A l’oficina la dona de fer feines ens ve el cap de setmana. És una noia filipina, que sol venir acompanyada d’una amiga/parenta i que, quan té massa feina (entre setmana treballa de cambrera a les Quinze Nits) subcontracta la feina a alguna altra parenta o amiga del seu cercle filipí.

Per 50€ se suposa que hi treballa 4 hores, però com que vénen dues, en dues hors enllesteixen.

El tema és que és molt simpàtica, sempre riallera, però en general, deixa l’oficina “passablement” neta. Passablement neta vol dir que buida les papereres i treu la pols, però un dia arribes i el terra està enganxifós i relliscós perquè en comptes de fer servir cera i sabó per al parquet, ha fet servir tota una ampolla sencera! de Reparamuebles; la setmana següent s’ha deixat els finestrals oberts i hi fot un fred horrorós; i un altre dia han desaparegut una cullera i dos rotuladors vileda, al terra s’hi veuen les llapissades de la fregona i per poder caminar has de fer el moonwalk (àlies “el maikelyasson“).

En aquests casos m’hi emprenyo, li xiulen les orelles i el divendres següent juntament amb les peles, li deixo un pòstit del pal “tia tu ets cega o ets cega”. O sigui, una nota dient això, però ben dit, eh…

La setmana passada, no obstant, l’oficina estava neta, sense desperfectes, i s’havia dedicat a endreçar la cuina: el sucre en un pot de vidre etiquetat “sugar”; el cafè instantani en una altre pot de vidre etiquetat “coffee”; el colacao en un altre amb l’etiqueta “chocolate”…

Tots els tes i infusions estaven dins de tuperwares hermèticament tancats.

Tot hermèticament milimetrat.

Em va arribar al cor. Aquest divendres passat li vaig deixar una nota d’agraïment, donant-li les gràcies i dient-li que “era un sol”. Òbviament el Clay se’n va enfotre, però jo l’hi vaig deixar, què cony!

I avui al matí, arribo i em trobo l’oficina neta i la cuina encara més endreçada: les aigues amb gas en un prestatge; les garrafes d’aigua a l’armari (en comptes del terra)…

Suposo que és el poder de l’agraïment.

A tots ens agrada que ens valorin la feina que fem bé! I si sabem que el que fem agrada i és ben rebut, fa que treballem més contents i millor.

Doncs jo l’hi estic ben agraït!

Què tal la senyora de fer feines o servei de neteja de les vostres feines? Alguna anècdota divertida?