Archives for posts with tag: Pis

Som la Dawn, el Cèdric i l’Òscar Adams hehehe. Foto d’aquí

Ens ho prenem amb filosofia, però és cansat. Quan un pis porta molts anys que no s’hi viu, comença a caure a trossos.

Quan ens vam mudar a Sabadell, el nostre pis portava 6 anys buit i gairebé 10 anys sense fer-s’hi res.

A banda de dedicar cap de setmanes sencers a llençar trastos, trastos i més trastos, en dos mesos ja hem viscut:

  1. Una apagada elèctrica
  2. Es va trencar el tub de la rentadora, es va inundar el cel obert i la cuina (20 minuts sortint aigua a dojo fins que vam trobar la clau de pas) i el veí de sota té goteres que l’assegurança no cobreix
  3. Es va trencar la porta d’un armari empotrat-traster i la vam haver de reparar
  4. Ahir a les 23.30 sento un bip-bip-bip… i és el congelador: la porta no tancava pq tenia massa gel acumulat. Ja ens veus amb un martell trencant el gel a corre cuita. En teoria la nevera és no-frost… però el congelador no ho deu ser!

I encara queda acabar de pintar, acabar de llençar una habitació plena (plena!) de trastos, arreglar alguna aixeta, canviar llums perquè fonen bombetes…

És molt cansat,  però no desesperem. Aquest pis s’ha convertit en el nostre projecte 2011.

Brillant imatge d’aquí

Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.

Els propers mesos seran de gran provisionalitat…

  • Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
  • Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
  • El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
  • El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
  • El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
  • Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
  • Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
  • 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
  • Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
  • Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!

 

Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.

Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.

(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)

Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.

Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!)  vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.

Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.

En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!

Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:

a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€

b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€

I ens vam decantar pel primer, el barat.

Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…

…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.

Ens agafa una depre de cavall.

Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.

Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!

En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…

El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.

Bueno! Un raig d’esperança!

Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a  veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.

I així ha estat.

Ara falta començara fer la paperassa.

Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.

I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.

Buf quin estrés!!!

[Nota: he retirat el mapa i l'adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me'n adonar!]

Us en recordeu que tenia des de l’abril el meu pis en venda o lloguer? L’hi vam posar primer per testejar el mercat. El vam posar de lloguer a un preu massa barat i vam tenir una desbandada de trucades. Vam decidir provar a verue si es venia, però no.

Fa deu dies vam tornar-lo a posar de lloguer a un preu més elevat i en una setmana vam trobar llogater. Ahir vam firmar el contracte amb el Dan, un noi anglès súper simpàtic i especialista en publicitat online i posicionament CEO.

Entrarà a viure-hi l’u de novembre, la qual cosa vol dir que… ja ens podem espavilar! Tenim dues setmanes per trobar pis i fer la mudança.

(Esclar que, a males, ens podríem refugiar a casa ma família, però millor fer com si aquesta possibilitat no existís.)

Trobar un pis de tres habitacions a Barcelona que estigui bé per un preu de menys de 850€ costa. O són foscos, o vells, o en zones dolentes, o tenen cuines i banys setanteros, o són zulos o son un primer pis situat damunt d’un bar en un carrer híper sorollós.

Però 850€ és el límit que ens hem marcat. I hem trobat només 6 pisos que valgui la pena visitar.

I quan els visites… de moment els hem descartat tots.

Dimarts farem intensiva de cerca de pis a Sabadell, el nostre Pla B. En un dia en veurem com deu o dotze. Tots molt més nous, més barats i més grans. I la gent més simpàtica! (Deu ser perquè hi ha menys demanda? Deu ser perquè els sabadellencs som collonuts?) :-D

Aquesta situació ens porta, de nou, a la disjuntiva: Barcelona o Sabadell?

Ai mare, que complicat!!!

Si no tinguéssim el Cèdric, clarament Barcelona. Una parella jove, sense lligams, viure a BCN és més divertit. Barcelona és una ciutat fantàstica.

Amb el nen… t’ho planteges diferent… a Sabadell el pis estaria al centre, amb molt bona oferta d’escoles públiques bones, és més petit i tranquil, més segur per educar un nen, tens la família més a prop…

El que ja deia fa dies, que tinc el cor partit i no sabem què fer.

Suposo que dimarts haurem de decantar-nos!

Que difícil!!!

Foto d’aquí

Torna a començar el curs i tornen els projectes i les planificacions:

  • Reprenc la meditació. En torno a fer cada dia i a més, per a més constància, m’he apuntat a un curs de quatre hores el 17/10 dels de Vipassana i a un altre de tres setmanes dels de Brahma Kumaris que començaré el 02/11 i serà tres cops per setmana de 07.30 a 08.30 (sí ben d’hora al dematí, així no perdo temps d’estar amb la Dawn i el Cedriquet al vespre). Així m’obligo a fer-ne.
  • El 09/10 començo un nou curs d’alemany al Goethe Institut, 3 hores els dissabtes. Faré el nivell B2, aquest any
  • El 07/12 anem al concert de la Lady Gaga
  • Del 08-29/12 serem a Hong Kong perquè el Cèdric conegui els seus avis, tiets i cosineta. Passarem el Nadal, doncs, amb els amics i família de la Dawn.
  • En algun moment o altre haurem de mudar-nos de pis. No m’hi estenc més perquè és un tema que em fa una súper mandra…
  • Quan torni de Hong Kong em reapuntaré al gimnàs. No sé a quin, ja ho veurem. De segur que no m’hi gastaré gaire pasta, perquè amb el Baby C no tinc tant de temps com això.

De moment això és tot per al que queda d’any.

I vosaltres, com heu començat el nou curs?

Els canvis personals i familiars solen comportar canvis en l’estil de vida.

I tenir un fill és un canvi important! :-)

Amb la Dawn portem temps parlant de com el volem educar, quins valors li volem transmetre, etc. La part fàcil és els idiomes (serà súper multlíngüe!), però després hi ha el valorar l’esforç, l’aprendre a ajudar, a compartir, a no tenir-ho tot (per exemple, no el pensem inundar de joguines)…

També portem parlant d’on viure. No tenim clar a on acabarem visquent, però tenim clar que tard o d’hora, quan el Cèdric necessiti una habitació pròpia, canviarem de pis. I l’únic requisit indispensable és que el pis nou tingui com a mínim 3 habitacions i terrassa! Per plantar-hi el meu hortet (no creieu que també pot resultar molt educatiu per al Cèdric?), perquè el nostre fill hi jugui, per fer-hi sopars a l’estiu i esmorzars els caps de setmana d’hivern. Qualitat de vida.

Però també em porta a repensar-me el meu estil de vida personal. M’estic replantejant totes les necessitats que tinc. Són reals o creades pel “Sistema”? M’aporten valor i felicitat, o només són fruit de l’ansietat de consumir?

M’estic informant bastant, últimament, d’un moviment anomenat “Minimalisme” (aquí i aquí, per exemple). En poques paraules, es tracta de reduir la teva vida a només aquelles possessions que realment necessitis (diuen que menys de 100) per guanyar independència i serenitat personals.

Molts dels que aboguen pel “minimalisme” són joves americanets que vieuen d’escriure blogs i que ara han descobert que es pot viure sense cotxe. No és el mateix quan vius sol i sense lligams, que quan tens una família. Però la idea de fons crec que és bona.

Ves per on, potser la crisi mundial ens pot servir per, per fi, repensar el consumisme desaforat?

Una de les recomanacions que fan és que cada dia et desfacis d’un objecte. Així vas dessaturant la reva vida sense presses, però sens pausa.

He reduït moltíssim la meva roba, ara entraré a reduir els llibres i CDs (però és que algú encara n’escolta??). Un altre pas serà desfer-me d’estris de cuina que mai fem servir. Apa, adéu!

Ja us explicaré com evoluciona, però certament crec que el “menys és més” es pot aplicar a gairebé totes les situacions de la vida. No sóc hippie ni molt menys, però crec sincerament que cal un canvi de valors a la nostra cultura si volem ser més feliços tots nosaltres, i la resta d’éssers, plantes, animals, animalons i espècies vàries del planeta.

Vull ser un ciutadà responsable, íntegre i feliç, i vull educar el meu fill com a tal.

Ahir vam posar el meu pis al mercat.

Està tant a la venda com de lloguer, perquè, tot i que preferiria vendre’l, el mercat no sembla fàcil i per tant també estic disposat a llogar-lo durant un parell o tres anys.

De moment és un èxit rotund. Vaig penjar-lo ahir a la nit i només aquest matí ja he rebut 10 emails i dues trucades que s’han traduït en 2 visites dimecres i dijous.

Acostumat a viure-hi cada dia ja no t’hi fixes, però vist així en foto, el trobo molt maco!

Lectors meus, si us interessa o sabeu d’algú que li pugui interessar digueu-m’ho!

El podeu veure aquí (venda) i aquí (lloguer)

ACTUALITZACIÓ 13/04/2010————–

En menys de 24 hores he rebut 20 emails, unes 20 trucades i tinc muntades 15 visites. I em segueixen trucant sense parar… Ja no dono l’abast.

Vist l’èxit, hem decidit que modificaré l’anunci: el pis ja no estarà de lloguer, només a la venda o de lloguer opció de compra. Amb aquesta opció, qui s’hi interessés ens pagaria una paga i senyal, pot llogar el pis durant dos o tres anys i en acabat el termini acordat ha de comprar el pis. Si el compra, tot l’abonat per la paga i senyal i pel lloguer es resta del preu de compra. Però si es fes enrere, perd la paga i senyal.

De fet, estic aclaparat per l’allau de trucades i mails, però també encoratjat: vam posar l’anunci només per testejar el mercat. La nostra intenció inicial no era mudar-nos fins a finals d’any. Per tant, vist l’èxit, doncs, canviarem l’estratègia…

…va anar bé.

Imatge treta d’aquí

Es van aprovar nou president i vicepresident i per sort encara falten molts anys abans no em toqui a mi.

Es va comentar un problema d’humitats dels locals de la planta baixa i vam mirar-nos pressupostos per rehabilitar l’antic pis de la porteria i llogar-lo. El problema és que és tan petit que s’han de fer deu mil jirimèjies perquè ens en donin la cèdul.la d’habitabilitat.

Vaig proposar el tema dels horts urbans i va ser un posicionament de veïns grans contra veïns joves. Els veïns grans esgrimien que: “què és això de plantar tomaqueres al terrat, on s’és vist!”; “a veure si ara farà malbé el terrat”; “ui, quanta complicació, millor no fer res”. Com es pot veure, tots ells arguments de pes.

És cert que, per part del sector pro-hort urbà -i meva en particular com a proponent del tema- ens faltava aportar més informació. Ahir es tractava, de totes maneres, de comentar-ho a la comunitat i obtenir-ne el vistiplau per poder començar a trucar empreses que s’hi dediquen, mirar-ne la factibilitat, demanar pressupostos, etc. I poder-ho presentar al veïnat ja amb propostes i dades sobre la taula.

De la comunitat tant sols ens cal el permís per poder-ho fer (i s’ha d’aprovar amb el 80% dels veïns a favor). I els qeu vulguem muntar-nos el nostre hortet, ja ens organitzarem i ens ho pagarem!

Ara, si s’acaba fent, quan vegin els nostres formosos tomàquets i les nostres fenomenals cebes, que ningú no ens vingui al darrere! Too late my friend!

Avui al vespre tenim reunió de veïns… Aquestes reunions em tenen sempre entre avorrit i expectant.

Entre els punts de l’ordre a dia, hi figura:

- Aprovar els comptes anuals

- Decidir què en fem del pis de la porteria (hi ha un antic piset a l’entresòl, de 30m2, propietat de tota la comunitat, que és on vivia la portera, però fa anys que està tancat i barrat. S’ha de decidir si el venem, si l’arreglem i el venem, si l’arreglem i el lloguem…)

- Proposar nou president i secretari de la comunitat, tot i que suposo que la veïna del 3r 2a, seguirà un any més. Ho fa prou bé. Mentre no em toqui a mi…

A més, jo vull proposar de muntar un hort urbà, els veïns que ho vulguem, al terrat. Que jo sapiga, en som tres: jo, la del 3r 2a i una noia jove del 4t 1a, em sembla.

El meu edifici és una barreja entre joves hippiguais (com la veïna del 4t 1a o jo), veins de tota la vida, i immigrants sudamericans, xinesos i filipins. La veritat és que n’estic força content.  Al menys fins ara mai no hi he tingut problemes, ans al contrari, els veïns sempre semblen tranquils i més aviat disposats a ajudar i a fer millores.

Dissabte passat vam anar a ajudar a pintar el nou pis de la Laura. Ben comunicat i amb una bonica terrassa per prendre-hi el sol a l’estiu o fer-hi festetes i barbacoes, li calia una mà de pintura…

Una mà que n’acabarien siguent tres, perquè als inquilins anteriors els molava el taronja cridaner i el verd xisclaire. I la Laura ho volia tot blanc nuclear.

Va ser divertit, com demostren aquestes fotos:

alex

L’Àlex aka Alexei

amparo

L’Amparito

dani

El Daniel-san

irene

La Irene súper eurobloguera

jordi

El Jordi

laura

La Laura, la nostra jefa (es va portar bé amb nosaltres pobres pintors)

oscar

Moi-même

Per dinar ens vam jalar unes pizzes del telepizza, molt bones, que em van deixar taaaaan híper tip, que no vaig ni sopar.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.