Archives for posts with tag: Sitges

Dissabte el vam començar bé: llevant-nos tard. Em sembla que ens aixecàvem cap a les 12. Com que jo no tenia classe d’alemany, vam aprofitar per fer el ronso.

Malgrat les previsions de pluja, feia sol, de manera que vam enfilar cap a Sitges. La idea era d’anar-nos-en a la platja, prendre el sol…

… però a mesura que ens hia costàvem, el cel s’anava tapant més i més. Al final vam pasar de platja i vam decidir-nos per fotre’ns una bona paella de marisc. Vistes experiències passades, vam decidir no triar basant-nos en el preu, sinó escollir el lloc que ens fes més bona pinta.

I vam acertar! Una paella boníssima de marisc pelat i carxofes.

Això sí, feia una mica de fresqueta…

En acabat de dinar, jo tenia ganes d’una crep de xocolata, plàtan i nata… i m’hi vaig fotre les botes!!!

(Aquesta foto em recorda, no sé per què, el Barragán de “No te rías que es peor”. Us en recordeu??)

I després de dinar i de les meves postres, vam anar a passejar, mentre la Dawn em feia carretejar el seu bolso, que pesa deu tones!!!!

Imatge treta d’aquí

A les 9.30 teníem visita amb la llevadora. Tot ha anat bé, el Cèdric està perfecte, la Dawn haurà de fer una mica de règim (“res de sucres, ni en les begudes, ni amb el cafè, ni enlloc. Ni sucs tampoc”) perquè s’està engreixant massa, però tampoc res de greu, perquè al test O’Sullivan de sucre en sang (a moltes dones se’ls dispara la diabetis durant l’embaràs, per després desaparèixer) ha sortit perfecta.

Ara hem de prendre decisions de quin tipus de part volem, perquè ja està al caure que haurem de triar “protocol de part”… i un cop a l’hospital lluitar perquè ens el respectin. Volem un part natural, però sense patir, segurament amb epidural.

Hem tingut sort perquè a La Maternitat, l’hospital on tindrem el Cèdric, de fet fomenten els parts naturals (el Govern català es va adonar ja fa uns anys que el eprcentatge de cessàries sobrepassava amb escreix els límits de lo raonable). I hem tingut sort perquè la nostra llevadora és súper pro parts naturals. De fet, forma part d’una associació per ajudar les dones que volen parir a casa.

No és el nostre cas, però ens ha dit que hi demanem hora perquè ens podrà orientar sobre totes les possibilitats que tenim amb més calma que no a la consulta del CAP.

I a banda d’això… fot un dia de puta mare, un dia perfecte de primavera: cel blau, sol solet, calor però airet fresc… Ja estem rumiant a quina platja anirem dissabte a inaugurar la temporada si el temps es manté! Sitges té all the numbers, però ja veurem…

paella sitges 2

paella sitges 1

Dilluns passat vam decidir anar a passar el dia a Sitges. Després d’una banyadeta accidentada, vam deicir que el millor era solucionar el dia fotent-nos una paella com Déu mana davant de la platja.

Craso error, my friend!

El restaurant La Niña (situat al costat dels restaurants La Pinta i la Santa Maria) semblava fantàstic i com que ja era tardet, cap a les 15.30, hi vam trobar lloc de seguida.

Ens vam demanar una paella marinera per a dos i es van portar…

1) La paella més salada que hagis menjat mai

2) La paella amb més llar que hagis menjat mai

3) La paella amb el pitjor servei que t’hagis trobat mai.

Exemples de mal servei:

- No ens van dur tovallons!

- Arribem, ens senten parlar en anglès i “Here’s the menu in English“, ens diu el cambrer, d’aspecte sudamericà. “Ah, gracias“, li contesto. “Ah, tú la carta la quieres en español?“, em diu. “O en catalán“, m’aventuro jo. “Hahaha uy, en catalán no tenemos haha

- Li pregunto la diferència entre la paella marinera i la Can Parellada i em dispara “uy, pero tú eres de aquí, no? Tú eres catalan, deberías saberlo!!

- Hem de demanar quatre vegades el compte per poder pagar

Al final, no li deixem gens de propina i em quedo el boli bic que m’havia donat per firmar el rebut de la Visa.

4) La paella se’ns va posar fatal. Ens va donar una somnolència terrible i a mi em va sentar com un totxo!!!

Conclusió: no aneu mai al Restaurant La Niña!!!!

PS. Malgrat tot, ens vam divertir, com demostren les fotos :-)

És ja un tema d’humor negre. Fa uns dies li vaig comentar a la Dawn que m’agradaria escriure un llibre, però que no sé de què.

Dilluns passat vam decidir anar a Sitges a passar-hi el dia i fer l’última banyadeta de la temporada. La cosa pintava súper bé: un súper sol que fotia, a la platja hi havia la gent justa i l’aigua estava més calenta del que m’esperava si tens en compte que estem a l’octubre! De fet, jo no les tenia totes que ens acabéssim banyant, em pensava que només podríem prendre el sol.

Però ens vam banyar, em vaig ficar a nedar i jo, tot d’una, em miro la mà esquerra i començo a cridar “Fuck!! The ring!!!” Havia perdut l’aliança. Fica’t a buscar-la sota l’aigua. Va ser impossible. El món se’m feia a miques.

En el meu moment de màxima desesperació, la Dawn em diu:

- Now you have a title for your book: “The Loss of the Ring” -i es fica a riure

- Actually, it could be a movie- li dic jo, pensant en les pel.lis aquestes tipus “Atrápalo cómo puedas” que a Hollywood fan de tant en tant per enfotre-se’n d’alguna altra pel.li taquillera

- Yes, a gnome has lost his ring at the beach and now has to travel all the way to Hong Kong to get a new one

I tots dos vam esclafar a riure.

Ara el terme “the loss of the ring” ja s’ha convertit en un clàssic de les nostres converses.

La imatge és d’aquí

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.