Imatge treta d’aquí
A les 9.30 teníem visita amb la llevadora. Tot ha anat bé, el Cèdric està perfecte, la Dawn haurà de fer una mica de règim (“res de sucres, ni en les begudes, ni amb el cafè, ni enlloc. Ni sucs tampoc”) perquè s’està engreixant massa, però tampoc res de greu, perquè al test O’Sullivan de sucre en sang (a moltes dones se’ls dispara la diabetis durant l’embaràs, per després desaparèixer) ha sortit perfecta.
Ara hem de prendre decisions de quin tipus de part volem, perquè ja està al caure que haurem de triar “protocol de part”… i un cop a l’hospital lluitar perquè ens el respectin. Volem un part natural, però sense patir, segurament amb epidural.
Hem tingut sort perquè a La Maternitat, l’hospital on tindrem el Cèdric, de fet fomenten els parts naturals (el Govern català es va adonar ja fa uns anys que el eprcentatge de cessàries sobrepassava amb escreix els límits de lo raonable). I hem tingut sort perquè la nostra llevadora és súper pro parts naturals. De fet, forma part d’una associació per ajudar les dones que volen parir a casa.
No és el nostre cas, però ens ha dit que hi demanem hora perquè ens podrà orientar sobre totes les possibilitats que tenim amb més calma que no a la consulta del CAP.
I a banda d’això… fot un dia de puta mare, un dia perfecte de primavera: cel blau, sol solet, calor però airet fresc… Ja estem rumiant a quina platja anirem dissabte a inaugurar la temporada si el temps es manté! Sitges té all the numbers, però ja veurem…
