Archives for posts with tag: Poble Sec

Us en recordeu que tenia des de l’abril el meu pis en venda o lloguer? L’hi vam posar primer per testejar el mercat. El vam posar de lloguer a un preu massa barat i vam tenir una desbandada de trucades. Vam decidir provar a verue si es venia, però no.

Fa deu dies vam tornar-lo a posar de lloguer a un preu més elevat i en una setmana vam trobar llogater. Ahir vam firmar el contracte amb el Dan, un noi anglès súper simpàtic i especialista en publicitat online i posicionament CEO.

Entrarà a viure-hi l’u de novembre, la qual cosa vol dir que… ja ens podem espavilar! Tenim dues setmanes per trobar pis i fer la mudança.

(Esclar que, a males, ens podríem refugiar a casa ma família, però millor fer com si aquesta possibilitat no existís.)

Trobar un pis de tres habitacions a Barcelona que estigui bé per un preu de menys de 850€ costa. O són foscos, o vells, o en zones dolentes, o tenen cuines i banys setanteros, o són zulos o son un primer pis situat damunt d’un bar en un carrer híper sorollós.

Però 850€ és el límit que ens hem marcat. I hem trobat només 6 pisos que valgui la pena visitar.

I quan els visites… de moment els hem descartat tots.

Dimarts farem intensiva de cerca de pis a Sabadell, el nostre Pla B. En un dia en veurem com deu o dotze. Tots molt més nous, més barats i més grans. I la gent més simpàtica! (Deu ser perquè hi ha menys demanda? Deu ser perquè els sabadellencs som collonuts?) :-D

Aquesta situació ens porta, de nou, a la disjuntiva: Barcelona o Sabadell?

Ai mare, que complicat!!!

Si no tinguéssim el Cèdric, clarament Barcelona. Una parella jove, sense lligams, viure a BCN és més divertit. Barcelona és una ciutat fantàstica.

Amb el nen… t’ho planteges diferent… a Sabadell el pis estaria al centre, amb molt bona oferta d’escoles públiques bones, és més petit i tranquil, més segur per educar un nen, tens la família més a prop…

El que ja deia fa dies, que tinc el cor partit i no sabem què fer.

Suposo que dimarts haurem de decantar-nos!

Que difícil!!!

Aprofitant que dilluns era festa a Barna i que fotia un dia esplèndid de primavera, vam aprofitar per sortir a passejar: Vam pujar amunt fins a Montjuïc, on vam passejar pels Parc de la Primavera.

Hi vam descobrir una zona immensa de jocs infantils preciosa on vam estar jugant al gronxador com la canalla!! :-D I és a només cinc minuts de casa! Oh i com hi portarem el Cèdric!!!!

D’allà vam passejar pel barri i vam creuar el Raval fins a la Rambla i la Plaça del Pi, on vam fer un cafè amb gel jo (el meu primer de la temporada!) i un cafè amb llet la Dawn. Va ser al mateix cafè on la Dawn i jo vam tenir la nostra primera cita :-P

Vam tornar xino-xano cap a casa ben contents.

Divendres passat, al vespre, de cop i volta, comença a sonar música boníssima tocada en acústic. Versions d’Amaral, de Bob Marley i d’altres grans clàssics.

Sortim al balcó i a l’altra banda del carrer, un un dels baixos, hi havia la persiana pujada i dos tipus tocant.

No sé si es pot apreciar gaire bé a la foto, però va ser un moment entranyable, dels que et fan pensar “que guai! això només pot passar al Poble Sec!”.

Els vaig fer fotos i se’n van alegrar.

Ahir vam posar el meu pis al mercat.

Està tant a la venda com de lloguer, perquè, tot i que preferiria vendre’l, el mercat no sembla fàcil i per tant també estic disposat a llogar-lo durant un parell o tres anys.

De moment és un èxit rotund. Vaig penjar-lo ahir a la nit i només aquest matí ja he rebut 10 emails i dues trucades que s’han traduït en 2 visites dimecres i dijous.

Acostumat a viure-hi cada dia ja no t’hi fixes, però vist així en foto, el trobo molt maco!

Lectors meus, si us interessa o sabeu d’algú que li pugui interessar digueu-m’ho!

El podeu veure aquí (venda) i aquí (lloguer)

ACTUALITZACIÓ 13/04/2010————–

En menys de 24 hores he rebut 20 emails, unes 20 trucades i tinc muntades 15 visites. I em segueixen trucant sense parar… Ja no dono l’abast.

Vist l’èxit, hem decidit que modificaré l’anunci: el pis ja no estarà de lloguer, només a la venda o de lloguer opció de compra. Amb aquesta opció, qui s’hi interessés ens pagaria una paga i senyal, pot llogar el pis durant dos o tres anys i en acabat el termini acordat ha de comprar el pis. Si el compra, tot l’abonat per la paga i senyal i pel lloguer es resta del preu de compra. Però si es fes enrere, perd la paga i senyal.

De fet, estic aclaparat per l’allau de trucades i mails, però també encoratjat: vam posar l’anunci només per testejar el mercat. La nostra intenció inicial no era mudar-nos fins a finals d’any. Per tant, vist l’èxit, doncs, canviarem l’estratègia…

Avui al vespre tenim reunió de veïns… Aquestes reunions em tenen sempre entre avorrit i expectant.

Entre els punts de l’ordre a dia, hi figura:

- Aprovar els comptes anuals

- Decidir què en fem del pis de la porteria (hi ha un antic piset a l’entresòl, de 30m2, propietat de tota la comunitat, que és on vivia la portera, però fa anys que està tancat i barrat. S’ha de decidir si el venem, si l’arreglem i el venem, si l’arreglem i el lloguem…)

- Proposar nou president i secretari de la comunitat, tot i que suposo que la veïna del 3r 2a, seguirà un any més. Ho fa prou bé. Mentre no em toqui a mi…

A més, jo vull proposar de muntar un hort urbà, els veïns que ho vulguem, al terrat. Que jo sapiga, en som tres: jo, la del 3r 2a i una noia jove del 4t 1a, em sembla.

El meu edifici és una barreja entre joves hippiguais (com la veïna del 4t 1a o jo), veins de tota la vida, i immigrants sudamericans, xinesos i filipins. La veritat és que n’estic força content.  Al menys fins ara mai no hi he tingut problemes, ans al contrari, els veïns sempre semblen tranquils i més aviat disposats a ajudar i a fer millores.

Imatge “gangsta” trobada per internet

No sé si heu seguit gaire les notícies aquests darrers dies. L’altre dia es veu que van matar un noi d’origen dominicà en una baralla al carrer a la sortida d’una discoteca llatina de la Zona Hermètica de Sabadell.  El noi, en comptes d’avisar l’ambulància, va fer que els seus col·legues el portessin a casa a Barna, però la seva família, en veure que estava fatal, va avissar corrents l’ambulància. Va morir al cap de poc a l’hospital de ferida de ganivet.

Aquest noi de 19 anys és del meu barri, el Poble Sec.

El meu barri no és especialment insegur. De fet el trobo encantador. És un barri humil, però quan m’hi vaig comprar el pis, ho vaig fer perquè està ben cèntric, al costat de Montjuïc, és tranquil i té molt d’encant.

El barri és una barreja de gent gran de tota la vida, immigrants (sobre tot llatinoamericans i paquistanesos, tot i que també hi ha xinesos) i joves guais que volem viure a la ciutat. Més o menys un terç de cada.

La cantonada del meu carrer amb Blai és el punt de trobada dels llatins del barri. Blai és peatonal i l’artèria principal, ple de restaurants xulíssims. Passis per aquesta cantonada a l’hora que hi passis, sempre hi ha drets, xerrant, uns 20 llatinoamericans, la majoria joves i vestits rotllo ghetto gangsta. Al principi em fotien una mica de por, però al final ja no. Me’ls coneixia de cara i més aviat em semblaven jovenets perduts (no fan pinta ni d’estudiar ni de treballar) que volen imposar, que no res més. Una mica guarros, perquè les papereres no van amb ells, però i prou.

Doncs tela, perquè el nano aquest mort era un dels habituals d’aquesta colla!

Aquesta setmana cada dia, en aquesta cantonada punt de trobada, la comunitat dominicana del barri s’ha dedicat a deixar-hi espelmes, missatges de “No te olvidaremos” i “Forever Tiger”. Quan hi passava al vespre tornant a casa, estaven tots reunits fent una mena de missa rara: resant i bevent cervesa. Semblava vudú. Quan hi passava al matí, t’hi trobaves les brigades de neteja preguntant-se què fer-ne dels grafitis de “RIP Tiger forever” i tots els ciris que havien deixat les voreres empastifades de cera cremada.

Ahir, per sort, ja no hi havia ningú congregat i estava tot net. A més hi devien haver passat els antigrafitis, perquè les parets estaven netes i la cera treta.

I què en penso jo? Doncs vàries coses:

- Jolín, quin perill que corre pel barri, que s’esbatussen a cops de navalla a la mínima de canvi. Que ho facin al seu país!

- Pobra gent, se’ls mor un noi i no tenen enlloc més on ajuntar-se per plorar-ne la mort

- Cal que ho enguarrin tot?

- Perquè l’ajuntament ha trigat 4 dies a netejar?

O el canvi climàtic provoca estius cada cop més freds, o visc en una espècie de microclima poblesequenc. Al vespre, només que obri la finestra de l’habitació i el balcó, m’entra una corrent d’aire ben freda. Ve vent de Monjuïc, que suposo que amb els arbres i tal deu estar més fresquet i, la veritat és que m’he d’acabar tapant!

Alguns dies dormo amb tot obert i tapat amb un llençol i d’altres, quan ja he llegit una estona i ja toca apagar el llum, tanco el balcó, tanco la finestra i tanco la porta de l’habitació i tot i així segueixo tenint fresqueta! Es dorm de conya!!!!

Això en ple mes de juliol!!!

Ben bé que al barri hi ha de tot, fins i tot fresca a l’estiu!

———-

Això sí, la majoria de nits que dormo amb tot obert, m’he de ficar taps a les orelles perquè als veïns de sota els dóna per trucar al seu país, veure la tele i discutir-se a masses decibels (pero sho sha te diiihhe, que no vinieses todo bebido), a la una de la nit, i amb tot obert.

I, sigui com sigui, molts dies me n’he de posar igualment a les sis de la matinada perquè els putos ocells comencen a refilar. Veus, estar envoltat de natura té el seus avantatges (fresqueta a l’estiu) però també els seus inconvenients (bèsties pardes piuladores).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.