Archives for posts with tag: segona mà

Foto d’aquí

De la casa dels horrors (n’hi dic així, però vull recalcar que hi estem molt a gust, eh, malgrat tot!) n’hem llençat moltes coses, com per exemple vídeos VHS, cassettes que ja ni tenim on escoltar-los, enciclopèdies Larousse de l’any 78, alguns CDs i DVDs, etc.

Però guardàvem una pila de discs de vinil (LPs i singles) de quan els meus pares eren joves i jo petit (vaig redescobrir “La flauta dels sis barrufets”!!!). Teníem clar que segueix havent-hi un mercat per als discs.

Cada diumenge a Sabadell hi fan un mercat de compra-venda de mobles vells, peces d’antiquari, llibres antics, còmics antics, etc. De tant en tant m’encanta treure-hi el cap i, potser, comprar algun llibre de ciència ficció clàssica per dos euros.

Entre els paradistes, n’hi ha de dedicats als discos antics.

Doncs ahir un d’ells va venir a casa i ens va comprar els 100 i escaig discs que teníem. En vam treure un bon preu i ell creu que els pot col.locar bé. Ens va explicar que la música clàssica i l’òpera és el que menys sortida té, però que ara hi ha un mercat en alça de gent de 50-60 anys que senten nostàlgia, es compren un tocadiscos i van a les fires de segona mà a arrapinyar la tira d’LPs de quan eren joves.

Ell a la fira dels diumenges hi ven els discs més barats. Les peces de col.leccionista les ven a la seva botiga d’eBay.

Ja ho sabeu doncs! Si teniu àlbums vells per desfer-vos-en, us ho aconsello! En podeu treure un pessic!

Per cert, la Dawn, que és llestíssima, va separar els discs més bons: els vendrem a banda. Està per decidir si muntarem la nsotra pròpia botiga a eBay o anirem a les tendes del carrer Tallers… ;-)

Ah, i “La flauta dels sis barrufets” segueix a la família. Em porta molts records i no es ven!

Foto d’aquí.

M’agrada molt anar amb bicicleta. Curiosament, en vaig aprendre tard, cap als 13 anys, però després m’hi vaig aficionar.

Quan encara estudiava, durant una temporada em movia per Sabadell amb bicicleta… fins que me la van robar.

Ja a Barcelona, me’n vaig comprar una tant de segona mà, que els frens no anaven. Mort d’espant, la vaig deixar plantada en una farola i, quan me’n vaig tornar a enrecordar al cap de tres mesos, hi havia una enganxina de l’ajuntament dient que l’havien liquidada perquè semblava abandonada.

Després em vaig fer del Bicing. Una bona idea fatal executada i amb una atenció a l’usuari que et feia venir ganes d’entrar a les seves oficines amb una ametralladora i començar a disparar. Passat el meu primer any, no vaig renovar-ne la quota. Era l’única forma efectiva de prostesta que podia fer (això i deixar de votar socialistes per l’alcaldia).

Però ara torno a voler tenir una bici. Ara a peu trigo 12 minuts de casa a l’estació. En bici m’ho puliria en tres… i dormiria més. A més, els busos de Sabadell no magraden, i anar en bici seria molt més pràctic.

I en no gaire temps, ja m’imagino portant el Cedriquet en una cadireta per nens al darrere de la bici… tot i que abans hauré de convèncer a sa mare, i no pinta fàcil!

Total, que si teniu alguna bici que no feu servir i que em volgueu donar (o vendre moooolt econòmica), sisplau dieu-m’ho.

Moltes gràcies!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.