Archives for posts with tag: Sant Jordi

D’aquest pal la Dawn i jo vam celebrar el Sant Jordi.

Ella em va regalar la Lonely Planet de Tailàndia. Jo li vaig regalar una rosa i un sopar romàntic a base de pizza i postres de xocolata.

I per acabar la nit, l’Alícia al País de les Maravelles en 3D.

El món timbartonià súper xulo, com sempre, però la pel.li fluixeta. Li donaríem un 6,5 per un fil argumental tirandillo.

Això sí, al cine ens vam fer fotos amb molts amics:

PS. La Lonely de Tailàndia ve perquè segurament ens en hi anirem al gener. El nostre plan, a hores d’ara, és anar-nos-en a Hong Kong per presentar el Cèdric a la seva family i celebrar l’Any Nou Xinès plegats amb ells i després agafar-nos una setmaneta de viatge romàntic la Dawn i jo solets (el Cèdric es quedarà amb sa germana)

Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!

Llegeixo a l’Avui (sí, ara des que sóc independentista el llegeixo) que els autors més venuts per St Jordi 2009 han estat:

  1. Stieg Larsson amb Els homes que no estimaven les dones, i La noia que somiava amb un llumí…
  2. Gaspar Hernández amb El Silenci
  3.  Carles Casajuana amb L’últim home que parlava català
  4. Javier Cercas amb Anatomía de un instante

M’he llegit els dos llibres del Larsson i el del Gaspar Hernández. Els del Larsson m’encanten, perquè t’atrapen des de la pàgina u. El de l’Hernández… me’l vaig comprar per la temàtica (meditació, medicines alternatives, etc) però em va decebre.

Em sembla però que sóc representatiu de les tendències majoritàries. Potser si m’oferís a les empreses d’estudis de mercat em podria treure un sobresou…? (“Yes, I am the Mainstream Man. Faig i m’agrada al que al barceloní mitjà”… que trist, oi?)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.