Archives for posts with tag: platja

Un cop llevats, begut el cafè i llegides les notícies per internet, ens disposem a fer plans per avui: En breu, dinar veient la nostra nova sèrie preferida, la hilarant Modern Family (millor que els Simpsons quan eren bons). Després platgeta i, un cop banyats i torrats, gimnàs.

I tota l’estona, esperant que el Cèdric es decideixi a venir, que ja estem impacients! :-)

Mentrestant, per celebrar que és diumenge, que les temperatures han baixat i no fa aquesta calor espantosa de la setmana passada, i que s’han d’apreciar les eptites coses, us deixo amb unes fotos que mostren el progrés del nostre hortet balconil…

El carbassoner ja comença a tenir babycarbassons

Els nostres enciamets segueixen creixent ben boniquets

Goita tu, com comença a enfilar-se!!!

I com a bonus tracks:

El Coco i la Mafi descansant

Les nostres granotetes. Hi ha qui té nans al jardí, hi ha qui hi té flamencs. Nosaltres preferim les granotetes:

“Les granotes canten

Xalalalalà

Les granotes canten

Xalalalalà

Quan van a passejar”

Hehehe

Espero que estigueu passant un molt bon cap de setmana, gent!

Dissabte va ser un dia de platja fallit (però reeixit en tota la resta, que ens ho vam passar genial!)

Però diumenge al matí, vam veure que fotia un sol esplèndid, i cap a la Barceloneta falta gent!

Jo vaig aprofitar per prendre el sol i llegir, pero la valenta de casa es va banyar i tot!!!

Imatge treta d’aquí

A les 9.30 teníem visita amb la llevadora. Tot ha anat bé, el Cèdric està perfecte, la Dawn haurà de fer una mica de règim (“res de sucres, ni en les begudes, ni amb el cafè, ni enlloc. Ni sucs tampoc”) perquè s’està engreixant massa, però tampoc res de greu, perquè al test O’Sullivan de sucre en sang (a moltes dones se’ls dispara la diabetis durant l’embaràs, per després desaparèixer) ha sortit perfecta.

Ara hem de prendre decisions de quin tipus de part volem, perquè ja està al caure que haurem de triar “protocol de part”… i un cop a l’hospital lluitar perquè ens el respectin. Volem un part natural, però sense patir, segurament amb epidural.

Hem tingut sort perquè a La Maternitat, l’hospital on tindrem el Cèdric, de fet fomenten els parts naturals (el Govern català es va adonar ja fa uns anys que el eprcentatge de cessàries sobrepassava amb escreix els límits de lo raonable). I hem tingut sort perquè la nostra llevadora és súper pro parts naturals. De fet, forma part d’una associació per ajudar les dones que volen parir a casa.

No és el nostre cas, però ens ha dit que hi demanem hora perquè ens podrà orientar sobre totes les possibilitats que tenim amb més calma que no a la consulta del CAP.

I a banda d’això… fot un dia de puta mare, un dia perfecte de primavera: cel blau, sol solet, calor però airet fresc… Ja estem rumiant a quina platja anirem dissabte a inaugurar la temporada si el temps es manté! Sitges té all the numbers, però ja veurem…

És ja un tema d’humor negre. Fa uns dies li vaig comentar a la Dawn que m’agradaria escriure un llibre, però que no sé de què.

Dilluns passat vam decidir anar a Sitges a passar-hi el dia i fer l’última banyadeta de la temporada. La cosa pintava súper bé: un súper sol que fotia, a la platja hi havia la gent justa i l’aigua estava més calenta del que m’esperava si tens en compte que estem a l’octubre! De fet, jo no les tenia totes que ens acabéssim banyant, em pensava que només podríem prendre el sol.

Però ens vam banyar, em vaig ficar a nedar i jo, tot d’una, em miro la mà esquerra i començo a cridar “Fuck!! The ring!!!” Havia perdut l’aliança. Fica’t a buscar-la sota l’aigua. Va ser impossible. El món se’m feia a miques.

En el meu moment de màxima desesperació, la Dawn em diu:

- Now you have a title for your book: “The Loss of the Ring” -i es fica a riure

- Actually, it could be a movie- li dic jo, pensant en les pel.lis aquestes tipus “Atrápalo cómo puedas” que a Hollywood fan de tant en tant per enfotre-se’n d’alguna altra pel.li taquillera

- Yes, a gnome has lost his ring at the beach and now has to travel all the way to Hong Kong to get a new one

I tots dos vam esclafar a riure.

Ara el terme “the loss of the ring” ja s’ha convertit en un clàssic de les nostres converses.

La imatge és d’aquí

La piscina del meu gimnàs

Aquest capde pinta súper guai. No faré res en particular, però en tinc unes ganes boges!!!

Ara com ara, el maxiplan seria estrenar la temporada platgil o piscinil (segurament me n’aniré a la piscina del meu gimnàs a prendre el sol i banyar-me, anar a la platja sempre m’acaba fotent pal). Oh síiiiii! tot dissabte a la tarda estirat sota un sol que “te torras” hahahaha (ho sento, em faig riure a mi mateix amb aquest acudit més vell que el nar a peu) :-D

Ah, i avui també estrenen la pel.li de Los hombres que no amaban a las mujeres!! Buff hi he d’anar!!!

A banda, he de portar la funda nòrdica i un parell de jaquetes a la tintoreria, que me les rentin i plastifiquin fins l’hivern vinent, netejar una miqueta el piset, com cada setmana, estudiar japo, quedaré amb l’Àlex (temporalment desirenitzat) i, segurament, amb la meva excompanya de japo, la Tònia, que li he de donar un póster de kanjis súper xulo qeu vaig comprar-nos per internet.

tortugues HK

Segurament també faré una festa de comiat a la Sydney i a la Camberra. Fa al menys deu anys que les tenim, els últims 4 visquent amb mi, i ja no són felices. Me’n vaig adonar de sobte a Hong Kong. Vam anar a un parc on hi havia un estany ple de tortugues com les meves nedant o prenent el sol amb una pinta de felicitat total! Em vaig adoar que la Sydney i la Camberra també haurien de poder viure així.

La Dawn em va explicar que les hi duia la gent que les comprava petities i quan creixien ja no se’n volia fer càrrec. 

Total, que deixaré la Sydney i la Camberra a la bassa que hi ha al parc de la Ciutadella. Si hi han peixets, de segur que també hi poden nedar lliurement tortuguetes!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.