Archives for posts with tag: preu

Possí, he deixat Orange i m’he passat a Pepephone, la companyia de telefonia mòbil amb la imatge més moderna i innovadora del panorama espanyol hehe. :-)

Conyes a part, són amb diferència els més barats. Vaig fer una temptativa de marxar d’Orange fa uns mesos i llavors van decidir sorprendre’m amb una súper oferta especial de la muerte del 40% de descompte sobre totes les trucades. Que dius: culleres, si em podíeu rebaixar els preus un 40%, perquè no ho fotíeu abans, eh, carallots!!

Però tot i el catxudescompte taronja, amb Pepephone encara és més barat (!!!!). I això que Pepephone és el que n’hi diuen una ‘operadora virtual’ que corre sobre la xarxa de Vodafone. O sigui: ha de llogar la xarxa d’algú altre i encara pot oferir les millors tarifes? 

La resta són una colla d’estafadors, això és el que són!!!

Total, des d’avui sóc client de Pepephone. La raó? 0,06€/min per trucada i 0,09€/SMS. Sense consums mínims ni compromisos de permanència.

Nota referent al títol del post: ara sóc “Pepephònic”, però no pas “Pepeafònic” hahahahaha :-D

Nota 2: Tot i que de moment he tingut poques interaccions amb l’atenció al client de Pepephone, són moolt més simpàtics i eficients que els caòtics d’Orange, on un cop de cada dos “tenemos problemas en el sistema, le importaría volver a llamarnos en unos momentos, por favor?” Pues no, chavalines, perxò em passo al Tío Pepephone!!!!!

Fent la meva ronda bloguera diària, he trobat aquest interessantíssim post de Microsiervos. Copio directament:

Matt mencionó cuánto cuesta a la gente ver la TV referenciando a otro artículo en el que el cálculo parte de la premisa de que puede haber cosas más «rentables» que hacer que sentarse cual patata frente a la TV:

Si en EE.UU. el espectador promedio ve unas 4,5 horas de TV al día eso son unas 31,5 horas a la semana, y si valoras tu tiempo a unos 5,85 dólares la hora te está costando unos 800 dólares al mes vegetar delante de la caja tonta.El cálculo aplicado a España sería algo así como que aquí consumimos unas 3 horas y 47 minutos al día de promedio, lo cual son unas 113 horas al mes, que valoradas a unos 5 euros la hora –qué menos– darían la nada despreciable cifra de unos 570 euros mensuales. Como sabiamente dijo Matt:

La vida es cuestión de prioridades.

Per tant, jo que no miro la tele, estic “estalviant” 570€ al mes…

Esclar que tot depèn de en quant valoris el teu temps. Per exemple, si en comptes de mirar la tele anessis a netejar cases (10€/hora), mirar la tele et suposa 1.140€/mes.

I encara mirat des d’una altra perspectiva. Si en comptes de mirtar la tele vas al gimnàs (em costa 80€/mes), a banda de guanyar-hi en salut, estalvies 490€ cada mes!!!

O per exeple, si en comptes de mirar la tele vaig a museus, faig un curs de macramé i un altre de balls de saló amb la meva parella i quedo amb els amics per fer la birreta, estic invertint 570€ cada mes en cultura, hobbies, millorar la meva relació amb la meva parella i socialitzar-me. Què és millor, doncs, vegetar al sofà o gaudir de la vida?

Evidentment tots aquests són càlculs ficticis, perquè bàsicament el que analitza és el “cost d’oportunitat” (quan em costa no fer una altra cosa). Nogensmenys, sí que posen de manifest que amb les 3h 47′ que passem de mitjana davant el televisor podríem fer moltes coses més profitoses i segurament ens ho passaríem més bé!

Vosaltres mireu gaire la tele? Com ompliu el vostre oci?

Un tema apassionant és el del cost discrecional dels serveis. Moltes empreses que presten certs serveis tenen uns costos molt alts per muntar la infraestructura inicial per prestar aquest servei, però a partir d’aquí el cost marginal (el cost per cada nou client o usuari) és gairebé zero.

Aquest cas és palès en la telefonia mòbil (quin és el cost per a una operadora de prestar-me servei a mi, per exemple) o el transport públic (quant li costa a TMB un nou viatger de bus?) .

És el que pemet que les operadores mòbils puguin rebaixar-te la tarifa un 50% si els amenaces de canviar-te de companyia (tu, com a client individual, no els suposes cap cost; en canvi, si canvies, els suposes una pèrdua).

També és el que permet que el meu gimnàs tingui més de 30 quotes diferents, amb preus que van des dels 35 als 120€, per al mateix servei: accedir al gimnàs i a les classes dirigides. Com que el cost de tenir un client nou és zero, t’ofereixen la tarifa més cara dins del que tu estàs disposat a pagar.

Tot això ho dic a mode d’introducció per explicar la situació que em vaig trobar fa dos dies:

Vaig anar a La Casa del Llibre a comprar-me Vida i Destí d’en Vasili Grossman. El llibre, de l’any 1959, és un súper clàssic, el millor de la literatura russa del s.XX per a alguns crítics, però no s’havia editat a Espanya fins el 2007, quan va ser un súper bestsèl.ler.

Els llibres, si puc llegir-los en llengua original millor que millor. Si no, com és el cas d’aquest, escrit en rus, prefereixo llegir-los en català si està disponible.

Així doncs, vaig anar a la llibreria i m’ofereixen Vida i Desti (en català) en edició de tapes dures per 26€ o Vida y Destino (en castellà) en edició de butxaca per 12,95€. 

Òbviament, el dilema va ser zero. Si tinc l’opció d’obtenir el mateix a meitat de preu, no cal pensar-s’ho gaire, no? Hauríeu fet com jo????

Com a tècnica de màrqueting està clara: si pots vendre el mateix producte en diferents formats, de cadascun d’ells vendràs menys, però les vendes totals seran superiors. Llibres en català castellà o anglès; iogurs normals, desnatats, semidesnatats, bifidus, ensucrats; portàtils negres, roses, platejats o blancs.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.