Archives for posts with tag: pel.lis

Tenia pendent fer-vos dues recomanacions de dues pel.lis que m’han encantat. Són dues obres de temàtiques molt diferents, però les dues són bastant dures… i són en francès.

De Dioses y Hombres

Imatges d’aquí i d’aquí

Relata la història real d’un monestir catòlic  de la serralada de l’Atlas algerià quan, als anys 90, al país es desferma la guerra civil amb els fonamentalistes. Els monjos trapistes han de decidir si anar-se’n del país, o quedar-se per seguir servint a la comunitat, però afrontant les possibles conseqüències de la seva decisió: que els guerrillers fonamentalistes els pelin.

Potser un pèl lenta pel més gust, però mooooolt recomanable.

En aquesta pel.li francesa els actors ho fan supervament i està rodada “estil documental” (no sé com dir-n’hi, però espero que m’entengueu) per donar-li un to encara més cru i realista a la narració.

Un 9/10

Ah, em va fer gràcia una cosa de la pel.li: hi surt un personatge que es diu Khaled, com el meu company de feina :-)

Illégal

Imatges d’aquí i aquí

Una immigrant russa a Brussel.les se’n empesca mil i una per fer vida normal… fins que la policia la caça i l’envia a un centre de detenció per a immigrants il.legals. El seu fill adolescent, per sort, escapa.

La pel.lícula et narra el dia a dia, el (mal)tracte policial, les angoixes, les relacions amb el seu fill i l’amenaça de deportació. Mostra també la ‘kafkianitat’ del sistema legal europeu vers els immigrants: per una banda súper garantista, i per l’altre desoladorament cru, burocràtic, impersonal i… amb maltractaments inclosos!

Una pel.li imprescindible per veure un altre cantó de la realitat que veiem cada dia al carrer (la immigració extracomunitària). S’esdevé a Bèlgica, però podria passar perfectament a Barcelona… i no en queda cap dubte que el tracte oficial i policial seria igual o pitjor.

De debò, veieu-la, acabareu amb un nus a la gola, però és del tot recomanable!!

Un 9,5/10

Imatges d’aquí i d‘aquí.

El Pussy Wagon, recordem-ho, apareix també a l’últim vídeo, Telephone, de la Lady Gaga (concert a Barna quan???)

El cap de setmana ens va agafar una falera tarantinera.

Tot va començar perquè amb la Dawn estem fent un recorregut per les pel.lícules oscaritzades o nomindades als Oscars. Divendres vam veure el bòdrio de “The Hurt Locker”… amb previsió, la traducció espanyola n’hi ha dit “En tierra hostil” perquè li fotries una “hòstia” a qui ha donats tants premis a aquesta pel.li, per lenta, avorrida i sossa… Pffff ens va costar sang, suor i llàgrimes acabar-la! (Un 1/10)

Per reanimar-nos, dissabte vam passar a “Inglourious Basterds” (“Malditos bastardos”), en què el Tarantino se’n va a la Segona Guerra Mundial per matar el Hitler. Aquesta, sí, és bona! És divertida i a més mitja pel.li és en alemany, os sigui que em va anar de conya per practicar… (o intentar-ho snif snif :-( ).

Aquesta sí que la recomano. És un 7/10.

I com que li havíem agafat el tranquillo al Tarantino,  vam mirar Kill Bill. L’1 i l el 2, que ja que ens hi posem, no ho deixarem pas a mitges!

Dec ser l’única persona del món que no havia vist Kill Bill encara, i el cert és que em va agradar. Fa gràcia veure com s’inispira descaradament en les pel.lis setanteres del Bruce Lee (cosa que la Dawn em va recordar unes cent vegades :-P ).

Si agafem els dos volums com una sola pel.li, la vaig trobar massa llarga… algunes escenes de lluita duren massa.

Per contra, la música és genial (a veure si avui me’n poso la BSO a l’Spotify!) i l’Uma Thurman broda el seu paperàs!

La nota graciosa és que cada cop que apareixia el David Carradine, no podia deixar d’imaginar-me’l dins d’un armari, despullat i amb els collons entortolligats amb fil de pescar… Uuurgh quin mal!

Diríem que Kill Bill és, també, un 7/10. Podria ser un 8-8,5 si fos més curta.

Com he dit abans, vam tornar dissabte al vespre de Caldes taaan tips i taaan relaxats, que de l’únic que vam tenir ganes va ser d’escarxofar-nos al sofà i veure alguna pel.li.

En vam veure dues:

Primer Milennium 2, que no ens va agradar gaire, comparada amb la primera: massa simplista. Esclar que el segon llibre també és el pitjor dels tres… (Un 2/10)

I després vam veure la molt bona La cinta blanca, del Haneke. Guanyadora de la Palma d’Or i de bastants premis, s’esdevé al nord d’Alemanya just abans de la Primera Guerra Mundial. Crec que queda molt ben resumida amb la següent cita del director “Les guerres del dia a dia condueixen a les grans guerres“. La trobo molt bona, magníficament dirigida i interpretada. Un 9/10.

(Del Haneke n’he vist Caché i Funny Games. Les vaig trobar totes dues molt molt bona)

Aquest estiu he vist les següents pel·lis:

- El primer dia de la resta de la teva vida: Comedieta francesa que vam anar a veure una mica perquè sí, perquè veníem de passar el dia a Vacarisses i ens va picar d’anar al cine, i a l’Irene i l’Àlex els feia gràcia aquesta. Mostra el pas del temps i com canvien les persones en el si d’una “familie” francesa. Bona música a la banda sonora. Un 7,5, apa!

- Coco Chanel: La vam veure amb la Dawn a Hong Kong. A mi em va agradar. A ella no tant. Un 6,5

- 3 díes amb la família: Pel.li catalana d’una directora novella, Mar Coll, que em va sorprendre més que positivament. Retrata a una família típica catalana (em recorda la meva… ups!) quan es mor el patriarca. Magistralment interpretada per Nausicaa Bonnín i l’Eduard Fernández. Molt i molt bona. Un 9,5 fregant el 10.

- The Visitor: Me’n vaig assabentar llegint al diari que era un èxit inesperat i que l’afluència de públic havia fet que aquesta obra nord-americana sobre la immigració il.legal, portés més de dos mesos a cartellera. Hi vam anar la setmana passada amb l’Ester i és tendra i maca, a banda de reunir actors genials. Una mica previsible, trobo, perxò. Un 7, 25

- Ponyo al penya-segat: No es pas nova, però feia temps que tenia pendent aquesta pel.li d’animació japonesa de Hayao Miyazaki, l’autor d’altres obres mestres com Porco Rosso, El castell encantat, Los viajes de Chihiro, La princesa Mononoke, etc. Va millorant amb le temps, trobo, i Ponyo l’he trobat genial: sentimental sense ser sentimentaloide, podríem dir que és la versió japonesa -i millorada (menys culebrònica)- de La sirenita. I jo estic per fundar el club de fans de la Ponyo!!!! També un 9,5

En resum, sense miraments, recomano una pel.li made in casa nostra (3 dies amb la família) i una altra del país del sol naixent, Ponyo. Porque yo ponyo y no saquio (doleeeeeeent, ho séeee)

Sempre m’han agradat les pel.lis i les sèries de judicis: amb una bona trama, amb denses investigacions, acusats maquiavèlics, testimonis colpidors… Des del Perry Mason passant per la Ley de Los Ángeles o El Informe Pelícano, La Tapadera, etc.

Dilluns passat vaig veure un clàssic. Dirigida pel Billy Wilder, Witness for the Prosecution (“Testigo de cargo” a Espanya) em va encantar compta amb la Merlene Dietrich,  el Tyron Power i el Charles Laughton. La Dietrich fot un paperàs.

És entretinguda, amb tocs d’humor i el final un pèl adivinable (suposo que és el que té que sigui de fa 51 anys) però tot i així boníssima per gaudir d’una bona estona amb una trama que t’atrapa des del primer moment.

Feia gràcia sentir els diferents accents dels personatges: La Dietrich paaggla amb aksent alemany, jawohl, i el Tyron és americà, tot i que no arriba al texà rotllo Bush/ pato Donald. I el Laughton és anglès BBC, fantàstic.

 

Que per cert, mirant-me la cara de la Dietrich notava un dejavú total…

  

Col.lega! És clavada a la Madonna fa 50 anys, tot i que millor actriu: el mateix rostre inexpressiu, mirada dura, cara d’acer, pell massa fina pels seus 50 anys i posat femme fatal-mantis religiosa.

Tot sigui dit, a mi la Dietrich em posa, em dóna morbillo!!! (Ups, se m’ha escapat!)

(Ei, us hi heu fixat, eh, q el punt de l’ela geminada l’he posat al mig [maj + 3] en comptes d’avall!!??)

 

Se m’acumulen les pel.lis (aquí ja no. Sorry, mandra) per anar a veure al cine:

  1. Los crímenes de Oxford. A aquesta potser hi vaig avui
  2. The Hula Girls. No sé de què va: només q la fan als cines de sota l’oficina i que és japa i molt premiada per l’acadèmia japa de cineme
  3. Viaje a Darjeeling: em feia mandra però tothom diu que està taaaaan bé…

—————-

- Actualització 30/01/2008 15.27h -

Vist el post q vaig penajr ahir (“Estalviador“), he decidit fer ús de la “mula” per veure aquestes pel.lis. Hi ha més oferta mulera que al cine! Puc triar en quin idioma vui la VO, en quin idioma els subtítols, etc.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.