Archives for posts with tag: pel.lícula

Dimecres al vespre vam veure The Men Who Stare at Goats, que aquí està prevista estrenar-la, segons la Bíblia, el 10 de març.

Una altra pel.li protgonitzada per en What Else, a mi em va agradar força. Divertida, enginyosa, ben actuada… Explica la història d’un grup especial de l’exèrcit nord-america dedicat a buscar tècniques de combat “mental”: meditació, intuïció, visió remota, control mental…

És per passar l’estona i riure (no us fa gràcia la foto superior del Clooney embigotat mirant fixament una cabra? :-D ), però es basa en fets reals. Aquests grups secrets que cerquen tècniques de poder mental existeixen.

Li dono un 7,75/10.

Us en recodeu, oi, d’aquest acudit? hehehe :-D

Aquest cap de setmana hem vist tres “pinícul.les”

  1. Precious: Molt bona, explica una història súper dramàtica i molt potent. Com que ja anava advertit sobre el dramatisme de la pel.li, em va frapar menys, però tot i així se’m van escapar alguns crits incontrolables. Molt ben actuada, fins i tot per la Mariah Carey… Paperassos els de la Precious i el de la cabrona de sa mare. També el de la mestra, tot i que, opino, van triar una actriu massa guapa pel paper. Un 8.75/10
  2. The Princess and the Frog (Tiana y el Sapo): Bufffffff mira que el tràiler que havíem vist semblava indicar una pel.li de la Disney però més fresca, divertida i amb (atenció!!!!) una princesa negra (seguint la moda Obama). Res d’això! Vull dir: sí, la princesa és negra, però la pel.lícula és tan previsible i avorrida, que la vam deixar a mitges! 2/10
  3. The Road: La imatge és bona, la BSO és bona, el Viggo ho fa molt bé, però al cap d’una estona acabes odiant el puto nen fleuma i figaflor. Que el món s’ha acabat, que has de sobreviure sigui com sigui! No et queixis per tot, tros de bleda!!! De la mateixa temàtica, “28 días después” és moooooooolt millor! 5/10

Trobada aquí mentre buscava “cap de setmana”.

Què faré aquest capde?

Divendres vespre:

Segurament veurem una pel.li. De fet, tenim una llarga llista de pel.lis que volem veure:

  • Precious
  • A single Man (La Dawn està enamorada del Colin Firth, i el cert és que el trailer de la pel.li pinta súuuper bé)
  • The Road: mira que el llibre del Kerouac em feia mandra… Però ahir mentre esperava el bus la vaig veure anunciada a la marquesina i avui toooots els diaris es desprenien en elogis cap a aquesta pel.li. Així que sucumbirem, ves!
  • Infamous Basterds

Dissabte:

Al matí aniré a gimnàs. He començat una nova rutina per augmentar massa muscular. En un altre post ja us l’explicaré. De moment l’únic que puc dir és que avui ha sigut el primer dia i estic totalment cruixit!

També m’he d’acostar a Granollers a recollir el dorsal i l’acreditació de la mitja marató que hi corro diumenge. Suposo que quedarem amb l’Ana i el Ferran, que també hi corren, per fer el cafè i passejar per la Plaça Porxada.

Al vespre espero que també de tranquis, perquè diumenge em toca matinar. Que la cursa comença a les 10.45, però entre metro i tren tinc ben bé 1 horeta fins a Granollers! O sigui que veurem possiblement alguna altra pel.li de la llista.

Diumenge:

Mitja marató de Granollers al matí. A la tarda, quedar amb la colla per berenar i explicar que tal per Berlín mentre ens fotem una xocolata amb melindros o un cafè amb un bon tros de pastís?

Com he dit abans, vam tornar dissabte al vespre de Caldes taaan tips i taaan relaxats, que de l’únic que vam tenir ganes va ser d’escarxofar-nos al sofà i veure alguna pel.li.

En vam veure dues:

Primer Milennium 2, que no ens va agradar gaire, comparada amb la primera: massa simplista. Esclar que el segon llibre també és el pitjor dels tres… (Un 2/10)

I després vam veure la molt bona La cinta blanca, del Haneke. Guanyadora de la Palma d’Or i de bastants premis, s’esdevé al nord d’Alemanya just abans de la Primera Guerra Mundial. Crec que queda molt ben resumida amb la següent cita del director “Les guerres del dia a dia condueixen a les grans guerres“. La trobo molt bona, magníficament dirigida i interpretada. Un 9/10.

(Del Haneke n’he vist Caché i Funny Games. Les vaig trobar totes dues molt molt bona)

Aquest estiu he vist les següents pel·lis:

- El primer dia de la resta de la teva vida: Comedieta francesa que vam anar a veure una mica perquè sí, perquè veníem de passar el dia a Vacarisses i ens va picar d’anar al cine, i a l’Irene i l’Àlex els feia gràcia aquesta. Mostra el pas del temps i com canvien les persones en el si d’una “familie” francesa. Bona música a la banda sonora. Un 7,5, apa!

- Coco Chanel: La vam veure amb la Dawn a Hong Kong. A mi em va agradar. A ella no tant. Un 6,5

- 3 díes amb la família: Pel.li catalana d’una directora novella, Mar Coll, que em va sorprendre més que positivament. Retrata a una família típica catalana (em recorda la meva… ups!) quan es mor el patriarca. Magistralment interpretada per Nausicaa Bonnín i l’Eduard Fernández. Molt i molt bona. Un 9,5 fregant el 10.

- The Visitor: Me’n vaig assabentar llegint al diari que era un èxit inesperat i que l’afluència de públic havia fet que aquesta obra nord-americana sobre la immigració il.legal, portés més de dos mesos a cartellera. Hi vam anar la setmana passada amb l’Ester i és tendra i maca, a banda de reunir actors genials. Una mica previsible, trobo, perxò. Un 7, 25

- Ponyo al penya-segat: No es pas nova, però feia temps que tenia pendent aquesta pel.li d’animació japonesa de Hayao Miyazaki, l’autor d’altres obres mestres com Porco Rosso, El castell encantat, Los viajes de Chihiro, La princesa Mononoke, etc. Va millorant amb le temps, trobo, i Ponyo l’he trobat genial: sentimental sense ser sentimentaloide, podríem dir que és la versió japonesa -i millorada (menys culebrònica)- de La sirenita. I jo estic per fundar el club de fans de la Ponyo!!!! També un 9,5

En resum, sense miraments, recomano una pel.li made in casa nostra (3 dies amb la família) i una altra del país del sol naixent, Ponyo. Porque yo ponyo y no saquio (doleeeeeeent, ho séeee)

Aquest cap de setmana he vist:

Ha nacido una estrella“, pel·li de l’any 37 sobre una actriu que vol triumfar i el seu marit, que primer l’ajuda, no suporta que ella tingui més èxit que ell i es passa a l’alcohol. Me n’esperava més.

Cuentos de Tokio“, un clàssic del Yasujiro Ozu del 1953 on es poden veure les diferències generacionals en una família entre els pares, vells i que viuen en un poble, i els fills que viuen a Tokyo. Em va agradar bastant.

Dissabte va ser el meu aniversari. 31 anyets molt ben posats (no és que m’ho digui jo, és que és cert, oi??? hehehe).

Aquest any no em venia gens de gust fer una macro festa com d’altres anys, i menys de nit. Com que a la colla som 4 els aniversaires bessons (Núria, Jordi Benet, Jordi Sabés i jo) , al final vam acabar celebrant-los tots quatre a casa la Núria a Vacarisses, al mig de la muntanya en una casa ben maca que tenen amb piscina.

Va ser el meu primer bany de la temporada!

El més fort de tot és que a Barna plovia i feia fresca i esclar, vaig optar per no agafar-me ni tovallola ni banyador ni res. Un cop allà dalt fotia una caldaaaa!!!! Al final, vam acabar a  la piscineta en calçotets tan el Lucas com jo. I després, com que no ens podíem posar els pantalons perquè anaven ben molls, vam dinar en samarreta i calçotets, només.

El dinar va ser genial. El Monter es va currar una súper paella amb pollastre, porc, gambes, sípia, musclos, feta a fora el jardí a la barbacoa que estava taaaaaan sumament bona!!

L’Irene va currar-se un pastisset de poma i nous també molt bo!

Vam atipar-nos com a lladres, tu!

Al final vam arribar a Barcelona a les deu de la nit, vaig passar deu minuts per casa i a les 22.30 vam tornar a quedar amb l’Àlex, l’Irene i l’Ester per anar a veure una pel.li francesa divertideta, molt ben muntada: El primer dia de la resta de la teva vida.

(Quan em passin les fotos que van fer de la piscineta i l’aniversari, ja la penjaré)

L’Alicia em diu que a Suècia -bressol del Partit Pirata- han prohibit les descàrrgues P2P de la mula.

Llegeixo avui al matí que a la Xina els ordinadors vindran de fàbrica amb un software incorporat per filtrar la navegació a webs inapropiades. Els dirigents xinesos afirmen que és per evitar que la gent se’n vagi al porno.

Penso en el meu cas d’ahir al vespre: Anava a mirar-me, tot il.lusionat, Star Trek, que me l’havia baixada de l’emule, i totes 5 versions que tenia descarregades eren en realitat pel.lis porno. Em va venir una tallada de rotllo total. Jo!!!!! Jo volia veure el Mr. Spock!!!!

I penso:

- Si visqués a Suècia, no hagués tingut la tallada de rotllo perquè ja d’entrada no m’ho hagués pogut baixar. Segurament m’hagués cabrejat i hagués votat Partit Pirata, què cony!

- Si visqués a la Xina me les hagués baixat però no les podria veure. Em quedaria, empipat, amb el dubte de què hi havia, però segurament el Germà Gran del Partit Comunista Orwellià m’hauria afegit a la llista negra.

- I si visqués a Suècia però tingués un ordinador comprat a la Xina, no m’ho hagués pogut ni baixar ni mirar. Estaria a la llista negra xinesa i votaria el Partit Pirata suec.

Moral: Content per una vegada de viure a les Espanyes i no gens resignat, avui al vespre repetiré la cerca emulística a veure si trobo d’una punyetera vegada Star Trek, que la vull veure!!!! (Però no tant com per pagar els 7,50€ d’una entrada al cine)

Nota sobre la foto: Buscant una imatge a Google Images m’ha aparegut aquesta, amb el títol “orgasmos en Star Trek”. L’he trobat brillant i bastant apropiada.

Fa dies se’m va encendre la bombeta i en van començar a venir més i més ànsies de veure Juegos de Guerra, protagonitzada per un Matthew Broderick adolescent. Per cert, que es veu que s’ha separat de la Sarah Jessica Parker, just ara que acabaven de tenir un fill.

L’agument és simple: L’any 83, en plena Guerra Freda i quan els ordinadors encara eren caríssims, exòtics, anaven amb diquettes d’aquells tipus “Tranchette” i la pantalla era verda i pre-Windows, un noi innocentó que se les dóna de hacker accedeix a l’ordinador més top secret de l’exèrcit dels Estats Units i comença a jugar-hi, sense adonar-se que està provocant que comenci la tercera guerra mundial.

Una pel.li divertida, per passar l’estona i que t’ensenya com han canviat les coses en 25 anys pel que fa la informàtica. I amb una estètica súuuper 80s!

Recomanable per quan tingueu ganes de fer un remember per a tots els públics.

Actualització: L’Ana de la feina també se l’ha mirada i em diu que és xula. Coincidim que el que és l’argument encara podria ser vàlid avui dia, sofisticant-lo una mica perquè els coneixiements mitjans d’informàtica són bastant més elevats, però que l’estètica és 80s total.

Sempre m’han agradat les pel.lis i les sèries de judicis: amb una bona trama, amb denses investigacions, acusats maquiavèlics, testimonis colpidors… Des del Perry Mason passant per la Ley de Los Ángeles o El Informe Pelícano, La Tapadera, etc.

Dilluns passat vaig veure un clàssic. Dirigida pel Billy Wilder, Witness for the Prosecution (“Testigo de cargo” a Espanya) em va encantar compta amb la Merlene Dietrich,  el Tyron Power i el Charles Laughton. La Dietrich fot un paperàs.

És entretinguda, amb tocs d’humor i el final un pèl adivinable (suposo que és el que té que sigui de fa 51 anys) però tot i així boníssima per gaudir d’una bona estona amb una trama que t’atrapa des del primer moment.

Feia gràcia sentir els diferents accents dels personatges: La Dietrich paaggla amb aksent alemany, jawohl, i el Tyron és americà, tot i que no arriba al texà rotllo Bush/ pato Donald. I el Laughton és anglès BBC, fantàstic.

 

Que per cert, mirant-me la cara de la Dietrich notava un dejavú total…

  

Col.lega! És clavada a la Madonna fa 50 anys, tot i que millor actriu: el mateix rostre inexpressiu, mirada dura, cara d’acer, pell massa fina pels seus 50 anys i posat femme fatal-mantis religiosa.

Tot sigui dit, a mi la Dietrich em posa, em dóna morbillo!!! (Ups, se m’ha escapat!)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.