Archives for posts with tag: ordinador

Foto d’aquí

Fa aproximadament un mes em van haver de ressetejar l’ordinador de casa perquè m’anava a pedals. Em vaig fer còpies de seguretat de tot, m’hi van reinstal·lar el sistema operatiu, el pack Office i la resta de programes i ara ja em va perfecte.

El problema?

No m’anava l’àudio.

Mecàgum cony!

Després d’intentar trenta mil coses, resulta que s’havien descuidat de reinstal.lar-hi no-sé-quin-coi de “chip set”.

Dilluns per fi me l’hi van instal.lar de nou i ara ja està, la meva vida torna a tenir música de fons!

Per fi puc tornar a sentir les meves llistes de l’Spotify!

I és que quan em vaig comprar aquest ordinador, me’l vaig comprar amb uns altaveus i tarja de so bastant bons, perquè no tenia pensat tenir cap equip de música a banda: “avui en dia”, va ser el meu raonament”, “la ràdio la pots sentir per internet, i els CDs els fots al PC i t’estalvies un catxarro.”

I és cert, és millor, la meva vida és més simple.

Però quan falla l’ordinador, em quedo sense música.

Fa dies se’m va encendre la bombeta i en van començar a venir més i més ànsies de veure Juegos de Guerra, protagonitzada per un Matthew Broderick adolescent. Per cert, que es veu que s’ha separat de la Sarah Jessica Parker, just ara que acabaven de tenir un fill.

L’agument és simple: L’any 83, en plena Guerra Freda i quan els ordinadors encara eren caríssims, exòtics, anaven amb diquettes d’aquells tipus “Tranchette” i la pantalla era verda i pre-Windows, un noi innocentó que se les dóna de hacker accedeix a l’ordinador més top secret de l’exèrcit dels Estats Units i comença a jugar-hi, sense adonar-se que està provocant que comenci la tercera guerra mundial.

Una pel.li divertida, per passar l’estona i que t’ensenya com han canviat les coses en 25 anys pel que fa la informàtica. I amb una estètica súuuper 80s!

Recomanable per quan tingueu ganes de fer un remember per a tots els públics.

Actualització: L’Ana de la feina també se l’ha mirada i em diu que és xula. Coincidim que el que és l’argument encara podria ser vàlid avui dia, sofisticant-lo una mica perquè els coneixiements mitjans d’informàtica són bastant més elevats, però que l’estètica és 80s total.

Tinc un mòbil nou súper xulo regal de la Dawn, però no el sé fer anar. O sigui, sí que en sé, però no sé fer que s’avingui amb el meu PC de casa. Potser és que el PC està gelós perquè ell es queda tot el dia sol com un mussol mentre el mòbil m’acompanya pel carrer, a la feina, al gimnàs, a sopar fora, a prendre algo…

Concretant, tinc dos problemes que convergeixen (i s’uneixen) en un:

  1. En fer el canvi de mòbil, tinc adreces i telèfons que van qeudar-se al mòbil antic i he de traspassar al nou. Com que tinc un backup del mòbil antic a l’ordinador, només em caldria sincronitzar-lo
  2. L’altre dia vaig fer uns vídeos de la celebració d’anversari del Dani, l’Ester, la Laura i el Lucas i voldria posar-los al blog, però hauria de pujar-los al PC i, des d’allà, adjuntar-los al blog

Problema: L’ordinador no em reconeix el mòbil nou (n’hi diu “dispositivo externo no identificado”, rotllo platet volador) i el software de gestió del mòbi antic no em serveix per al nou. Ahir vaig carregar el software per gestionar el mòbil nou, però després de reiniciar el PC dues vegades, segueixo sense sortir-me’n i amb sensació de frustració.

I sort que tant el mòbil vell com el nou són Nokia!

Algú em pot ajudar?

Per què la tecnologia ‘plug and play’ no és mai endollar i fer anar???

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.