocades. Avui llevar-se ha estat un suplici!

Sé que fa més d’una setmana que no fico cap post. I’m sorry, però és que no puedorlll!!! Tinc moltíssima feina!

Lo fotut del cas és que tinc molts temes per tractar, que aquí us avanço:

- El capde passat vsam anar a Olot a casa l’Edu i la Gemma. entre d’altres coses, els vam veure jugar a bàsquet i ens vam perdre per un laberint

- Ara sóc ros i em dic Hanna Montana (de debò!)

- Ja tenim el piset decorat de nadal. Només falta l’estrella de dalt de tot de l’arbre, que segurament comprarem a la fira de Sta. Llúcia.

- Segurament la Dawn s’apuntarà al gimnàs

- Estic aprenent cantonès a base de cançons. I estic viciadíssim a una de la Janice (si us domina l’impaciència, busqueu “Janice” al Youtube…)

En fi, no perdeu l’esperança. A veure si mica a mica vaig recueprant el temps perdut!

…i que es quedi el fred!

Que bé que ja no fa calor! Que bé notar la fresqueta que se’t fica al cos! Que bé dormir sota la funda nòrdica!!!

Ara bé, tema una mica huuuurtx: segon dia consecutiu que sento mencionar la paraula “Nadal”. Huuuuurrrtxxx!!!! (Ahir al Vie Virtuelle, i avui dues companyes de l’ofi han començat a parlar del “sopar de nadal de l’empresa!”) Huuuurrrtxxx!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.