
Us en recordeu que tenia des de l’abril el meu pis en venda o lloguer? L’hi vam posar primer per testejar el mercat. El vam posar de lloguer a un preu massa barat i vam tenir una desbandada de trucades. Vam decidir provar a verue si es venia, però no.
Fa deu dies vam tornar-lo a posar de lloguer a un preu més elevat i en una setmana vam trobar llogater. Ahir vam firmar el contracte amb el Dan, un noi anglès súper simpàtic i especialista en publicitat online i posicionament CEO.
Entrarà a viure-hi l’u de novembre, la qual cosa vol dir que… ja ens podem espavilar! Tenim dues setmanes per trobar pis i fer la mudança.
(Esclar que, a males, ens podríem refugiar a casa ma família, però millor fer com si aquesta possibilitat no existís.)
Trobar un pis de tres habitacions a Barcelona que estigui bé per un preu de menys de 850€ costa. O són foscos, o vells, o en zones dolentes, o tenen cuines i banys setanteros, o són zulos o son un primer pis situat damunt d’un bar en un carrer híper sorollós.
Però 850€ és el límit que ens hem marcat. I hem trobat només 6 pisos que valgui la pena visitar.
I quan els visites… de moment els hem descartat tots.
Dimarts farem intensiva de cerca de pis a Sabadell, el nostre Pla B. En un dia en veurem com deu o dotze. Tots molt més nous, més barats i més grans. I la gent més simpàtica! (Deu ser perquè hi ha menys demanda? Deu ser perquè els sabadellencs som collonuts?)
Aquesta situació ens porta, de nou, a la disjuntiva: Barcelona o Sabadell?
Ai mare, que complicat!!!
Si no tinguéssim el Cèdric, clarament Barcelona. Una parella jove, sense lligams, viure a BCN és més divertit. Barcelona és una ciutat fantàstica.
Amb el nen… t’ho planteges diferent… a Sabadell el pis estaria al centre, amb molt bona oferta d’escoles públiques bones, és més petit i tranquil, més segur per educar un nen, tens la família més a prop…
El que ja deia fa dies, que tinc el cor partit i no sabem què fer.
Suposo que dimarts haurem de decantar-nos!
Que difícil!!!













