Hong Kong no és un estat independent. Pertany a la Xina des del 1997, que va ser-los “retornat” i es va acabar amb 150 anys de colonialisme britànic a l’indret.
Però Hong Kong segueix mantenint lleis pròpies, passaport propi i fronteres ferotgement resguardades amb la Xina. Per exemple: un europeu, només amb el passaport pot entrar a Hong Kong sense més complicacions. Un ciutadà xinès no pot: necessita un visat especial.
Per als xinesos tenir la ciutadania hongkonguesa és un bé molt preuat: dins del mateix estat, equival a passar del tercer món, amb lleis dubtoses, corrupció a tutiplèn i pocs drets, al primer món: compliment de la legalitat, derts humans, llibertat d’expressió, més oportunitats laborals… i molts bancs on guardar els diners si ets de l’èlit xinesa.
De fet, es rumoreja que, quan el Regne Unit va tornar Hong Kong a la Xina, aquests estaven tan interessats a mantenir l’status quo de l’indret perquè tots els capos del Partit Comunista Xinès tenien els seus quartos ben resguardats en bancs hongkonguesos. Per això es van inventar allò del “un país dos sistemes”.
Sigui com sigui, és impossible tenir nacionalitat hongkonguesa. Hong Kong és de nacionalitat xinesa, però amb ciutadania hongkonguesa. És un matís important, que és el que permet que HK tingui passaports i lleis diferents.
Pel que m’he assebentat, a la legislación internacional hi ha dues maneres de regular la nacionalitat de les persones. Segons dret de sang (‘iuris sanguini’) o segons dret de terra (‘iuris soli’).
La major part dels països, i certament Europa, es regeixen per dret de sang: encara que neixis a Mongòlia, si els teus pares són espanyols, seràs ciutadà espanyol.
Però Hong Kong es basa en el dret de terra: només reps automàticament la ciutadania hongkonguesa si hi neixes. Això provoca situacions molt curioses:
- El meu fill, tot i ser de mare hongkonguesa, no té passaport de Hong Kong perquè va néixer a Barcelona
- Famílies benestants xineses paguen fortunes a hospitals privats hongkonguesos perquè els seus fills hi pugin néixer
Òbviament, encara que no neixis a Hong Kong, hi ha d’altres maneres d’obtenir-ne el passaport:
- Invertint a Hong Kong: Si tu ets un empresari que vol muntar un negoci a Hong Kong, el govern et facilita la ciutadania
- Vivint set anys a Hong Kong: un cop portes set anys vivint-hi legalment, pots demanar el passaport hongkonguès
Aquesta regulació del dret de ciutadania de Hong Kong té raó de ser:
- Per protegir-se d’una inundació de xinesos pobres que els ofeguessin els serveis socials, mercat de treball, educació, etc… i, en canvi, atraure persones amb talent i diners
- Històricament Hong Kong ha estat terra d’emigrants. Sense anar més lluny, a principis dels 90s prop d’un milió de hongkonguesos van marxar per por a la devolució a la Xina. Hong Kong té ara mateix set milions d’habitants i és més o menys com BCN ciutat, de gran… Si tots els fills i néts dels emigrants tinguessin dret a passaport de HK, seria un daltabaix
Està híiiiper contenta de ser tieta. I tota la resta també estem híiiiper contents per ella! Moltíssimes felicitats, Laura, i una abraçada per al teu germà i la Sònia!!!
).
