
Fa dies se’m va encendre la bombeta i en van començar a venir més i més ànsies de veure Juegos de Guerra, protagonitzada per un Matthew Broderick adolescent. Per cert, que es veu que s’ha separat de la Sarah Jessica Parker, just ara que acabaven de tenir un fill.
L’agument és simple: L’any 83, en plena Guerra Freda i quan els ordinadors encara eren caríssims, exòtics, anaven amb diquettes d’aquells tipus “Tranchette” i la pantalla era verda i pre-Windows, un noi innocentó que se les dóna de hacker accedeix a l’ordinador més top secret de l’exèrcit dels Estats Units i comença a jugar-hi, sense adonar-se que està provocant que comenci la tercera guerra mundial.
Una pel.li divertida, per passar l’estona i que t’ensenya com han canviat les coses en 25 anys pel que fa la informàtica. I amb una estètica súuuper 80s!
Recomanable per quan tingueu ganes de fer un remember per a tots els públics.
Actualització: L’Ana de la feina també se l’ha mirada i em diu que és xula. Coincidim que el que és l’argument encara podria ser vàlid avui dia, sofisticant-lo una mica perquè els coneixiements mitjans d’informàtica són bastant més elevats, però que l’estètica és 80s total.

